Josep Ignasi Reixach
president del clúster de la moda i el tèxtil de catalunya
“Ara és més eficient comprar a la indústria local tèxtil que a la Xina”
EUA i un altra
al Brasil
El Clúster de la Moda i el Tèxtil de Catalunya es va engegar fa poc més d'un any per la voluntat d'una quinzena d'empreses catalanes de donar un impuls al sector de la moda i revitalitzar la indústria que queda, que no es poca, en aquest àmbit. Després de tancar el primer exercici, Josep Ignasi Reixach, director general de Punto Blanco, agafa el relleu de la presidència a Roser Ramos, directora general de Cóndor. En només un any de vida han passat de tenir 14 membres a quasi 100. Amb marques com Punto Blanco, Bóboli o Cóndor el perfil de l'associat és el d'una empresa familiar catalana, i que obté entre 3 i 25 milions de facturació.
Un dels objectius del clúster era buscar la cooperació entre les empreses del sector de la moda. Ho heu aconseguit?
Ara esteu preparant dues plataformes noves. On?
Una als EUA, organitzada en dos seus, una a Nova York, una altra a Los Angeles i un altra al Brasil. El mercat dels EUA ens interessa especialment, té molt de potencial però difícil accés. Ara com ara no hi ha cap empresa espanyola que vengui als EUA que no siguin les grans cadenes de distribució. El nostre gran repte és internacionalitzar les marques i aconseguir tenir presència a les principals xarxes de distribució del món.
La crisi ha estat el punt d'inflexió que ha animat que les empreses superin la desconfiança i es posin a fer accions conjuntes?
Sí, la crisi ha despertat consciència en favor de la cooperació, però a més, un dels principals detonants han estat les diferents agrupacions del sector a Catalunya, que han treballat molt per aquest tema i de la mateixa manera, per la tasca que ha fet el clúster, especialment pel seu gerent, David Garcia, que ha fet un gran treball de coordinació. Així mateix, en el cas de la internacionalització, el suport d'ACC1O ha estat definitiu.
Entre els objectius que us heu marcat per a l'any vinent hi ha el de buscar més punts d'unió amb els grans grups de compra.
Les nostra aspiració és que els grans grups de compra espanyols trobin potencials proveïdors en la indústria que queda al país, perquè moltes produccions d'aquestes grans cadenes que ara estan fent fora es poguessin fer a casa. Encara que sembli increïble, en molts casos no es compra aquí per desconeixement.
I com cal apropar-vos, si fins ara no us heu trobat?
Volem organitzar una trobada entre grans grups i indústries catalanes perquè ens coneguem, que sàpiguen que aquí hi ha una indústria important. I ho volem fer ara que el consum ha baixat i, per tant, que els grans grups han de fer tirades menys llargues de les que feien i canviar els models més sovint i, per tant, necessiten més proximitat. A això s'hi afegeix que a l'Àsia estan apujant el preu de producció i el transport s'està encarint. I en aquests casos el més rendible i eficient és produir més a prop.
En els darrers dos anys,s'ha parlat de la relocalització, com el fenomen que ajudaria a revifar la indústria local.
Sí que s'ha donat casos d'empreses que han retornat part de la seva producció que havien traslladat a la Xina o a d'altres localitzacions, però no ha estat tant important com semblava i per això ens calen trobades d'aquesta mena, que proposem. L'empresa d'aquí que té les pròpies marques, també té la capacitat per fabricar per grans grups, i en definitiva s'està retroalimentant tota la cadena industrial del país. És un tema important.
L'altre gran objectiu amb què va néixer el clúster va ser garantir la formació específica sectorial després de la davallada de matriculacions en enginyeria i del risc de perdre professionals especialitzats.
Si així és, vam detectar que hi ha un salt generacional important. D'aquí a poc temps molts dels nostres millors tècnics es jubilaran i varem creure que havíem de portar a terme un pla de formació molt ajustat i especialitzat, i a més a més, tenim en marxa altres iniciatives.
Com quines?
Estem treballant per reprendre formació professional. Ara s'han recuperat dos mòduls d'FP de grau mitjà, seguint el sistema dual amb què es prioritza la pràctica sobre la teòrica. Un ja s'està fent a Terrassa i l'altre començarà al setembre a l'escola professional de Canet.
És una bona notícia per al sector.
Sí, perquè sense formació ni talent és impossible innovar, ser més eficient, etc. I amb això guanyem coneixement. Hi dóna suport tant el Texfor com el clúster, i ja estem ajudant a posar en marxa un modul més centrat en el producte acabat. A Igualada també hem volgut posar en marxa un màster d'innovació i industrialització del producte de moda, perquè per innovar cal saber molt de nous materials, nous acabats i el centre Fitex d'Igualada té molt coneixements d'aquests. Fins i tot pensàvem buscar socis en la Universitat Politècnica de Catalunya.
Entre els vostres plans hi havia el d'obrir botigues pròpies conjuntes de les diferents marques. Continua en peu, aquesta idea?
Per ara hem posat en marxa la botiga virtual, però encara no ens ha donat temps de fer res més. Per la tremenda crisi que tenim, tothom ha vist clar que els nostres esforços s'han de dirigir a esdevenir marques globals. Si no, ho tenim molt fotut. Potser fins i tot algun dia compartirem departament de recerca, per exemple, ja que si cal dedicar els recursos a potenciar l'exterior, en quedaran menys i caldrà més col·laboració. De fet, a Fitex ja tenim en marxa projectes de recerca col·laboradors, com el d'un teixit que incorpora medicaments.