Resistència a prova

can­tava amb èxit el Dúo Dinámico durant la dècada dels sei­xanta una tor­nada que deia “Resis­tiré”. El duet mani­fes­tava tenir una ferma capa­ci­tat de resistència tot i que els vents de la vida bufin fort. Doncs els vents bufen ara tra­mun­ta­nals per a un altre duet: el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i el seu com­pany de viatge (encara que viatgi ama­gat dins el male­ter) Oriol Jun­que­ras. Ho des­ve­lava aquesta set­mana Artur Mas en sumar els 100 pri­mers dies al govern: “Les finan­ces de Cata­lu­nya estan en una situ­ació d'emergència i l'auto­go­vern, en una situ­ació de super­vivència.” L'ofec que patei­xen les arques de la Gene­ra­li­tat és gaso­lina per al foc que atia l'espa­nyo­lisme en l'intent de socar­ri­mar les aspi­ra­ci­ons sobi­ra­nis­tes cata­la­nes. Mari­ano Rajoy (l'home que fa rodes de premsa a través d'una pan­ta­lla de tele­visió) mani­festa que l'Estat estarà al cos­tat de les auto­no­mies que ho reque­rei­xin (“col·labo­ra­rem amb tots els governs autonòmics”, deia) però, men­tres­tant, el nucli dur del Par­tit Popu­lar l'insta a man­te­nir-se ferm a l'hora d'estrènyer la clau de pas del finançament català.

Si quan s'han d'engi­nyar solu­ci­ons per fer qua­drar els números Rajoy pot accep­tar un estira-i-arronsa nego­ci­a­dor, la porta queda abso­lu­ta­ment tan­cada quan es tracta de la con­sulta sobi­ra­nista. En aquest aspecte, Mas mani­festa: “El nos­tre rumb no ha variat. Cre­iem que la con­sulta s'ha de fer perquè democràtica­ment és de calaix.” El pre­si­dent avisa, però, que “alguns es pen­sen que el que està en joc és el govern, però és el país”. Jun­que­ras reco­llia el guant i afir­mava que sota cap con­cepte votarà uns pres­su­pos­tos que esta­blei­xin un objec­tiu de dèficit de l'1,5%. El líder d'ERC con­si­dera que aquest límit impli­ca­ria una reta­llada de la des­pesa de la Gene­ra­li­tat de 3.200 mili­ons.

La Set­mana Santa ha donat una treva, ni que sigui mínima, en la sag­nia de l'atur: ha bai­xat al març a Cata­lu­nya en 1.126 per­so­nes i s'ha situat en 664.050 deso­cu­pats. Bones xifres d'acti­vi­tat també per a les esta­ci­ons d'esquí i per al gremi d'hos­ta­le­ria.

Hi ha tanta set de notícies tran­quil·lit­za­do­res que les mani­fes­ta­ci­ons de Mario Draghi, pre­si­dent del BCE, anun­ci­ant que “Espa­nya no és Xipre” han estat aco­lli­des amb joia pels entu­si­as­tes de la marca Espa­nya. Un dels qui més osten­tació i publi­ci­tat en fa és el minis­tre d'Exte­ri­ors, José Manuel García Mar­ga­llo, a qui no ha agra­dat la impu­tació de la infanta Cris­tina perquè, diu, “no bene­fi­cia la marca Espa­nya”. No ha dit el minis­tre qui­nes con­seqüències per a la marca tenen les fotos del pre­si­dent gallec com­par­tint iot i banys de sol amb un nar­co­tra­fi­cant, ni tam­poc ha dit res de les mani­fes­ta­ci­ons d'un alt càrrec del BBVA asse­gu­rant que “encara que el minis­tre Mon­toro hagi dit públi­ca­ment que aquest era l'últim any de la crisi, jo penso que el 2014 con­ti­nuarà”.

La impu­tació de la filla del rei en el sumari on ja hi consta el seu marit, Iñaki Urdan­ga­rin, és el dar­rer epi­sodi d'un serial sobre la supo­sada mal­ver­sació de fins a 6,3 mili­ons d'euros de diner públic valencià i balear. La casa reial, fins ara sem­pre al marge de les deci­si­ons judi­ci­als, sí ha aixe­cat la veu per dir que la decisió del jutge Cas­tro genera “sor­presa”.

La set­mana en què ha mort Josep Botet, un dels tres fun­da­dors de Caprabo, ha dei­xat un ERO tem­po­ral per als 900 tre­ba­lla­dors de Ficosa a Vila­de­ca­valls i Rubí, un de 1.143 tre­ba­lla­dors a FCC Cons­trucció (187 dels quals són tre­ba­lla­dors a Cata­lu­nya) i una amenaça d'aco­mi­a­da­ments a l'Agència Cata­lana de Notícies. Per la seva part, Bri­co­mart crearà 96 llocs de tre­ball obrint un magat­zem a Sant Quirze del Vallès.