Sense al·licients de pes

Els índexs nord-ame­ri­cans no nave­guen en soli­tari en cotes màximes històriques. Aquesta set­mana s'ha sumat a la festa alcista el prin­ci­pal índex de la borsa ale­ma­nya, el Dax Xetra, que jun­ta­ment amb el Dow Jones ha con­que­rit nivells mai vis­tos en la seva història (els 8.300 punts per a l'ale­many i els 15.100 per al nord-ame­ricà). I això enmig d'una greu crisi econòmica i de deute que gai­rebé dina­mita els fona­ments de la zona euro. Mal­grat que la resta d'índexs es tro­ben molt lluny d'asso­lir aquesta fita, la recu­pe­ració que han expe­ri­men­tat les bor­ses en les dar­re­res set­ma­nes, a l'empara de les dife­rents polítiques monetàries expan­si­ves que s'han posat en marxa, ha allu­nyat aquests índexs dels mínims. Així, l'índex de la City, el FTSE-100, es troba en el nivell més alt des de l'any 2007 seguit de l'índex nipó, que ha tocat els màxims dels dar­rers cinc anys, i el CAC-40 pari­senc, que cotitza en el major nivell de fa dos anys.

Per con­tra, el selec­tiu Íbex-35 s'ha que­dat al marge d'aquesta forta recu­pe­ració dels seus com­panys i amb força difi­cul­tats intenta tor­nar als màxims de l'exer­cici que va tocar el 25 de gener pas­sat quan va tan­car en els 8.724,60 punts (ara mateix cotitza un 2,06% per sota).

Els inver­sors es tro­ben divi­dits davant la com­pli­cada con­jun­tura econòmica i això s'ha reflec­tit en la marxa dels prin­ci­pals par­quets durant la set­mana que aco­mi­a­dem. Si bé uns cre­uen que la recu­pe­ració econòmica ja està encar­ri­lada -gràcies als estímuls en política monetària ende­gats a dife­rents zones- i opten per pren­dre posi­ci­ons en actius de risc, uns altres són més pru­dents davant els ambi­gus indi­ca­dors macro­e­conòmics que es van conei­xent. És per això que aquesta set­mana l'Íbex-35 ha estat gai­rebé pla, s'ha situat en els 8.544,50 punts, nivell que suposa una dava­llada del 0,30% en cinc ses­si­ons. Amb aquest tan­ca­ment, la plusvàlua que acu­mula l'index d'ençà que començà el 2013 és del 4,62%.

En moments d'incer­tesa macro, els inver­sors tenen molt en compte les xifres empre­sa­ri­als a l'hora de posi­ci­o­nar-se en renda vari­a­ble. Així, aquesta set­mana han lluit amb llum pròpia les acci­ons d'aque­lles com­pa­nyies que han sorprès posi­ti­va­ment els mer­cats. La cons­truc­tora de Flo­ren­tino Pérez s'ha dis­pa­rat més d'un 13% en cinc ses­si­ons després que la seva filial ale­ma­nya Hoch­tief hagi venut la divisió d'aero­ports per 1.100 mili­ons d'euros. Només en la sessió de dimarts, quan es va anun­ciar la desin­versió, els títols d'ACS van repun­tar un 8,45% esde­ve­nint el millor valor de l'Íbex-35 de la jor­nada. Per la seva part Sacyr Valle­her­moso i el gegant siderúrgic Arce­lor Mit­tal han rebo­tat més d'un 7% en la set­mana. Aquest últim ha pre­sen­tat unes bones xifres que han dut els inver­sors a pren­dre posi­ci­ons en el valor.

En la part contrària es tro­ben les acci­ons de Grífols, IAG i Telefónica, que encapçalen la llista dels pit­jors valors set­ma­nals de l'Íbex-35 (tot i no patir grans dava­lla­des). En el pri­mer dels casos el motiu del retrocés ha estat el fracàs en un nou trac­ta­ment mèdic del com­pe­ti­dor de Grífols. La decepció de les xifres tri­mes­trals asso­li­des tant per IAG que va quin­tu­pli­car pèrdues (vegeu breu supe­rior) com per Telefónica, el bene­fici de la qual només va créixer un 20,6% quan s'espe­rava que fos supe­rior, va pro­vo­car el des­cens set­ma­nal de les res­pec­ti­ves cotit­za­ci­ons.