On és la brúixola?

Ningú no vol aban­do­nar els par­quets, no sigui que el ral·li que viuen altres índexs acabi con­ta­gi­ant-se arreu, però els inver­sors tam­poc volen arris­car massa, no sigui que la situ­ació econòmica con­tinuï sense millo­rar i això llas­tri l'evo­lució dels mer­cats bor­sa­ris. Aquest pano­rama no deixa avançar els índexs, però tam­poc retro­ce­dir, i això es reflec­teix en les mínimes fluc­tu­a­ci­ons que des de fa un parell de set­ma­nes està enre­gis­trant el selec­tiu índex espa­nyol.

L'Íbex 35 ha aca­bat una altra set­mana amb poques oscil·laci­ons, movent-se entre els 8.400 i els 8.600, i avançant un lleu­ger 0,44% fins als 8.582,40. Amb aquest nivell l'alça anual del selec­tiu se situa en el 5,08% després que al maig el guany és de l'1,94% (cal des­ta­car que en les dar­re­res dues set­ma­nes l'índex només ha avançat un 0,20%).

El com­por­ta­ment de l'índex espa­nyol con­trasta amb la bona marxa que con­ti­nuen enre­gis­trant altres índexs, com ara el Dow Jones i el S&P 500 de Wall Street, i el Dax Xetra d'Ale­ma­nya, tots tres en nivells màxims històrics. Però per què aquesta apa­tia d'algu­nes bor­ses en com­pa­ració amb el bon to que pre­sen­ten d'altres? La macro­e­co­no­mia con­ti­nua con­di­ci­o­nant l'evo­lució dels mer­cats bor­sa­ris. Aquesta mateixa set­mana s'ha cons­ta­tat, amb el des­cens del PIB, que la zona euro allarga la seva ago­nia i que les prin­ci­pals eco­no­mies euro­pees (França i Ale­ma­nya) estan patint el dete­ri­o­ra­ment dels països del seu vol­tant. A més a més, als EUA no aca­ben de fer des­a­parèixer els núvols negres. Per una banda han apa­re­gut indi­ca­dors que apun­ten cap a una reac­ti­vació de l'eco­no­mia, fet que està impul­sant la seva borsa. Però per altra banda hi ha dades macro con­fu­ses, que indi­quen que la situ­ació no és tan pròspera com es comença a veure. Això no obs­tant, els mer­cats estan fent una doble lec­tura d'aques­tes dades i aga­fen la que més els afa­vo­reix.

Si l'eco­no­mia no acaba d'enlai­rar-se amb for­ta­lesa, la Reserva Fede­ral (FED) es veurà obli­gada a man­te­nir per més temps els pro­gra­mes d'estímul econòmic –motor de les bor­ses des de fa mesos–. En les dar­re­res set­ma­nes estan aug­men­tant les decla­ra­ci­ons d'alguns mem­bres de la FED i fins i tot del seu pre­si­dent, Ben Ber­nanke, apun­tant cap a la pro­xi­mi­tat de la fi dels estímuls si l'eco­no­mia con­ti­nua pel bon camí, fet que podria atu­rar l'actual ral·li de Wall Street.

Si bé aquesta ambigüitat està fre­nant l'entrada d'inver­sors en el par­quet, la bona aco­llida que con­ti­nuen mos­trant els mer­cats cap a les sub­has­tes del Tre­sor espa­nyol actua com una xarxa de segu­re­tat que li impe­deix dei­xar-se por­tar pel pes­si­misme. I a més a més, la tran­quil·litat en la prima de risc, que es mou per sota els 300 punts bàsics, ajuda que els inver­sors no es des­es­pe­rin entre l'avor­ri­ment i l'apa­tia.

Mal­grat que el balanç set­ma­nal de la borsa espa­nyola mos­tra poc movi­ment, durant els dar­rers dies hi ha hagut impor­tants oscil·laci­ons en alguns valors, prin­ci­pal­ment en aquells rela­ci­o­nats amb la banca.

En ence­tar la set­mana, les pèrdues tenyien de ver­mell el sec­tor finan­cer, col­pe­jat pels nous rumors sobre la neces­si­tat de rea­lit­zar més pro­vi­si­ons i per l'ampli­ació de capi­tal del Com­merz­bank. La banca va caure en bloc enre­gis­trant impor­tants retro­ces­sos (el Popu­lar va recu­lar un 3,3%, i Cai­xa­bank, Bankin­ter, el San­tan­der i el BBVA van res­tar més d'un 2% en la sessió). Després d'aquesta enso­pe­gada, dime­cres el sec­tor es va treure de sobre el signe nega­tiu i va cele­brar el suport del mer­cat a l'ampli­ació del Com­merz­bank. Els bancs van tor­nar a ser els pro­ta­go­nis­tes, però en aquesta ocasió pels sig­ni­fi­ca­tius guanys asso­lits que els van per­me­tre eixu­gar pèrdues (Bankin­ter, Saba­dell i Popu­lar van sumar més d'un 4% en la sessió i Cai­xa­bank es va apun­tar un 2,95%).