Ha estat una primera meitat de l'any de ral·li gairebé sostingut per a la borsa, d'un bon to que el mercat espera perllongar d'aquí al 31 de desembre, amb la tracció que ofereixen l'enfortiment del quadre macroeconòmic dels EUA, una UE en què guanya volum el discurs del creixement, per damunt de l'ajustament fiscal, i l'energia afegida de la reflació (inflació induïda) que està assajant, sembla que amb èxit, el Japó.

L'índex S&P 500 creixent un 18%, talment com el Nikkei japonès, l'Eurostoxx 50 enfilat fins als 2.700 punts... Marques d'un bon any, tot i les ombres de l'Ibex 35 espanyol o l'FTSE MIB de la borsa de Milà.

La borsa està confirmant que, del gener ençà, ha entrat en una nova realitat, com assenyala Jaume Puig, director de GVC Gaesco: “Fins al desembre del 2012, la borsa havia viscut uns anys de sortida de diners, fenomen que es va invertir al gener, suportat, com ja havia passat els anys 2000 i 2007, perquè els beneficis empresarials s'han enfilat a màxims històrics.” L'absència de preanuncis per part de les empreses fa pensar que se'n confirmaran els bons resultats, així que, com conclou, “després d'anys de sortida de diners, ara toquen anys d'entrada”. Al seu parer, amb aquests bons fonamentals, a la borsa europea, que ha fet una progressió de l'1,9%, “encara tenen marge per fer un espetec alcista, perquè estan realment molt barates”.

Per a Victoria Torres, responsable d'anàlisi i producte de Selfbank, és clar que “hi ha marge de millora en els volums de negociació, encara lluny dels històrics, però compte, que cal que es confirmi, d'una banda, el creixement dels EUA, que la Xina no freni més del compte i que no hi hagi més sorpreses negatives a la Zona Euro, on acabem de veure, per exemple, com es rebaixa el ràting a França”. Així mateix, relativitza les bones xifres que ofereixen les empreses, ja que “venien de fortes rebaixes en les previsions”. També hi posa un polsim d'escepticisme Albert Grau, soci d'Argenta Patrimonios, per al qual “potser hi ha menys liquiditat de la prevista, tot i els descomptes, per la por de l'inversor de perdre per la volatilitat, que ha estat una de les notes destacades del segon trimestre. Potser s'estima més conservar valor”. I si parlem de por, la que tenien els mercats que s'esquerdés l'euro, un temor que es va esvair fa un any amb aquell “farem tot el possible perquè això no passi” del president del BCE, Mario Draghi, antesala d'aquest temps de liquiditat, en què hi ha hagut el que Xavier Teixidó, director de Renta 4 a Catalunya, anomena “la Gran Rotació, és a dir, aquest fort transvasament de diner de la renda fixa a la variable. Si ens fixem en el fet que als EUA fons de pensions i asseguradores han invertit un 45% del capital en renda variable, a Europa, amb només un 30%, tenim encara un bon camí a recórrer”. Per la seva banda, Dídac Pérez, gestor de fons de Caixa d'Enginyers, pel que fa al cas europeu, pensa que “la probable depreciació de l'euro, els baixos nivells d'inflació i la progressiva reducció dels costos laborals continuaran sostenint els marges de les companyies, especialment en sectors no cíclics”.

S'ha justificat el ral·li que s'ha viscut als parquets en l'excés de liquiditat dotat per la generositat expansiva de la Fed i el Banc del Japó i la promesa del BCE d'exercir de tallafocs quan s'escaigués. Justament, quan el president de la Reserva Federal va insinuar que potser havia arribat l'hora d'alentir el programa d'estímul, cosa que va provocar un episodi de forta volatilitat, van sorgir dubtes sobre la continuïtat d'aquest període en què a Wall Street s'ha grimpat fins a màxims històrics o que la borsa de Tòquio va pujar un 30% de cop. Jaume Puig desmenteix que tot plegat es degui al suport dels bancs centrals: “Què s'ha fet amb els diners dels quantitative easing (QE) de la Fed? Doncs fonamentalment s'han destinat a comprar deute, no pas a comprar renda variable. Si s'aturen aquests programes d'estímuls, haurà de patir el mercat de renda fixa.” Victoria Torre, de Selfbank, interpreta que el mercat “ja va paint que tard o d'hora l'estímul de la Fed s'ha de retirar, però es recolza en la promesa de Bernanke que es mantindrà fins que es trobi el punt d'equilibri del creixement”. El que és indiscutible és que a Wall Street s'augmenta la remuneració a l'accionista, amb dividend i la recompra d'accions i s'han reactivat les fusions i adquisicions.

Amb tot, resulta indiscutible, com comenta Dídac Pérez, que “les mesures de liquiditat dels bancs centrals ajuden els actius de risc en general, i la renda variable en particular, en establir un sentiment positiu al mercat, que li mancava”. Val a dir que la Fed ha fet un esforç descomunal per amarar d'optimisme el mercat, amb la compra mensual de 85.000 milions de dòlars en deute, unes adquisicions que en el global de l'any suposen un 10% del PIB.

Durant la crisi, en l'horitzó sempre apareixia com a desllorigador per resoldre els problemes de la Zona Euro, i aportar una base encara més sòlida a l'evolució de les borses, la data del 22 de setembre, quan se celebren les eleccions legislatives alemanyes. En opinió de Victoria Torre, “els mercats no perden de vista que Alemanya ha alternat moments de ferma defensora dels ajustaments i l'austeritat amb picades d'ullet a iniciatives de creixement, així que és possible veure, després d'una victòria folgada d'Angela Merkel, que Alemanya permeti un BCE més expansiu”, i el tribunal constitucional alemany concedeixi que el programa de compra de bons OMT del BCE és una eina del tot legítima. Xavier Teixidó, de Renta 4, tot i reconèixer que “el mercat bé podria estar descomptant que seguirem com fins ara”, diu que no “és descartable que després del 22 de setembre l'austeritat quedi relegada, i s'introdueixi una política de flexibilitat per créixer. Però no oblidem mai que el sentiment alemany és de no pagar el deute dels altres”. En tot cas, part significativa del mercat fa confiança a la tesi que, amb el suport del BCE, la reorientació de l'estratègia europea serà un fet ben palès en els pròxims mesos, en termes de consolidació fiscal, empenta a la unió bancària i aposta clara pel creixement.

Molts agents del mercat, després d'aquests darrers anys de penitència, poden veure com l'Ibex 35 clou l'any amb alegre efervescència. A Renta 4, com explica Xavier Teixidó, es decanten per un escenari en què “la prima de risc està controlada i hi ha una presa de posició de l'inversor internacional a la borsa espanyola, ara infraponderada, justament perquè és barata. En aquest escenari, és possible que l'Ibex se situï entre els 8.600 i 9.000 punts”. Victoria Torre veu que l'eclosió definitiva no tindrà lloc fins al 2014: “Enguany es pot acabar avançant un 10-12%, fins als 8.500-8.700 punts, mentre que és possible que el 2014 puguem arribar als 11.000 punts. No hem d'oblidar que tenim problemes en sectors com l'elèctric, la construcció o els bancs.” D'un parer semblant és Albert Grau, que també veu la gran festa de l'Ibex 35 el 2014, concretament el març, quan pugui depassar els 10.600 punts, amb una alça d'un 25-30%.

Sí, els bancs encara són motiu de desfici, com diu el director de GVC Gaesco: “La recuperació de l'Ibex 35 depèn en bona part de la reforma bancària, és a dir, que s'ataqui bé el refinançament de les entitats, perquè l'inversor així podrà copsar que a la fi s'ha fet neteja i mostrar-se optimista. Però no s'ha fet: el mateix FMI ha destacat que hi ha massa crèdit dubtós, fins a un 13,6%, que s'està refinançant.”

Les borses de les economies emergents, responsables de dues terceres parts del creixement mundial, també susciten una atenció especial, amb el benentès que durant el 2013 han perdut pistonada. Així ho ha interpretat Victoria Torre, de Selfbank, que anota com “s'han rebaixat les perspectives, després que comencessin fort l'any: veiem com puja la inflació al Brasil i han hagut d'apujar tipus fins al 8%. També veiem com Xina i Indonèsia han d'enfortir divises”. Jaume Puig, de GVC Gaesco, creu que “els mercats emergents continuen aguantant el món, i continuaran creixent perquè s'hi està creant una classe mitjana. Ni de bon tros aquestes borses acabaran l'any en negatiu”. Dídac Pérez, de Caixa d'Enginyers, tot i anotar que el fre de Xina pot tenir un impacte en economies que en són proveïdores de béns i serveis, al sud-est asiàtic i a Llatinoamèrica, en aquestes dues àrees “continuarà el bon comportament, derivat del creixement del mercat, demografies favorables i millores de productivitat. Les valoracions ofereixen descompte, tant en termes històrics com relatius”. Tot i assenyalar que les borses dels emergents registraran episodis de volatilitat, Xavier Teixidó creu que els emergents són d'interès perquè “a llarg termini donen més rendibilitat”.