Opinió

Alegria!

Vaja! Resulta que en menys d'un mes les coses han can­viat. “Hem arri­bat al final del túnel, però encara no n'hem sor­tit.” I no només això: “Hem fet una deva­lu­ació interna sense inflació, una cosa extra­or­dinària.” Són parau­les del senyor Cristóbal Mon­toro, minis­tre d'Hisenda, en una entre­vista con­ce­dida a El País que aquest mitjà va publi­car en el seu exem­plar del 27 d'octu­bre. La pre­gunta: què ha can­viat en l'eco­no­mia espa­nyola en els últims tres mesos perquè l'ale­gria ompli el senyor minis­tre? La res­posta: abso­lu­ta­ment res.

Els números d'avui con­ti­nuen sent els matei­xos que el govern espa­nyol va pre­sen­tar a Brus­sel·les el 17 d'octu­bre pas­sat i que van ser la mare del pres­su­post recent­ment apro­vat: crei­xe­ment del 0,7% el 2014, de l'1,3% el 2015 i de l'1,7% el 2016 (xifres que el FMI rebai­xava sen­si­ble­ment en el seu informe del 2 d'octu­bre al 0,2%, 0,5% i 0,7%, res­pec­ti­va­ment).

A això afe­gei­xin l'esti­mació de crei­xe­ment del 0,1% que el Banc d'Espa­nya va fer en la ter­cera set­mana d'octu­bre per al ter­cer tri­mes­tre, i la publi­cació de l'EPA el dijous 24, que va mos­trar una dis­mi­nució de la deso­cu­pació basada, en el seu 50%, en la cai­guda de la població activa, també en un aug­ment de l'ocu­pació sus­ten­tat en la tem­po­ra­li­tat i en els ser­veis (dis­mi­nució de la deso­cu­pació i aug­ment de l'ocu­pació que es con­ver­tei­xen en el con­trari si de l'equació s'eli­mi­nen els efec­tes de calen­dari).

I acom­pa­nyin-ho d'una sèrie de decla­ra­ci­ons de figu­res ins­ti­tu­ci­o­nals en les quals pro­cla­ma­ven que les coses de l'eco­no­mia ja esta­ven encar­ri­la­des i que “a l'Estat espa­nyol estan arri­bant quan­ti­tat de diners que van arreu”.

Ara vostès es pre­gun­ta­ran els motius de tal ale­gria i les raons de tals mani­fes­ta­ci­ons de goig, i la res­posta és que no n'hi ha. L'Estat espa­nyol haurà de con­ti­nuar reta­llant des­pesa pública perquè el poc que creix la seva eco­no­mia ni tan sols ser­virà per pagar els interes­sos del mons­truós deute públic que deu i que el 2014 ascen­dirà al 98,9% del PIB, segons el mateix govern, i al 99,1%, segons l'FMI, interes­sos que fàcil­ment supera­ran els 30.000 mili­ons d'euros.

Però, a més, l'Estat haurà de con­ti­nuar reta­llant des­pesa pública per seguir reduint el seu dèficit: des del 6,5% amb el qual pre­vi­si­ble­ment tan­carà el 2013 fins al 2,8% amb el qual el govern espa­nyol s'ha com­promès a tan­car el 2016: 37.000 mili­ons d'euros més. I això obli­dant-nos de la deso­cu­pació, que el mateix govern no creu que baixi del 26,7% el 2014.

Penso que les dues úniques raons perquè l'ale­gria tenyeixi les mani­fes­ta­ci­ons del govern i de diver­sos ens ins­ti­tu­ci­o­nals es tro­ben en la tirada de la població per les “bones notícies” i en la neces­si­tat d'injec­tar tran­quil·litat en l'ambi­ent, perquè par­teix del fet que els exce­dents de liqui­di­tat que hi ha al pla­neta puguin venir a l'Estat a fi de com­prar bara­tes empre­ses de referència hiperen­deu­ta­des, com ha estat el cas de la inversió de Bill Gates a FCC, exem­ple molt trist de la situ­ació en la qual l'Estat es troba, però venut pel govern espa­nyol com alguna cosa glo­ri­osa i fabu­losa.

Exis­teix una altra raó: Europa en gene­ral i l'Estat en par­ti­cu­lar han d'arri­bar en pau al novem­bre del 2014, moment en el qual el BCE i l'EBA publi­ca­ran els resul­tats dels exàmens rea­lit­zats a la banca. Aquest és el moment zero a par­tir del qual començarà la veri­ta­ble moguda. Motius per a l'ale­gria? Penso que abso­lu­ta­ment cap. A l'inrevés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.