Emprenedors

“És un error molt típic envoltar-te dels amics o de la parella per emprendre”

Quan emprens molts et diu el que has de fer, però ningú et diu el que no
Tothom s'equivoca, però els més hàbils són més ràpids corregint l'error
Un emprenedor tímid difícilment sabrà captar clients o
inversors
Les accions entre els fundadors s'han de repartir en funció del valor aportat

Un dia el fun­da­dor d'Inter­net Repu­blica i orga­nit­za­dor de les tro­ba­des sobre empre­ne­do­ria Inter­ne­tes­tuyo Ismael El-Qudsi va pro­po­sar al seu amic Car­los Blanco que fes una xer­rada sobre els errors que havia comès com a empre­ne­dor. La idea va evo­lu­ci­o­nar i Blanco va par­lar amb empre­ne­dors con­so­li­dats com Jesús Enci­nar (Ide­a­lista) o François Der­baix (Topru­ral) per conèixer també els seus errors i així, a poc a poc, les con­ferències van anar aga­fant forma de lli­bre a pro­posta de l'edi­to­rial Pla­neta. Els prin­ci­pals errors dels empre­ne­dors arri­barà a les lli­bre­ries el pro­per 19 de novem­bre i, tal com explica Blanco, “no pretén ser un lli­bre de mana­ge­ment sinó més aviat una guia amb reco­ma­na­ci­ons per a aquells empre­ne­dors que comen­cen”.

El lli­bre recull les experiències d'una cin­quan­tena d'empre­ne­dors. Quina és la pri­mera con­clusió?
El pri­mer és que t'ado­nes que tots l'espi­fiem en les matei­xes coses, però a pesar d'això no s'acaba de trans­me­tre aquest conei­xe­ment, quan comen­cem a empren­dre tot­hom t'explica el que has de fer però ningú et diu el que no has de fer.
I això per què?
Suposo que perquè sem­pre queda millor par­lar de coses posi­ti­ves que de coses nega­ti­ves i també perquè Espa­nya és un país on es marca qui ha comès errors. Però quan vaig començar a fer con­ferències i xer­ra­des i escri­via sobre el tema al meu blog, vaig veure de seguida que gene­rava molt d'interès entre la gent, i que molts empre­ne­dors pre­gun­ta­ven com pre­ve­nir i com solu­ci­o­nar aquests errors. I això és el que faig en el lli­bre.
Quin és l'error prin­ci­pal?
La majo­ria dels errors que come­ten els empre­ne­dors estan rela­ci­o­nats amb la selecció de socis i inver­sors. En crear la com­pa­nyia molta gent ten­deix a asso­ciar-se amb amics, amb gent d'un per­fil simi­lar o a asso­ciar-se amb la seva pare­lla. Aquest és l'error més comú, s'ajun­ten tres amics de la facul­tat i com que tots tenen un per­fil tècnic i es con­cen­tren a desen­vo­lu­par el pro­ducte, ningú s'encar­rega del màrque­ting ni de les ven­des.
Però ja és prou com­pli­cat empren­dre per, a més, fer-ho amb gent des­co­ne­guda.
Evi­dent­ment, però cal envol­tar-se de la gent apro­pi­ada i no dels col·legues. Però és impor­tant conèixer el soci. Igual que ningú no es casa sense conèixer la pare­lla, tam­poc es pot empren­dre amb un soci a qui no conei­xes per­so­nal­ment perquè després et pots ado­nar que hi ha una diferència irre­con­ci­li­a­ble de valors, de velo­ci­tat o de risc.
Coneixe's abans i sig­nar un bon con­tracte pre­ma­tri­mo­nial...
És exac­ta­ment igual que en les rela­ci­ons de pare­lla. Mol­tes com­pa­nyies entren en con­flicte perquè no han dei­xat abans les coses clares i per escrit entre els socis, és esti­pu­lar molt bé el repar­ti­ment d'acci­ons i de les fun­ci­ons. És un error -per exem­ple, al lli­bre recu­llo l'experiència de Jesús Enci­nar a la fun­dació d'Ide­a­lista- començar un pro­jecte i fer un repar­ti­ment igua­li­tari d'acci­ons inde­pen­dent­ment de la impli­cació en l'empresa de cada soci. No pot ser que un s'hi deixi la pell i altres que no tre­ba­llen a temps com­plet en el pro­jecte tin­guin la mateixa recom­pensa. Cal un pacte de socis on s'esti­puli, per exem­ple, que si un soci deixa l'empresa, automàtica­ment perd les seves acci­ons.
I tot i així la tendència gene­ral és començar amb un repar­ti­ment igua­li­tari de les acci­ons entre els socis fun­da­dors...
Res­pon a un pro­blema edu­ca­ci­o­nal perquè ens ense­nyen a repar­tir els pas­tis­sos sem­pre en por­ci­ons iguals i molta gent inex­perta ten­deix a come­tre aquest error en la seva pri­mera empresa. Jo hi vaig caure també quan vaig fun­dar Ser­vi­fut­bol el 1996. Les acci­ons de l'empresa s'han de repar­tir en funció del valor que aporta cada soci.
Dedica un capítol a defi­nir el per­fil de l'empre­ne­dor. Abans de llançar-se a la pis­cina cal tenir clar que es dis­posa d'aquest per­fil. Això com se sap?
Bàsica­ment si saps en què ets bo i en què ets dolent, però això és molt difícil. Si fas una enquesta entre els tre­ba­lla­dors d'una empresa i els dema­nes que en 30 segons et des­ta­quin en què són bons i en què no, el 90% no sabran con­tes­tar. Aquest des­co­nei­xe­ment és per­ju­di­cial.
Qui­nes altres facul­tats cal tenir per empren­dre?
Són diver­ses, però una molt impor­tant és que si vols ser el líder d'un pro­jecte has de ser un bon comu­ni­ca­dor, un empre­ne­dor tímid difícil­ment acon­se­guirà cap­tar cli­ents o inver­sors. Cal capa­ci­tat de nego­ci­ació i ser bo detec­tant talent, i també és impor­tant -i no sem­pre es dóna- que l'empre­ne­dor sàpiga inter­pre­tar un compte de resul­tats i que tin­gui noci­ons bàsiques de matemàtiques.
Algun altre ingre­di­ent clau?
La feli­ci­tat. Si ana­lit­zes les 20 prin­ci­pals start-up d'Espa­nya veus que en un 80% o un 90% el seu prin­ci­pal negoci el van crear el mateix any que l'empre­ne­dor va ser pare o el mateix any que es va casar o que va conèixer la seva pare­lla. Sen­tir-te feliç et dóna con­fiança en tu mateix i per això la feli­ci­tat és clau per tenir èxit.
Es pot ser un bon empre­ne­dor i no haver-se equi­vo­cat mai?
Tot­hom s'equi­voca, però els més hàbils són més ràpids a l'hora de cor­re­gir aquests errors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.