Ser el pri­mer a paten­tar un invent ve a ser com ser el pri­mer a plan­tar la ban­dera en un pic de 8.000 metres. És a dir, dei­xant de banda les pos­si­bi­li­tats econòmiques que es deri­ven de l'exclu­siva, la patent és un mas­satge a l'ego. Sam­sung i Apple ho por­ten a l'extrem (es gas­ten mili­o­na­des en judi­cis) i ori­gi­nen situ­a­ci­ons curi­o­ses: Apple va ins­tar paten­tar com a tec­no­lo­gia pròpia i exclu­siva el llis­ca­ment de dits que des­blo­queja una pan­ta­lla de telèfon. Se li va con­ce­dir, però, durant el tràmit, la com­pa­nyia va haver de supor­tar com la com­petència es bur­lava de tanta ansi­e­tat paten­ta­dora dient que “en d'altres temps hau­rien vol­gut paten­tar fins i tot el gest de lle­par els dits per girar el full d'un diari”.

Hi ha casos que aga­fen ressò, pre­ci­sa­ment, pel fet con­trari. Juli Cape­lla és arqui­tecte i coau­tor del lli­bre Cocos: copias y coin­ci­den­cias, un lli­bre que repassa la història de supo­sats invents que en rea­li­tat mai ho van ser (van ser pures còpies) i d'invents bri­llants que no van tenir tota la ren­di­bi­li­tat que merei­xien per falta d'ins­tar la patent. El català Rafel Mar­quina (tras­pas­sat el pas­sat 4 de juny) per­so­ni­fica aquest dar­rer cas, ja que el setrill anti­de­go­teig que va inven­tar no va ser paten­tat i ha estat copiat a bas­ta­ment sense que ell rebés com­pen­sació en con­cepte de drets d'autor. En aquest sen­tit, Juli Cape­lla mani­festa que “li que­dava el con­sol de pen­sar que, si l'havien copiat tant i tant, era perquè la idea era bona”. Cape­lla sen­ten­cia que “les coses més copi­a­des són les que donen diners, ningú copia el que no és ren­di­ble”.

La pos­si­ble ren­di­bi­li­tat d'una invenció no ho és tot per paten­tar, sinó que també s'exa­mina la veri­ta­ble uti­li­tat que pugui tenir. Els agents de patents, tips com estan de veure pre­sump­tes cre­a­ci­ons, valo­ren.“Ha de ser alguna cosa que val­gui la pena, sinó no cal ni ini­ciar els tràmits”, diu Mario Sol Muntañola. Un col·lega del sec­tor admet que hi ha pro­jec­tes que abans d'arri­bar al regis­tre de patents ja han pas­sat un pri­mer fil­tre: “Jo em vaig negar a tra­mi­tar la patent d'uns bas­to­nets que ser­vien per enrot­llar el paper higiènic i poder-te eixu­gar el cul després d'anar de ven­tre sense risc d'embru­tar-te els dits.”