Antonia Pérez tenia 49 anys quan l'empresa en la qual treballava de comptable va fer una reestructuració de plantilla i la va deixar fora. D'un dia per l'altre es va quedar a l'atur i amb unes perspectives negres per reincorporar-se al món laboral. Després de mesos a la recerca de feina, només aconseguia ofertes precàries i va prendre la decisió de buscar una altra sortida.“Si no trobava una feina per subsistir havia de crear-la”, diu. Només li quedaven cinc mesos de subsidi i va decidir posar-se el davantal i arromangar-se les mànigues.

En les darreres dues dècades, professionalment no havia fet res més que treballar en oficines, però a casa sempre li havia agradat menjar bé. Així que al 2010, a partir de la seva estima a la bona cuina, va decidir reinventar-se i obrir a Argentona un establiment del plat italià per excel·lència: pizzes, tot i que ella no té cap vinculació amb el país de la bota. “M'ha d'anar bé o m'ha d'anar bé”, es va dir a ella mateixa quan es va convertir en emprenedora.

Va aprendre a fer massa de pizza veient vídeos, llegint molt i treballant de manera gratuïta a diferents pizzeries d'arreu de Catalunya. Només tenia 4.000 euros per engegar el negoci i va començar a trucar a la porta de diferents entitats financeres. A unes quinze els va presentar el seu pla de negoci, amb el certificat de viabilitat, però tothom va dir que no. Després de les negatives va enviar queixes a totes les entitats. “Va ser denigrant, però no tenia res a perdre, partia de menys zero”, diu.

Finalment, mitjançant la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) va aconseguir un microcrèdit de 10.000 euros de Microbank i es va posar mans a la massa.

Va trobar un local econòmic, ella mateixa el va pintar, la seva família la va ajudar a fer un mostrador de fusta i es va endur els electrodomèstics de casa seva. “Cada dia feia la massa manualment”, recorda. Es va passar 20 dies tancada a la pizzeria provant els seus avenços i finalment va aixecar la persiana amb el rètol: Pizzeria Burriac.

Les pizzes fetes de manera artesanal i amb productes naturals van començar a agradar als clients, i el negoci va començar a rutllar més bé del que esperava.

La seva filosofia ha estat la de tocar de peus a terra i créixer amb bona base. De fet, es va estrenar fent poques varietats de pizza i a poc a poc ha anat introduint diversitat en la seva carta, com pizzes integrals, sense gluten, creps i fins i tot pasta fresca.

Recentment ha canviat de local al centre de la Vila, ha creat una pizzeria amb dos menjadors, dóna feina a tres persones, entre elles la seva filla que també s'havia quedat a l'atur. “He doblat les vendes, i a més he après moltíssim d'hostaleria”, diu.

Ara fa repàs de tota aquesta etapa iniciàtica en el món de l'emprenedoria i creu que la clau ha estat tenir il·lusió pel que fas i estudiar-ho molt abans de fer qualsevol pas. “Mai pensava que jo pogués tenir tanta força per poder haver creat aquesta feina i a més que estigui creixent”, explica. L'any passat Pérez va rebre el premi a la dona emprenedora de Fidem.

el ‘clic' del canvi