“Pretenem que els joves agricultors conreïn els camps que ara estan abandonats”

El parc agrari va néixer el 1998 per gestionar el territori i va sortir com una demanda de la pagesia de salvar el delta i dels ajuntaments, de promocionar la comarca i l'agricultura.

La pressió urbanística era molt forta. La temptació d'una zona plana al costat de Barcelona era gran i calia fer alguna cosa. El pla general metropolità era una figura de protecció però s'hi va afegir el model de la Diputació, que consistia en dotar la zona de protecció urbanística amb un pla especial i un consorci com a figura de gestió.

La Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, 14 ajuntaments, Unió de Pagesos i el Departament d'Agricultura de la Generalitat. Per preservar l'agricultura periurbana no n'hi ha prou amb una protecció urbanística sinó que cal un instrument de correcció i de dinamització. El parc agrari vol corregir els problemes i mantenir l'agricultura amb un estatus de productivitat.

És un delta amb un sòl agrícola dels més productius d'Europa i amb tres factors que el fan únic: el sòl, l'aigua i que no glaça mai. Això, juntament a la proximitat d'un mercat potencial de consum de quatre milions de persones i una bona logística, és una bona oportunitat que calia protegir. Hi ha un pla especial que es va aprovar el 2007 i que ara està en procés de revisió.

S'està modernitzant per adaptar-lo a les circumstàncies. Les explotacions necessiten que la producció es pugui manipular a peu de finca per aconseguir valor afegit. Això vol dir que no n'hi ha prou de tenir uns camps sinó que calen uns magatzems amb dotacions més punteres per fer la primera manipulació. Com que això suposa algunes construccions s'ha hagut de corregir la normativa urbanística a través del pla especial, que canalitza també el lleure i la qualificació dels camins.

No hem d'oblidar que estem en una zona agrícola on els camins es van dissenyar com a servitud per als camps, no perquè hi hagi un accés directe al públic, que s'ha de canalitzar per determinats camins.

Limitar-ho o dirigir-los per determinades rutes. El pla especial fa un esforç per fer compatible tota la problemàtica que hi ha al parc agrari. No oblidem que hi ha unes zones naturals a tocar dels camps.

És complicat per la proximitat, no perquè no hi hagi voluntat. On acaba la zona natural comença l'agrícola i això dóna problemes. Si els ocells es poden menjar una escarola, se la mengen.

Quan hi ha danys importants, de 15.000 o 20.000 euros per hectàrea, es fan batudes amb caçadors per controlar les poblacions.

No, perquè parlem d'un excés de població. El Remolar i la Ricarda són espais molt petits, amb l'aeroport entremig, que també està interessat a fer batudes perquè és un problema per a la seguretat dels avions. La fauna requereix un control, quan hi ha plagues és perquè hi ha un desequilibri ecològic.

De carxofa es produeix entorn a les 6.000 tones anuals. Unes 2.000 tones de tomàquets, 500 de cols, unes 1.000 d'api, 1.500 de bledes i 900 tones de faves, aproximadament. La fruita hi és molt testimonial, només hi ha poma i préssec i una mica de cirera. Però són dades molt variables.

Més de 30 milions d'euros.

Hi ha 306 explotacions, que donen feina, entre propietaris i assalariats, a 1.200 persones.

Potencial en té des del moment en què hi ha camps abandonats i que tenim una productivitat tan alta.

Evidentment. El primer abandonament dels camps el va provocar l'expectativa de pas del tren d'alta velocitat. El 45% de les explotacions són de propietat i el 55%, de lloguer. El problema està en aquest 55%. En els últims mesos, davant de la perspectiva de no vendre, els propietaris han decidit treure alguns camps a lloguer. En el darrer any s'hi han posat unes 100 hectàrees. També tenim un pla pilot d'ocupació per a assalariats i es pretén que els joves agricultors conreïn aquests camps.

Sí, l'altre dia parlava amb un noi que havia estat arquitecte i deia que havia vist la llum. Ser pagès és una professió, se n'ha de saber, i una de les potencialitats del Baix Llobregat és que els pagesos són bons i el sòl és bo.