M'ho pregunten sovint a classes i conferències. I la meva resposta és sempre la mateixa: és possible innovar en una empresa pública, però és encara més complicat. Per quins motius?

En primer lloc, perquè les empreses públiques acostumen a tenir estructures organitzatives molt rígides, fonamentades en els organigrames i les jerarquies. Molts estudis han comprovat que la innovació es dóna amb menys facilitat en aquest tipus d'organitzacions: la manca de llibertat d'acció d'equips i individus fa que gairebé tot estigui regulat per normes i procediments. Ser creatiu és, en aquestes circumstàncies, perillós.

Un altre motiu de la dificultat d'innovar en empreses públiques és l'escàs nivell de motivació o passió de la gent. La burocratització i jerarquització de les activitats fa que les persones, més enllà de la bona voluntat, no estiguin especialment motivades amb la seva feina, i això és el principal enemic de la innovació. Les idees sorgeixen de les preguntes, i les preguntes ho fan de la curiositat.

Finalment, crec que l'actitud conservadora de la majoria dels polítics tampoc ajuda. La classe política sovint aspira a deixar les coses tal com estan (encara que no funcionin) per tal de no comprometre's i evitar així fer canvis en profunditat. I innovar implica sempre canvis, petits, mitjans o grans.

Dit tot això, però, és clar que és possible innovar en empreses públiques. Sobretot si els seus dirigents (polítics i tècnics) així ho volen. La desapareguda Mercè Sala ho va intentar amb Renfe fa ja uns quants anys amb resultats bastant bons. La sanitat pública catalana ha intentat crear estructures de treball més enllà de les jerarquies i de les rigideses habituals en aquest tipus d'organització. Segurament cap de les dues empreses no està entre les més innovadores. Però com a mínim intenten o han intentat fer coses.

Jo crec molt en la formació. Crec que quan es fa de debò pot canviar fins i tot les realitats més estàtiques. Quan, a través de la formació, arribem al cor i a les emocions de la gent, podem canviar una miqueta el món. Un bon pla de formació combinat amb accions puntuals i potents de coaching pot donar un tomb a les actituds de la gent de l'empresa més reaccionària del món. Però cal, d'entrada, atrevir-se a canviar. Potser el problema fonamental de moltes empreses públiques és que, en el fons, ningú gosa tocar res.

Però els temps que vivim necessiten de canvis. Ajuntaments, diputacions, Generalitat... Ja no poden funcionar com ho han fet sempre. Per què no aprenen de les empreses més innovadores del món? Per què no imiten i adapten les seves millors pràctiques? Seria interessant que les nostres empreses públiques tinguessin el mateix prestigi innovador que Apple, Google, Virgin o 3M. Només cal posar-s'hi. No ens podem permetre estar més temps amb organitzacions avorrides, conformistes, limitadores de la creativitat i un munt de coses més. Si volem ciutadans lliures i feliços caldrà començar per canviar les nostres empreses i institucions públiques. Per on comencem?