Amb accent anglosaxó
Els Estats Units i el Regne Unit dominen un sector en què Occident encara concentra el 80% dels principals programes d'MBA, tot i que a poc a poc els països asiàtics escalen posicions en els rànquings internacionals
les americanes
A pesar dels efectes de la crisi i del desplaçament del centre econòmic, les escoles de negoci encara són un producte genuïnament anglosaxó, i més concretament americà. Així es desprèn dels resultats dels principals rànquings del sector, on els EUA ocupen una posició de ferm lideratge al món. Aquest és el cas, per exemple, del rànquing amb més prestigi internacional, el que elabora la revista Finantial Times.
Segons aquest rànquing, als EUA hi ha el 43% de les escoles de la llista de 42 millors centres per estudiar un programa d'MBA de tot el món. De fet, els Estats Units acaparen les tres primeres posicions del rànquing, amb la mítica Harvard de Boston al capdavant, seguida de la californiana Stanford i la Wharton de Pennsylvania. Les principals escoles nord-americanes són també escoles de rècord en xifres d'estudiants i de facturació, amb una distància considerable respecte de les seves competidores europees. Només com a exemple, Harvard factura uns 3.700 milions de dòlars –xifra que aplega la part d'escola de negocis i universitat- i inclou cada curs i un global de 21.000 alumnes.
També el Regne Unit té una representació considerable (el 17,5%), amb set escoles destacades en el rànquing del Finantial Times, i entre les quals destaquen la London Business School, la Universitat de Cambridge i la d'Oxford.
Els resultats de l'Europa continental són força més discrets. França ocupa un lloc destacat gràcies sobretot a la parisenca Insead (a la posició sis del rànquing mundial del FT), però si hi ha una àrea que destaca amb llum pròpia dins aquesta Europa continental, aquesta és Barcelona.
El clúster català impulsa l'Estat espanyol com un dels millors posicionats en el rànquing internacional d'escoles de negoci amb l'Iese (en setena posició) obrint pas i seguit de l'Instituto de Empresa (onzena posició) i Esade (vint-i-dosena posició). A més, Eada s'afegeix a la llista de les millors europees, segons també el rànquing del FT.
A poc a poc, però, les escoles asiàtiques guanyen posicions en els rànquings, i mercats com ara la Xina ja ocupen un lloc destacat gràcies sobretot a la Hong Kong UST Business School i la Ceibs. “Fa quatre anys anaves a les reunions de la EFMD (European Foundation for Management and Development), que engloba organitzacions de tot el món, i la presència de col·legues xinesos era molt menor, però en els darrers anys aquesta presència s'ha fet molt més evident”, explica el director general d'Eada, Miquel Espinosa.
NOVA COMPETÈNCIA.
I aquí les escoles europees i catalanes treuen bona nota. Així, segons l'estudi MBA City Monitor d'Esade, només el 38,9% dels alumnes de les escoles nord-americanes és estranger, mentre que aquest percentatge augmenta a prop del 90% en el cas de les escoles europees en els programes d'MBA.
Aquest menor perfil internacional també explica per què les escoles líders a Catalunya són capaces d'atreure estudiants nord-americans que opten per creuar l'Atlàntic a pesar de l'extensa oferta que tenen a casa seva. En el cas de l'Iese el percentatge d'estudiants dels EUA representa prop d'un 15% dels estrangers. En tot cas el pes d'estudiants nord-americans és encara menor en el global de les escoles catalanes, com encara ho és també el pes dels alumnes asiàtics, si bé des d'Esade, per exemple, expliquen que en els darrers anys ha crescut amb força la presència d'alumnes indis.
La demanda d'alumnes d'aquests països augmenta al mateix ritme que despunta la seva economia i les seves empreses, i per això les escoles catalanes tenen clar que el mercat asiàtic és dels que interessen explorar. En el cas de l'Iese, Àsia ja representa el 25% dels seus alumnes estrangers.
Per a escoles més petites com ara Eada, el mercat asiàtic és encara una assignatura pendent. “Tenim alguns acords amb escoles a la Xina, Corea del Sud i Singapur, però fins ara no ens ha resultat fàcil captar aquests alumnes, i per això caldrà que fem una reflexió profunda”, admet el director general d'Eada, Miquel Espinosa. L'escola catalana plantejarà noves fórmules “per ser més eficaços” en aquests mercats, avança Espinosa.
