Ningú no vol abandonar els parquets, no sigui que el ral·li que viuen altres índexs acabi contagiant-se arreu, però els inversors tampoc volen arriscar massa, no sigui que la situació econòmica continuï sense millorar i això llastri l'evolució dels mercats borsaris. Aquest panorama no deixa avançar els índexs, però tampoc retrocedir, i això es reflecteix en les mínimes fluctuacions que des de fa un parell de setmanes està enregistrant el selectiu índex espanyol.

L'Íbex 35 ha acabat una altra setmana amb poques oscil·lacions, movent-se entre els 8.400 i els 8.600, i avançant un lleuger 0,44% fins als 8.582,40. Amb aquest nivell l'alça anual del selectiu se situa en el 5,08% després que al maig el guany és de l'1,94% (cal destacar que en les darreres dues setmanes l'índex només ha avançat un 0,20%).

El comportament de l'índex espanyol contrasta amb la bona marxa que continuen enregistrant altres índexs, com ara el Dow Jones i el S&P 500 de Wall Street, i el Dax Xetra d'Alemanya, tots tres en nivells màxims històrics. Però per què aquesta apatia d'algunes borses en comparació amb el bon to que presenten d'altres? La macroeconomia continua condicionant l'evolució dels mercats borsaris. Aquesta mateixa setmana s'ha constatat, amb el descens del PIB, que la zona euro allarga la seva agonia i que les principals economies europees (França i Alemanya) estan patint el deteriorament dels països del seu voltant. A més a més, als EUA no acaben de fer desaparèixer els núvols negres. Per una banda han aparegut indicadors que apunten cap a una reactivació de l'economia, fet que està impulsant la seva borsa. Però per altra banda hi ha dades macro confuses, que indiquen que la situació no és tan pròspera com es comença a veure. Això no obstant, els mercats estan fent una doble lectura d'aquestes dades i agafen la que més els afavoreix.

Si l'economia no acaba d'enlairar-se amb fortalesa, la Reserva Federal (FED) es veurà obligada a mantenir per més temps els programes d'estímul econòmic –motor de les borses des de fa mesos–. En les darreres setmanes estan augmentant les declaracions d'alguns membres de la FED i fins i tot del seu president, Ben Bernanke, apuntant cap a la proximitat de la fi dels estímuls si l'economia continua pel bon camí, fet que podria aturar l'actual ral·li de Wall Street.

Si bé aquesta ambigüitat està frenant l'entrada d'inversors en el parquet, la bona acollida que continuen mostrant els mercats cap a les subhastes del Tresor espanyol actua com una xarxa de seguretat que li impedeix deixar-se portar pel pessimisme. I a més a més, la tranquil·litat en la prima de risc, que es mou per sota els 300 punts bàsics, ajuda que els inversors no es desesperin entre l'avorriment i l'apatia.

Malgrat que el balanç setmanal de la borsa espanyola mostra poc moviment, durant els darrers dies hi ha hagut importants oscil·lacions en alguns valors, principalment en aquells relacionats amb la banca.

En encetar la setmana, les pèrdues tenyien de vermell el sector financer, colpejat pels nous rumors sobre la necessitat de realitzar més provisions i per l'ampliació de capital del Commerzbank. La banca va caure en bloc enregistrant importants retrocessos (el Popular va recular un 3,3%, i Caixabank, Bankinter, el Santander i el BBVA van restar més d'un 2% en la sessió). Després d'aquesta ensopegada, dimecres el sector es va treure de sobre el signe negatiu i va celebrar el suport del mercat a l'ampliació del Commerzbank. Els bancs van tornar a ser els protagonistes, però en aquesta ocasió pels significatius guanys assolits que els van permetre eixugar pèrdues (Bankinter, Sabadell i Popular van sumar més d'un 4% en la sessió i Caixabank es va apuntar un 2,95%).