Porter va fer una descripció molt intel·ligent del fenomen i va ajudar a interpretar-lo. Altres ho havien fet abans, però la geografia econòmica no s'havia orientat en aquest sentit perquè encara era massa important la disponibilitat de recursos naturals. Però quan el comerç internacional i l'abaratiment del transport fan que la disponibilitat immediata de matèria primera no sigui decisiva, aleshores emergeix aquesta economia moderna en què el que és important és el coneixement transmès per contagi. I això es fa eficient en un clúster. Quan un de Sabadell toca un teixit per comprovar-ne la qualitat, no ho ha après als llibres.

Quan jo arribo, el Departament d'Indústria encara estava buscant el seu lloc a la vida; la gent sabia què feia el Ministeri d'Indústria, però no se sabia què feia una conselleria d'Indústria. Jo em vaig haver de plantejar fer política industrial. Llavors va caure a les meves mans el llibre encara inèdit de Porter i vaig instar els meus directors generals a treballar internament sobre aquestes línies de pensament. De portes enfora les nostres vies d'actuació continuaven sent transversals: la internacionalització, l'excel·lència i la qualitat, la innovació i la capitalització.

Teníem d'interlocutors les patronals, les cambres de comerç i els empresaris més importants. Però estava convençut que a Catalunya, a part d'unes quantes empreses grosses, el gruix de la feina i del progrés el donen empreses mitjanes i petites –que no és un estat patològic, sinó l'estat natural de les empreses-. Hi havia unes 40.000 empreses industrials. Com parles amb aquests empresaris?

Al cap de quatre dies d'estar a la conselleria t'adones que les patronals i les cambres són molt mals representants dels empresaris. Et demanen coses estàndard, les que no pots donar: menys normativa, menys impostos i més subvencions. És clar que compleixen una funció, però no la de representar els interessos reals de les empreses; és a dir, els problemes estratègics dels diferents nuclis empresarials. Per tant, em va semblar que la interlocució era molt més productiva i seriosa si la feia amb agrupacions naturals d'empresaris, que era el clúster.

Només a base d'anar-hi i ajuntar un grup d'empresaris. En el moment que tens interlocutor per parlar dels seus problemes estratègics, estàs salvat, perquè llavors aquelles quatre línies les pots aplicar fent un vestit a mida de cada clúster: el de pell d'Igualada, el de gènere de punt de Mataró... És a dir, descobreixes que pensant el país en termes de clústers interacciones més eficaçment.

No. Però el que ha passat després és que per sobre del clúster real s'han muntat estructures, i això té molts perills, com ara perpetuar-se en la ineficàcia com altres organitzacions d'empresaris. No confonguem clúster amb l'estructura de clúster, que és el que jo crec que passa ara. A França, per exemple, distingeixen entre pôle de compétitivité i cluster sauvage, que és el que m'interessa a mi. El pôle de compétitivité és una mera decisió administrativa. És clar, poden passar coses molt dolentes com ara que un grup de persones s'ajuntin, emplenin els formularis que ha fet el ministeri i es declarin pôle de compétitivité per tal de rebre subvencions.

Sí, estan proliferant les organitzacions anomenades clústers, al caliu d'invents com el ministeri amb les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI), que reparteix ajudes. Jo no dic que no s'hagin de donar subvencions, però s'ha de fer d'una manera molt controlada i per temes clau. Però la subvenció a l'engròs o utilitzada com a esquer té les característiques d'una droga: agrada, enganxa i genera síndrome d'abstinència.

En l'actual context d'eclosió, el perill de tergiversació existeix, però també hi ha molts llocs on s'està fent molt bé. M'agraden el model austríac, centrat a la regió d'Haute-Autriche i la ciutat de Linz, i el danès, països de la dimensió de Catalunya. I és que els clústers els entenen millor els països petits que no pas els grans estats centralistes com França o Espanya.

?
Això és perfectament possible. Sí que se'n creen, de clústers, però neixen espontàniament, emergeixen clústers. Però fabricar clústers, això és més complicat.