L'avantprojecte de reforma del Codi Penal publicat el mes d'abril fa un pas endavant en la responsabilitat de les persones jurídiques en l'àmbit penal. Si la reforma de l'any 2010 va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques, ara es preveu l'obligació de les empreses de col·laborar activament en la lluita contra la corrupció, és a dir, les empreses han d'establir mecanismes de control per evitar que els seus empleats puguin cometre pràctiques corruptes en nom de les societats i en profit d'aquestes. Ens referim, per exemple, al suborn de funcionaris o al pagament de comissions, pràctiques molt esteses i que, per desgràcia, perjudiquen el creixement de la nostra economia i també la imatge del país. El conjunt d'aquests processos de control és el que es coneix com a corporate compliance, és a dir, la llei obliga les empreses a complir uns protocols que en cas que aquesta empresa es vegi immersa en un cas de corrupció, en podria arribar a quedar exonerada si es demostra que l'empresa ha seguit els protocols però ha estat l'empleat o directiu qui els ha obviat per acció o per omissió. Doncs bé, en aquest cas la responsabilitat es quedarà en l'àmbit personal de l'empleat o directiu sense traspassar a la societat, ja que s'entén que l'acte s'ha comès a esquena d'aquesta i sense el seu coneixement.

És essencialment l'article 31 el que estableix quins són els requisits procedimentals que han de seguir les empreses per tal de quedar exonerades, que vénen a ser els següents: 1)Que l'òrgan d'administració ha adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, models d'organització i gestió que inclouen mesures de vigilància i control per prevenir aquests delictes; 2)La supervisió del procediment de control s'ha encarregat a un organisme independent de la persona jurídica amb poders autònoms d'iniciativa i control; 3)Que els autors individuals del delicte hagin eludit els models d'organització i prevenció, i; 4) No s'han produït omissions o exercici insuficient en les funcions de vigilància per part de l'organisme independent al qual fa referència aquest article. Si els requisits anteriors es tenen en compte parcialment, es podrà valorar com un atenuant però no eximent de la responsabilitat. S'ha de tenir en compte que, per tal de no incrementar els costos, les petites i mitjanes empreses no és necessari que encarreguin la vigilància a un organisme independent ja que pot executar-ho el mateix òrgan d'administració. La iniciativa cal valorar-la positivament en tant que amb aquestes mesures es fomentarà la cultura de la transparència, però ja existeixen veus que anomenen la iniciativa com a make up compliance, perquè no tan sols és necessari que les firmes incloguin procediments de control sinó que els implementin i els apliquin. Caldrà veure a la pràctica, ja que és tornar a traspassar una càrrega a les empreses quan aquestes ja tenen prou dificultats per poder mantenir-se en l'actual escenari.