“La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM) es congratula de l'actuació del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, davant la xacra de la morositat, amb el seu anunci sobre que l'estiu vinent totes les administracions pagaran als seus proveïdors a 30 dies”: que una plataforma que no para de queixar-se que s'incompleix la llei de morositat es feliciti per l'anunci que el sector públic proclami que la començarà a complir amb sis mesos de retard -la llei diu que s'ha de pagar en aquest termini a partir de l'1 de gener- és el senyal més clar que la legislació fins ara ha estat paper mullat.

Montoro va anunciar dilluns que l'Estat hi posarà els calés necessaris per complir la llei amb mig any de retard. Es tracta d'ampliar el pla de pagaments a proveïdors aprovat el febrer passat, amb el qual es van liquidar factures pendents de pagar per les comunitats autònomes per un import de 17.718,5 milions d'euros (2.020,2 milions del govern de la Generalitat) i 9.263,1 milions d'euros més dels ajuntaments i les diputacions. Amb aquest sistema i l'aval estatal a canvi de complir els objectius de dèficit pressupostari, el deute comercial d'aquestes administracions es va convertir en deute financer.

Es tractava de fer cau i net, però la bola ha tornat a créixer, segons la PMCM, que a l'octubre es va queixar que “els pagaments s'havien produït de manera puntual, singular i sense continuïtat”. Per aquest motiu, segons les estimacions dels seus analistes, “les administracions públiques han començat a acumular novament factures impagades corresponents al 2012, la qual cosa ha fet que es tornin a allargar els terminis per sobre del que es podria considerar raonable i del que estipula la llei per a aquest 2012 (40 dies), i per l'any que ve (30)”. A això cal afegir-hi “la situació derivada del que ja va advertir la PMCM al seu moment sobre que la mesura només seria realment efectiva si els diners arribaven fins a l'última baula de la cadena productiva, i no ho hi ha arribat en tots els casos, perquè no es va aconseguir assegurar el cobrament dels subcontractes, això és, dels proveïdors dels proveïdors”, va denunciar la plataforma.

Si els proveïdors dels proveïdors es queixen que no els ha arribat el rescat de les factures, les entitats socials d'atenció a les persones a Catalunya lamenten que la prioritat de la Generalitat hagi estat pagar els proveïdors i els creditors del deute públic a través de l'altra instrument de rescat, el fons de liquiditat autonòmica. Aquest col·lectiu acumula impagaments de 640 milions d'euros de les administracions públiques, dels quals el 68% corresponen a la Generalitat; el 24%, als ajuntaments catalans, i el 8%, a l'Estat, segons va explicar la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Àngels Guiteras, i el president de la Confederació Empresarial de l'Economia Social de Catalunya, Xavier Puig, que reclamen al futur govern un pla de tornada del deute i un “pacte de país” que garanteixi que les dificultats de tresoreria no afectin els col·lectius mes vulnerables. Dels 590 milions d'euros que deuen la Generalitat i els ajuntaments, el 29% correspon a subvencions; el 28%, a concerts; el 22%, a contractes; el 20 %, a convenis, i el 1% a altres fórmules. Benestar, que encapçala la llista de deutors, va anunciar divendres de la setmana passada que no compliria el seu compromís inicial de pagar abans de final d'any els 70 milions de deute corresponents als concerts de juliol. “Ja sabem que la prioritat del govern és pagar el deute i les nòmines, però demanem que pensi també en les persones”, diu Puig.

Com en el sector privat, en el públic cada administració diu que no paga perquè no cobra. Al gener, la consellera de Governació, Joana Ortega, va assegurar que la quantitat que el govern devia als ens locals era inferior als 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut que l'anterior govern estatal de José Luis Rodríguez Zapatero es va comprometre a abonar el 2011. El Departament de Governació va estimar en 753 milions d'euros el deute que la Generalitat mantenia amb els ajuntaments a final del 2011, i les associacions municipalistes van elevar la quantitat pendent de cobrament a uns 1.000 milions. Fos quina fos la quantitat real, en tots dos casos era més que suficient perquè els ajuntaments poguessin complir els compromisos amb el sector social. Però com que els deutes reconeguts i no cobrats no serveixen per a res, el govern de la Generalitat i les diputacions van fer un pla extraordinari d'assistència financera local per pagar a principis d'estiu 351 milions (211 de les diputacions) als municipis petits.

En aquesta teranyina d'administracions entrampades que afirmen que no ho estarien si cobressin el que els deuen, les diputacions són un cas a part. Si aquest any han donat un cop de mà al govern perquè pagués part dels seus compromisos, van prou grasses per augmentar els pressupostos del 2013. La comparació fa feredat: després de tres anys baixant pressupostos, la Generalitat necessita retallar-los l'any que ve de 4.000 milions d'euros per complir l'objectiu de dèficit fixat pel govern espanyol, la Diputació de Barcelona va aprovar divendres augmentar el seu d'un 17%, fins als 690 milions d'euros. Segons el diputat d'Hisenda, Carles Rossinyol, hi ha marge per endeutar-se i traslladar liquiditat als ajuntaments que no en troben a les entitats financeres.