el procés cap a la catalunya independent
transició ordenada
Sense salts al buit
Garantir la seguretat jurídica i una transició ordenada serà el primer repte en un procés d'independència que no serà immediat
“Ningú no es pot imaginar que l'endemà del referèndum Catalunya serà independent, això és un procés que podrà durar dos, tres o quatre anys de negociació amb l'Estat espanyol”, remarca el professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Salvador Cardús.
De fet, la proclamació com a tal de la independència podria produir-se mesos després del referèndum -com ha passat en altres casos, com el d'Eslovènia- i per tant a efectes pràctics es podria dir que tot es mantindria igual, almenys en una etapa inicial. “El que canviaria l'endemà és que es guanya una legitimitat democràtica i es produeix un mandat de la ciutadania per executar la construcció d'un nou Estat”, destaca la degana de la facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie.
Serà en aquest període inicial quan el nou Estat hagi de posar a punt totes les estructures clau, les que hauran d'estar enllestides en el moment de la proclamació de la independència, i quan s'haurà d'iniciar el complex procés de negociació amb l'Estat espanyol per al repartiment dels béns i també dels deutes. “Aquest serà el punt més complicat: com repartir els trastos després de segles d'unió, i això no es fa ni en dies ni en mesos”, explica Ángel de la Fuente, economista i recercador de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC. Segons els càlculs apuntats al llibre Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible, el nou Estat català començaria el seu camí amb un nivell de deute més elevat del que s'ha dibuixat de vegades i que se situaria al voltant del 100% del PIB. “I tot i això una Catalunya independent seria més viable econòmicament que seguint dins l'Estat espanyol i disposaria de més capacitat per complir les seves obligacions de pagament de nòmines i a proveïdors”, destaca un dels autors del llibre, l'economista Modest Guinjoan.
LLEI DE TRANSITORIETAT.
I com que en una primera etapa encara no hi haurà hagut temps de legislar sobre cada una de les matèries, el nou Estat haurà de subrogar les lleis actuals, tant si han estat aprovades pel Parlament català o l'espanyol com si vénen imposades per Brussel·les. “Mentre no fem una nova legislació caldrà una norma de transitorietat jurídica que digui que les coses continuen funcionant com fins ara”, apunta el responsable d'estudis del Cercle Català de Negocis, Albert Macià. Ángel de la Fuente va més enllà: “D'avui a demà és impossible que el nou Estat català funcioni. Caldrà un període de transició bastant llarg en què s'haurà de concretar el traspàs de poders de l'Estat espanyol al català i la negociació del repartiment dels drets i dels deures. D'una altra manera, el nou Estat estaria condemnat al col·lapse.”
L'informe Estatuir Catalunya, elaborat per diversos autors i entre ells el membre del CATN Salvador Cardús, hi posa un especial èmfasi, en aquesta llei. L'estudi recull que aquesta norma de transitorietat jurídica serviria, per exemple, per donar valor a la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol, per crear una fiscalia general catalana o per flexibilitzar la forma d'accés a la carrera judicial per cobrir possibles vacants en el sistema.
Per Salvador Cardús, “el principal repte serà mantenir les garanties jurídiques, el nou Estat haurà de mantenir tots els contractes i els compromisos amb tercers”. Aquest és per als experts un dels reptes essencials, perquè de poc servirà iniciar el procés de reconeixement internacional del nou Estat català si no s'aconsegueix garantir des del primer dia el normal funcionament de les institucions.
Per tal de garantir la seguretat jurídica, la nova legislació que emani del Parlament d'una Catalunya independent haurà d'evitar efectes retroactius que afectin els drets adquirits, per exemple, per treballadors i pensionistes.
Una altra de les prioritats evidents a partir del dia D serà garantir el subministrament energètic, el manteniment de l'ordre públic o la prestació dels serveis socials a la ciutadania. Lògicament, en la llista de coses per fer en els primers dies destacaran altres punts més evidents, com ara la definició de la forma del nou Estat, l'establiment dels criteris per accedir a la nacionalitat catalana, negociar l'entrada del nou Estat a la Unió Europea en el cas que això no es produeixi de manera automàtica, establir una xarxa d'ambaixades, etcètera.
De fet, bona part de la feina del CATN consisteix a establir les bases perquè un cop es produeixi la consulta el nou Estat tingui si més no dibuixades les línies mestres que caldrà seguir. La improvisació, diuen els experts, seria la pitjor de les receptes.
