COSA D'UNS QUANTS.

Carlota Pi, com altres independents, no dubta a qualificar-la de “trampa”, atès que quan la UE va obligar Espanya a liberalitzar el seu mercat elèctric minorista, l'administració d'aleshores, el 2009, va crear unes CUR que eren de facto comercialitzadores regulades, dins d'un mercat aparentment lliure. Per al consultor energètic Jordi Dolader, “el mercat minorista està prostituït per la TUR, que no és un refugi, sinó un subsidi a les grans elèctriques per anar contra el mercat i que de fet és la gènesi del dèficit de tarifa”. En aquesta interpretació, el govern de l'Estat prima aquestes grans corporacions per evitar-se eventuals problemes de subministrament.

S'aconseguirà obrir totalment aquest mercat? En opinió d'Emili Rousaud, director de la independent Factorenergia, “la TUR desapareixerà sí o sí, el govern es veurà obligat a completar la liberalització justament per eixugar el dèficit tarifari”. Jordi Dolader, per la seva banda, pensa que “l'administració no gosarà anul·lar la TUR, els ciutadans hi són massa sensibles, com passa amb les pensions. En tot cas, podrien baixar el sostre dels 10 kW actuals a 6 kW, però no anar més enllà”. Segons les seves previsions, amb la supressió de la TUR per liberalitzar completament el mercat, en un primer moment el rebut de la llum podria créixer fins un 20%.

Però hi ha la necessitat d'alleugerir aquesta llosa pesant del dèficit tarifari, uns 30.000 milions d'euros de deute històric contret amb les grans elèctriques. Com explica Carlota Pi “amb tots aquests rumors, que han guanyat en intensitat, d'un quitament d'aquest deute si l'administració no troba la manera de generar ingressos, a les grans elèctriques ja no els interessa tant mantenir la TUR en els termes actuals, que és al capdavall l'origen d'aquest dèficit”. Com afegeix, “és per això que ara estan negociant amb l'administració passar de 10 kW a 6 kW.” Una rebaixa que encara deixaria en mans dels grans comercialitzadors un pastís de dotze milions de consumidors.

Per parlar de competència, en un mercat veritablement lliure, no hem de perdre de vista la composició del rebut de la llum que paga el client final. En el cas que ens ocupa, ens trobem que un 30% és el component fiscal (impost elèctric, IVA); 40% de tarifes d'accés i primes, i un 30% del preu de l'energia, i no és ben bé un preu de mercat majorista, sinó el de la subhasta CESUR, de la qual en surt que “les comercialitzadores fan un capmàs, una mena de tarifa plana, per no perdre diners. El marge per a la competència és estret”, segons diu Jordi Dolader. En aquest mateix sentit, Emili Rousaud explica: “La part regulada de la tarifa creix excessivament, i si el comercialitzador només pot oferir descomptes al consumidor sobre un 30% de la tarifa, la veritat és que li restarà molt poc marge de negoci.” Rousaud també és dels que pensen que amb una hipotètica desaparició de la TUR “també ha de desaparèixer la seva derivada, la subhasta Cesur”, denunciada reiteradament per la manca de transparència i la sospita que hi ha manipulació en la fixació dels preus.

Des de la consultora Energía Local, la seva responsable de Mercats i Regulació, Carmen Soldado, també es troba entre els que creuen que “si desapareix la TUR, això no voldrà dir automàticament que els preus al consumidor final siguin millors. De fet, si ara les comercialitzadores no gosen fer ofertes per sota de la TUR és perquè realment no poden estrènyer més els marges”.

I el cert és que les urgències que imposa el dèficit tarifari fan difícil pensar que en el pròxim avantprojecte de llei de reforma de la Llei 54/57, que haurà de regular la pobresa energètica i instar el gruix de clients a passar-se al mercat lliure, no renunciï a carregar la part regulada de la tarifa a través dels peatges per resoldre el problema. Anar per la via d'obrir partides als pressupostos generals per tapar aquest forat negre, com semblava que s'acabaria fent fa cosa de dos anys, fóra un exemple de política energètica semblant al que posen en pràctica els nostres veïns.

I ja que ens referim a la UE, potser, si volem aconseguir realment preus competitius per al consumidor, el que realment ens cal és un ampli mercat europeu. Com diu Virginia Guinda, directora d'Energía Local, “un mercat europeu de l'energia és necessari perquè hi hagi una referència en preus que sigui interessant per al consumidor”. Com afegeix, en un mercat europeu “es cobeja la dilució dels grans grups elèctrics, així que els grans campions nacionals, com ara Endesa o Iberdrola en el nostre cas, haurien de cedir molta quota de mercat si han de competir hora a hora en preu en una dimensió europea. Perdrien la influència que ara tenen”. En principi, dins de l'agenda de la Comissió Europea, aquest mercat interior de l'energia s'hauria de posar en marxa a mitjans de l'any vinent. És clar que tot depèn que les infraestructures es vagin materialitzant a un ritme adequat. En aquest punt, cal dir que a l'Estat espanyol, segons ENTSO-E, la xarxa europea d'operadors d'electricitat, la ràtio d'interconnexió de la capacitat de producció instal·lada d'Espanya és menor al 5%, quan la UE recomana arribar, si més no, al 10%, abans de la data del 2020. Actualment, el mercat elèctric francès gaudeix ja d'aquest 10%, com en el cas d'Itàlia, mentre que Alemanya eleva la ràtio fins al 15%.

I és que no només l'Estat espanyol ha de fer alguna cosa perquè l'evolució dels preus energètics no tendeixi a la inflació, sinó tot el conjunt de la UE. Com revela el document Energy priorities for Europe, mentre als EUA, durant el període 2005-2012 el preu de l'electricitat es va rebaixar un 4%, a la UE es va encarir un 38%, per al sector industrial. En el cas del sector domèstic, al llarg d'aquests anys, l'electricitat es va encarir un 8% als EUA, però és que a la UE l'increment va ser de 22 punts.

La necessitat d'un mercat interior europeu es veu més urgent si constatem que el mercat elèctric espanyol no és prou atractiu per a la inversió estrangera, no genera prou rendibilitat. Un reflex d'aquest estat de les coses és el seu mercat a futurs. Com comenta Virgina Guinda, “si el que perseguim és un canvi en l'evolució dels preus, cal incrementar la liquiditat en el mercat de futur espanyol, ara mateix molt poc líquid”. Si fem la comparació amb altres mercats de la UE, veiem que el preu futur del MWh manté una distància de set euros respecte de França i deu euros en comparació a Alemanya. Aquesta diferència no s'observa en els preus spot -negociat al mercat-, en què no hi ha una diferència significativa entre els que es negocien a Espanya i en altres mercats de l'entorn comunitari. En l'actual situació, les comercialitzadores han d'anar a fer la contractació d'electricitat amb grans elèctriques, que només posen al mercat la producció que es preveu que es vendrà, i no més. Una de les demandes clàssiques del sector ha estat que, per tal d'incrementar la liquiditat del mercat, les empreses del Règim Especial, també puguin participar en l'oferta i demanda d'electricitat.

Tampoc no podem desviar la vista de les arrels del problema, quan parlem de controlar els preus. D'uns anys ençà, el mercat elèctric espanyol “ha evidenciat que és car d'operar, ja que l'augment progressiu de la participació de les energies renovables en el mercat majorista s'ha traduït en un augment del cost dels processos d'ajustament del sistema i la garantia de potència”, com observa la directora d'Energía Local. Un cost que ha passat dels 650 milions d'euros als 1.800 milions. A més, cal afegir que per una qüestió estratègica, s'han triplicat les hores que les plantes de carbó marquen preu. Dues circumstàncies que han reduït la participació del gas, dels cicles combinats, en el mercat majorista.

Així doncs, és cada vegada més llarga la distància entre el preu final de l'electricitat en el mercat de producció i el preu en el mercat majorista. Una diferència que ha passat dels 5,6 euros per MWh, l'any 2007, als 9,7 MWh el 2012.