Alguns catalans, o fills de catalans, van tenir un cert protagonisme en la configuració d'algunes empreses dedicades a l'extracció, el refinatge i la distribució del que se'n va dir, aviat, or negre.

A Argentina, la descoberta, a la primera dècada del segle XX, de la possibilitat d'extreure petroli al nord, a Comodoro Rivadavia, va interessar, lògicament, una de les primeres grans petrolieres, la nord-americana Standard Oil of New Jersey. Però el relativament bon nivell tecnològic argentí més la voluntat –difosa, en molts àmbits- de construir un sector públic propi, va moure el govern argentí a crear una empresa petroliera.

El 1922 es va fundar l'empresa pública YPF, Yacimientos Petrolíferos Fiscales. Els seus directors eren Enrique Masconi i Alfons Baldrich, socis i amics. Enginyers civils, des de 1901, i militars professionals, des de 1889. Baldrich era fill del capità Joan-Esteve Baldrich, amic del general Joan Prim i Prats en la seva lluita contra els Borbons, que havia optat per marxar a l'Argentina.

YPF fou, al 1922, una empresa molt innovadora: fou la primera petroliera del món integrada verticalment, i la primera petroliera estatal, de propietat pública. Amb Alfons Baldrich al capdavant, que inicià, ràpidament, la construcció d'una refineria, i establí un règim de seguretat social per als treballadors de l'empresa.

Baldrich, però, fou destituït del seu càrrec de director per les pressions de l'Standard Oil, que veia com YPF funcionava tan bé, o millor, com una petroliera privada. El coronel Baldrich, fins i tot, fou detingut, el 1930, com a conseqüència del primer cop d'estat militar a l'Argentina del segle XX.

El pioner Baldrich actuà dins un règim relativament democràtic, els germans reusencs Eduard i Francesc Recasens, no. Els Recasens foren els creadors, el 1929, de CEPSA, la Companyia Espanyola de Petrolis, SA. Fou una empresa promoguda pel Banc de Catalunya, el Banc Exterior d'Espanya (que també fou una iniciativa dels Recasens) i dos bancs més, que va néixer i es va moure dins la primera dictadura espanyola del segle XX (la de 1923-30).

La dictadura espanyola havia posat en marxa CAMPSA, la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos, una empresa pública-privada que tenia el monopoli de la distribució de petroli que comprava a empreses nord-americanes. Els Recasens pensaren en la possibilitat de crear una empresa privada per extreure petroli, refinar-lo i vendre'l a CAMPSA per distribuir-lo. Demetri Carceller faria de pont.

CEPSA va intentar comprar pous a Texas, i els va obtenir, finalment, a Maracibo, Veneçuela. Un xic més tard, el 1930, la CEPSA dels Recasens posà en marxa la primera gran refineria de petroli espanyola. La localitzaren a l'illa de Tenerife, a les Canàries, que eren l'únic territori de l'Estat espanyol no controlat per CAMPSA (Demetri Carceller havia dirigit, el 1906, una primera petita refineria a Cornellà de Llobregat).