La crisi sempre posa en evidència les mancances del sistema, i si n'hi ha una d'evident és que ser mare no és el millor punt de partida per trobar feina o per consolidar-se en l'empresa, i encara menys per conciliar la vida familiar amb una horaris sovint massa rígids i en què el sentit presencial encara pesa molt. Tot això ho saben les mares d'aquest reportatge, que un dia van optar –en part per il·lusió i en part per necessitat– per llançar-se a l'aventura d'emprendre.

Aquest és el camí que va prendre la Nina Costas, fundadora de Centre Ninos, un espai per a nens i pares en què s'aposta per l'educació viva, una filosofia basada en el respecte del ritme d'aprenentatge de cada nen. “La idea inicial partia d'un projecte de final de màster a Esade, tot i que en un primer moment estava molt pensat com un simple pàrquing de nens”, explica l'emprenedora. En tot cas, el projecte havia quedat aparcat en un calaix, fins que fa tres anys la Nina va quedar a l'atur i poc després va quedar embarassada. “I és clar, així, impossible trobar feina”, es lamenta.

Després de ser una de les finalistes del programa Projecta't, d'Acc1ó, la Nina va reenfocar el projecte inicial per adaptar-lo als principis de l'educació viva. El centre Ninos va obrir les seves portes a Barcelona l'abril, i tot i que ha passat poc temps, l'emprenedora es mostra il·lusionada, i de fet ara ja té una sòcia minoritària. “Ara preparo la participació en el fòrum Seed &Click de crowdfunding per captar nou finançament”, explica.

També l'atur és el que va empènyer l'Eva Amat a obrir el seu negoci de rebosteria. Amb 40 anys, divorciada i amb dos fills adolescents, l'Eva va tenir clar que “havia de tirar endavant per ells”, i el que va començar com una anècdota preparant un pastís per a l'aniversari de la seva neboda es va convertir en els inicis d'un negoci que tot just ara entra en el seu segon any de vida.

Dulces, Postres y Pasteles basa la seva aposta en els productes personalitzats i singulars, i tot que l'Eva reconeix que “està sent difícil”, té clar que l'experiència també li aporta molta satisfacció: “Sobretot quan veus que el que has fet agrada i deixa un bon record en una celebració.” Això sí, aquesta emprenedora que abans era consultora de recursos humans té clar que el camí que ha triat és un camí amb molts obstacles. “El sistema no et dóna cap facilitat per ser dona, per ser mare encara menys i per ser emprenedora directament res.” La dificultat per trobar suport en el sistema l'Eva, com molt altres emprenedors, l'ha compensat “amb una família que està sempre al meu costat ajudant”.

En el cas de Didongo, un projecte de caixes de subscripció destinat a activitats i treballs manuals per a nens, no és una, sinó tres, les mares emprenedores que han tirat endavant l'empresa. I de nou la història es repeteix. “Tot va començar quan jo i la Borbála Nagy vam quedar sense feina i embarassades; si a això li afegeixes la crisi econòmica, ens vam plantejar que seria impossible trobar feina”, explica la Mariko Patti, una italiana establerta a Barcelona. Ella i la Borbála, que és d'Hongria, van optar per l'emprenedoria, i al cap de poc temps s'hi va afegir la francesa Fanny Baucharinc; va sorgir del contacte a l'escola. “Els nostres fills van a la mateixa classe i quan es va assabentar del projecte, s'hi va afegir.”

La idea de negoci, explica, va sorgir de l'experiència pròpia d'estar subscrita a un servei de caixes de vins: “Tot i que aquí aquest és un servei encara molt verd, a països com ara els EUA i França ja està força arrelat”, explica l'emprenedora.

En l'aposta per aquesta idea de negoci també hi va tenir el seu pes el fet que no requeria una inversió inicial forta, i tot i que en aquests primers mesos al mercat –van començar l'abril passat– s'han centrat en les subscripcions en línia, ara l'empresa està potenciant també la distribució a través de botigues de joguines. Patti, però, reconeix que en aquesta primera etapa els han ajudat molt els blogs de mares, una tendència que guanya terreny perquè, com explica Mariko, “abans les mares tenien contacte quan anaven a recollir els fills a l'escola, però la crisi ha fet que moltes optin per quedar-se més temps a la feina i ara a la sortida de l'escola hi ha moltes cangurs”.

L'estudi fotogràfic de Terrassa Lullaby és el resultat de l'empenta de la Gemma Pla i la Montse Espolet, i el seu naixement està també molt lligat a la seva maternitat. “En part m'hi vaig llançar perquè les feines com a fotògrafa per a revistes com ara National Geographic havien baixat molt, però també vaig veure l'oportunitat d'oferir a pares i mares fotos especials dels seus nadons”, explica la Montse. Fer fotografies d'estudi als bebès acabats de néixer és una tradició molt estesa en cultures com la nord-americana, però la Montse reconeix que aquí els pares tot just comencen a sol·licitar aquest tipus de servei.