No hi ha dubtes, i tal com s'ha dissenyat la reforma del sector elèctric, que s'ha traduït ja en una pujada del 3,1% en el rebut de la llum, l'octubre passat, el consumidor ja sap que ha de reaccionar, que ha de ser proactiu per defensar-se d'un preu de l'electricitat que presumiblement pujarà ad infinitum, atès que el govern estatal ha de garantir ingressos a les elèctriques per tractar d'eixugar el forat negre del dèficit de tarifa, uns 24.900 milions d'euros.

Tots junts per una llum més barata. Aquest podria ser el lema de la iniciativa de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que va crear una plataforma de compra col·lectiva d'energia per assolir descomptes. A la subhasta que va convocar hi va acudir la comercialitzadora independent Holaluz.com, que ara té la missió d'oferir a una bona colla de consumidors, fins a uns 300.000, un estalvi mitjà del 8% per als que són al mercat lliure i del 4% per als que són sota la fèrula de la Tarifa d'Últim Recurs (TUR), a la qual tenen accés tots els usuaris que tinguin potències no superiors als 10 quilowatts. Unes rebaixes que arriben quan el cost anual mitjà en euros d'una factura de 4,6 kW-3.500 kWh ja depassa els 780 euros, el 2005 eren 464 euros, i el mateix ministre d'Indústria, Juan Manuel Soria, es plany que en aquest període el preu de la llum s'hagi incrementat gairebé un 72%.

Com explica Carlota Pi, sòcia fundadora d'Holaluz.com: “Vam anar a la subhasta perquè és una iniciativa ciutadana per canviar coses, perquè la gent sàpiga que es pot canviar de companyia, i que hi ha comercialitzadores independents amb propostes de valor.” Val a dir que en la seva oferta, Holaluz.com volia anar més lluny i, per exemple, indexar l'usuari final al mercat majorista d'electricitat, cosa que li permetria assolir estalvis a terminis de dos o tres anys.

Més enllà que el consumidor obtingui uns 50 euros d'estalvi a l'any, o fins a 150 si té contractada una potència de 10-15 kW, segons els càlculs d'Holaluz.com, aquesta iniciativa ha de servir perquè “reaccionin les grans elèctriques, si s'entesten a mantenir la posició oligopolística tenen les de perdre, han d'evolucionar estant al costat del client”, diu Carlota Pi. Fa el símil de la telefonia, les majors com ara Telefónica es van veure obligades a fer ofertes de preu interessants quan el mercat va ser sacsejat per petits actors com Yoigo. Tanmateix, Carlota Pi, com tot el sector, espera una liberalització total, sense el refugi de la TUR, cosa que sí que permetrà “fer ofertes diferencials, sense la referència a la TUR”. En aquest sentit, el director de la comercialitzadora Factor Energia, Emili Rousaud, considera que iniciatives com la de l'OCU “no haurien de donar la falsa imatge que el mercat es liberalitza, això només passarà si desapareix la TUR”, fet que serà difícil que s'esdevingui, ara que la reforma ha creat un succedani, el Preu Voluntari al Petit Consumidor que, per cert, han de comercialitzar preferentment les grans.

En un altre sentit, l'experiència de la cooperativa d'energia verda Som Energia també relata l'emergència d'un consumidor desacomplexat. En el cas de Som Energia, 10.800 socis, dels quals 9.500 han activat un contracte. Al llarg del 2013, Som Energia ha registrat cent nous associats cada setmana de mitjana, amb pics setmanes després que s'anunciés la nova regulació del sector elèctric. El president del consell rector de la cooperativa, Marc Roselló, avisa els navegants: “Nosaltres actuem com una comercialitzadora que no cerca tant oferir preu com lluitar per un model de mercat de l'electricitat més transparent, just i basat en energies renovables.” Tot i ser competitiva en preu, Som Energia el que es proposa és incentivar l'estalvi i l'eficiència, així que en l'estructura de la seva tarifa s'augmenta el cost de l'energia, del consum, mentre es redueix el cost de la part fixa, per tal d'esperonar l'esforç per reduir la despesa de llum. Com diu Roselló, “promoure l'eficiència pot semblar incoherent en una comercialitzadora, però hi creiem”. Som Energia, que aspira a assolir el llistó de 100.000 socis, fa partícips els seus socis de projectes per a un nou entorn d'energia democràtica i neta, com ara Viure de l'Aire, la construcció d'un molí de vent que serà el primer propietat d'un col·lectiu de consumidors arreu d'Espanya.

No només el sector domèstic reacciona per aixoplugar-se davant l'encariment progressiu de la llum. La pime també està evolucionant cap a models de compra agregada d'energia en subhastes inverses, una via de contractació habitual a mercats com els d'Alemanya, Àustria o Itàlia. Un exemple prou alliçonador és el de Mercabarna, que el 18 de setembre passat va contractar en subhasta on line de forma col·lectiva els subministraments d'electricitat i gas, cosa que pot suposar als 300 adherits del mercat d'abastaments uns estalvis del 7,5% en el rebut de la llum i del 13,7% en el de gas. A aquesta iniciativa s'uneix la de l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (AfruCat), que ha consolidat el model de compra mitjançant plataforma electrònica, tot assolint estalvis anuals de 600.000 euros. En tots dos casos ha actuat d'assessor la consultora energètica BioQuat, que fa anys que proposa a les empreses aquest model de contractació col·lectiva. José Enrique Vázquez, soci fundador de BioQuat, explica que aquest model, en què guanya la comercialitzadora que ofereixi el millor preu en un temps convingut, “permet que les comercialitzadores petites, que no tenen efectius per fer una tasca comercial intensa, puguin guanyar concursos, fins i tot fora del seu territori”. És el cas de la comercialitzadora AE 3000 AC de Mollerussa (Pla d'Urgell), que va guanyar la subhasta que havia convocat l'Associació Provincial d'Empreses Frigorífiques (APEF) de Vigo, a Galícia. Així mateix, com remarca Vázquez, en la subhasta inversa “la transparència és total, guanya qui millor preu dóna, després que prèviament s'hagin definit fil per randa les condicions de contractació”.

En aquest escenari en què creix la part impositiva del rebut un 60%, la que paguem tant si gastem com si no, no és estrany que el consumidor es mobilitzi amb iniciatives com Baixa la teva potència, en què una vintena d'organitzacions mobilitzen el consumidor a ajustar la seva potència, i aconseguir estalvis que poden anar entre els 52 i 156 euros l'any. La consultora Ecoserveis, que fa anys que difon a Catalunya una cultura energètica alternativa, és un dels actors de la iniciativa, que parteix d'una gran contradicció, com explica Marta García París: “Si suméssim la potència contractada a Espanya, veuríem que multiplica per 3,75 la potència real, és a dir, els consumidors paguen uns 3.500 milions d'euros per una potència que no fan servir, 150.000 megawatts (MW), mentre que la demanda ara amb prou feines assoleix puntes de 40.000 MW.” Al consumidor se'l convida a auditar la seva despesa: ha de sumar la potència en kW de tots els grans electrodomèstics que funcionin simultàniament, afegir-li un kW, de petits electrodomèstics i els llums, i un cop feta la suma, triar el graó superior més pròxim de les potències que es poden contractar. Es considera que un habitatge amb gas per a aigua calenta i calefacció i sense aire condicionat en té prou amb 3,3 kW o 4,4 kW, mentre que si està equipat amb aire condicionat requerirà 5,5 kW.

Com diu Marta García París, “la gent abans no tractava la qüestió de l'ajustament de potència perquè no ho entenia, però ara hi ha moviment, el ciutadà vol participar en els mecanismes del mercat elèctric”.

Les institucions també poden esdevenir consumidor desacomplexat, com la Generalitat des del 2011, amb l'entrada en vigor del pla d'estalvi i eficiència dels edificis, que comminava l'administració catalana a “contractar bé i optimitzar el contracte de subministrament elèctric”, exposa Juanjo Escobar, cap de Gestió Energètica de l'ICAEN. Pel que fa al primer apartat, “la Generalitat ha obtingut millors preus licitant conjuntament els consums dels departaments de la Generalitat, tot separant-los en lots, segons el perfil del consum, perquè no és el mateix un hospital o comissària, que consumeixen 24 hores, que un edifici d'oficines, en què s'encenen els llums 12 hores”. En la darrera subhasta, la Generalitat va assolir un contracte de 50 milions d'euros.

Però cal anar més enllà: “Cal ajustar, perquè després de la reforma, de cada 100 euros que pagues al rebut, 37 corresponen al concepte de potència, quan abans eren 17.” Els ajustaments de potència van aconseguir un estalvi de 2,6 milions d'euros del 2012 ençà. La factura elèctrica de la Generalitat va ser l'any passat de 120 milions, xifra que augmentarà un 4% enguany pel canvi regulador, “i això ens obligarà a estalviara encara més”, diu Escobar, que es lamenta que la nova norma “no és un bon senyal per fer interessants els projectes d'eficiència als edificis.”