Lilly, Pfizer i GSK fan la seva via
Fer recerca a milers de quilòmetres de distància dels centre de decisió de les farmacèutiques té molts models possibles
El sector farmacèutic, que ha estat tradicionalment capdavanter en inversió en innovació, s'ha vist obligat a reinventar els seus sistemes de recerca i desenvolupament per compensar el dèficit de productivitat que registren. Les més grans, principalment, han apostat pel que es coneix amb el nom d'innovació oberta (open innovation), una recerca feta fora de les seves instal·lacions, i fora vol dir, fins i tot, a milers i milers de quilòmetres de distància dels centres de decisió.
El model original de la innovació oberta se sosté en una mena de concurs mundial que llança una firma perquè investigadors de tot el món els facin arribar coneixement, i la idea escollida és comprada per la farmacèutica. Al cap i a la fi es tracta d' un model que permet a la farmacèutica abaratir costos estructurals i compensar la baixada de mercats. Ara bé, a mesura que s'instaura el model d'innovació oberta les grans multinacionals s'estan fent models a mida de les seves necessitats i les seves estructures.
Per exemple, Lilly, una de les grans farmacèutiques dels EUA, que té a Madrid un dels centres de recerca mundials té un programa d'innovació oberta mitjançant el qual qualsevol biotecnològica o centre de recerca públic li pot fer arribar les molècules amb què treballa, s'avalua si poden acabar sent un fàrmac i, si és així, les compren. Les que no interessen es retornen als centres d'origen.
D'aquesta manera no han hagut d'invertir en el desenvolupament de noves molècules ni en síntesi, processos molt costosos. “És una manera molt eficient d'accedir a la innovació”, explica Ignasi Belda, soci director de la biotecnològica Intelligent Pharma.
LLOGUER A CANVI DE CIÈNCIA.
CADENA DE PRODUCCIÓ EXTERNA.
Així que la farmacèutica nord-americana fa una tria entre centenars de petites empreses d'arreu el món, cadascuna de les quals molt especialitzada en un aspecte puntual, i els fa una mena d'avaluació i, si són adequades, la seleccionen per formar part de la seva cadena de producció. Internament, Pfizer ha reconvertit els seus equips de científics en directors de projectes que s'ocupen de coordinar totes les parts de la cadena.
Ara Pfizer es dedica, per tant, a acoblar el coneixement que els subministra la xarxa de proveïdors pròpia i, a continuació, prepara la seva artilleria de màrqueting.
Amb la innovació oberta les farmacèutiques han aconseguit, doncs, reduir riscos en les seves inversions, i han baixat considerablement els costos estructurals, perquè han aprimat els seus departaments de recerca com mai no s'havia vist. Segons els experts consultats, en l'àmbit local encara no es té constància que estiguin fent una aposta clara per la innovació oberta. Al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona reconeixen que tenen més contacte amb empreses amb seus centrals fora de Catalunya que amb les d'aquí. “Probablement perquè s'enfronten a una crisi del mercat local més cruenta que d'altres firmes”, explica Fermín Goytisolo, director general de la consultora Metasbio.
Un sector de gegants i de molt petits
a.pEl sector farmacèutic mundial s'ha anat concentrant en els darrers anys d'una manera exponencial. A mesura que es van perdent patents les grans firmes han buscat aliances entre elles fins arribar a fusions que han donat lloc a un sector liderat per deu empreses globals. Firmes com ara Pfizer, Glaxo, Novartis i Sanofi- Aventis s'han convertit en autèntics gegants mundials amb xarxes de vendes internacionals i presència a tot el món.
En l'àmbit estatal, el sector farmacèutic espanyol es concentra principalment a Catalunya (amb un 46%), on estan situades les seus centrals de les principals indústries, com per exemple Almirall, Esteve, Ferrer Grup i Grup Uriach, i on es porta a terme el 60% de la producció farmacèutica i el 50% de l'exportació de productes químics de tot l'Estat.
A Catalunya, vuit dels deu grans grups farmacèutics internacionals hi tenen delegacions: Amgen, Bristol-Myers Squibb, Glaxo Smith Kline, Grup Roche, Novartis, Pfizer, Sanofi-Aventis i Takeda.
És aquí on es concentra el 26% del mercat estatal de genèrics, que, segons les darreres dades del 2010, van suposar unes vendes de 968 milions d'euros en tot l'Estat.
El sector dóna feina a 30.000 persones. Segons les últimes dades de Biocat, una entitat creada per impulsar un bioclúster, mostren que hi ha un total de que 91 biotecnològiques, la majoria de les quals petites empreses o microempreses. Aquest sector, que necessita inversions de capital risc –per desenvolupar una activitat que té un retorn a llarg termini– es troba davant un greu atzucac que podria condicionar la seva continuïtat. Mentre que en moments de bonança econòmica va rebre l'auspici de les administracions públiques com a sector estratègic, ara veu com a poc a poc va perdent fons públics i es troba enfront d'un gran repte, el d'aconseguir capital risc que inverteixi en les seves companyies per poder tirar endavant la recerca que porta entre mans i entrar en el nou paradigma mundial en recerca farmacèutica.
Als EUA i l'Àsia, bé perquè fa més temps que entenen el sector o bé perquè han sortit més casos d'èxit, ja existeix una bona xarxa d'inversors en biotecnologia, que encara és absent o no existeix al sud d'Europa.
Sens dubte, amb aquests interrogants el sector biotecnològic català depèn de massa factors externs per sobreviure.
