Entre el model capitalista i l'economia planificada hi ha un sistema econòmic alternatiu: l'economia del bé comú (EBC), que comença a arrelar a Catalunya. Els seus plantejaments es basen en una economia més democràtica, més social i amb una distribució més justa. Una economia, en definitiva, que posa en el centre l'ésser humà i la seva dignitat. El concepte no és nou: ja surt en constitucions com la de Baviera i el practiquen des de fa anys algunes empreses, però el seu creador, el professor austríac Christian Felber, ho va contextualitzar en la publicació d'un llibre a principi del 2012 –L'economia del bé comú (Deusto)– i ha establert la manera de mesurar-ho.

Un dels punts clau d'aquest model alternatiu és que replanteja el concepte de l'èxit econòmic. Com explica Felber, en tots els nivells es mesura segons indicadors monetaris. A nivell macroeconòmic, amb el PIB, i a l'empresa, en funció del benefici financer. Segons el que propugna l'economia del bé comú, el diner té el desavantatge que no té la capacitat de mesurar res que per a les persones sigui important. “El creixement del PIB no ens diu res fiable de si estem en guerra o si estem en pau, si hi ha gana, si hi ha repartiment de la renda o si respectem el medi ambient”, assenyala Christian Felber en la presentació del model.

Així mateix, adverteix que a nivell microeconòmic el benefici financer alt no indica si l'empresa crea llocs de treball, si aporta qualitat a l'ocupació i si respecta el medi ambient, ni tampoc serveix per mesurar la seva contribució a la societat.

El coordinador del grup que impulsa l'economia del bé comú a Catalunya, Andreu Pérez, insisteix que indiscutiblement les empreses han de guanyar diners i ser sostenibles, però amb l'EBC tenen en compte, a més, altres indicadors per mesurar el seu èxit, i aquests són els cincs valors constitucionals: la dignitat humana, la transparència democràtica, la justícia social, la solidaritat i la sostenibilitat ecològica.

Mentre que en les relacions humanes es respecten molts d'aquests principis, l'economia s'ha desviat d'aquests cinc valors enlluernada només pels diners i el benefici propi. “El directiu que busca en la seva empresa alguna cosa més que el balanç econòmic, ara té una eina per aconseguir-ho”, diu Andreu Pérez.

Cristóbal Colón, director general i fundador de la cooperativa La Fageda, una de les firmes més compromeses amb el seu entorn que ven 45 milions de iogurts l'any, considera que totes les empreses haurien d'estar portades així. “Són el mitjà perquè la gent tingui feina, riquesa i perquè aportin un bé social”, considera Colón. El cert és que, quan va néixer, La Fageda es va marcar com a principal objectiu de l'empresa que totes les persones amb discapacitat de la Garrotxa poguessin treballar.

El moviment, que pot semblar idealista per als més escèptics, té, però, una eina per aplicar a l'empresa. És el balanç del bé comú, que en poc menys d'un any ja se l'han aplicat una trentena d'empreses catalanes de les 70 que hi ha ara, com ara simpatitzants del moviment, i La Fageda entre aquestes últimes.

Andreu Pérez explica que el balanç és una matriu de 17 indicadors que mesura aspectes com ara la forquilla empresarial, la transparència, si l'empresa compra localment i si és respectuosa amb el medi ambient. Un cop realitzat, el balanç és auditat i l'empresa implanta accions de millora que haurà de revisar periòdicament. “És una eina de gestió increïble que fa millorar l'empresa”, assegura.

Veritable, dedicada a la consultoria estratègica d'empreses d'economia social i del sector sanitari, és una de les firmes catalanes adherides al moviment. Marta Pérez, la seva sòcia fundadora, explica: “Ens va agradar com els principis constitucionals més elementals es poden incorporar a la gestió empresarial, més enllà dels valors de lucre i competència. I sobretot com es trasllada a la pràctica.”

Els fundadors de Veritable van llegir el llibre de Felber a mitjan any passat, i això els va fer reflexionar sobre la crisi de valors, i només uns mesos després, al cap de poc temps de conèixer en persona Christian Felber, van decidir convertir-se en consultors de l'economia del bé comú i implementar el balanç en la seva pròpia empresa. “És un procés molt interessant perquè t'adones de les teves debilitats. El dia a dia no et permet parar-te a pensar i portar els valors a la realitat empresarial”, diu Marta Pérez.

Justament aquest procés de reflexió dels valors en l'empresa és el que va animar Maica Lanero, sòcia fundadora de la firma Biocosas.com, a deixar la feina de responsable de recursos humans en una gran empresa i a fer el camí pel seu compte. Lanero va crear una firma dedicada a la distribució de productes ecològics. Només li va fer falta escoltar un vídeo de 15 minuts que circula per internet de Felber, per adonar-se que coincidia amb aquest sistema alternatiu i que Biocosas ja va néixer, sense saber-ho, complint els principis de l'EBC. El desembre del 2012 van tancar el balanç i ja han començat a introduir modificacions en la seva rutina empresarial. Ells han canviat el seu proveïdor energètic per una cooperativa que subministra energia verda i s'han passat a la banca ètica.

Julien Schmitt i Daniel Muigg, els socis fundadors de la firma d'estratègia empresarial Eticus Consulting, domiciliada a Barcelona i amb clients arreu el món, també es van trobar per casualitat Felber en una conferència a Suïssa i van tenir ben clar des del principi que aquest era el seu model. “Aplicar el balanç ens ha fet multiplicar el nostre potencial”, diu Schmitt.

El valor del balanç no és, doncs, segons els seus seguidors, només una qüestió de principis. “Permet ser més competitiu, ja que quan ets transparent, els teus empleats tenen veu i vot, distribueixes bé la feina i els formes millor, acabes tenint gent molt més productiva. I les bones organitzacions atreuen talent”, adverteix el coordinador de Catalunya. Casualment el grup català és un dels més actius i nombrosos de l'Estat, i encara aspira a ser-ho més: per a enguany vol ampliar amb 360 més el nombre d'empreses adherides i tenen en projecte establir una relació entre la matriu i la taxa de retorn social perquè es quantifiqui i el consumidor pugui visualitzar-ho.

Aquest moviment, però, requereix la implicació de les administracions, que de moment no es troba. L'objectiu és que les empreses que segueixin els principis de drets humans, ecologia, etcètera, obtinguin avantatges legals que els permeti sobreviure als valors de lucre i competència actuals. “El que no es pot fer és carregar tota la responsabilitat al consumidor; l'administració hi ha de fer alguna cosa”, diu Marta Pérez.