Europa enfoca l'R+D al mercat
La UE llança el programa més ambiciós en recerca amb un pressupost d'uns 77.000 milions. Els fons prioritzaran l'aplicabilitat a la indústria i les pimes
Bufen nous vents per a la recerca. Almenys, això pretén la Comissió Europea, que ha llançat el seu programa més ambiciós en aquest àmbit. Amb un pressupost d'uns 77.000 milions d'euros i una estratègia clarament marcada, Horitzó 2020 pretén donar resposta als reptes i mancances que s'han plantejat en l'R+D. La irrupció d'aquest programa ha generat expectació entre administracions, centres de recerca i món empresarial.
El programa s'estructura en tres grans blocs. El primer, el de ciència excel·lent, està pensat per mantenir la inversió en la recerca més bàsica i les infraestructures d'investigació, i té un pressupost de gairebé 25.000 milions d'euros. El segon es marca com a objectiu que Europa assoleixi un lideratge industrial. És on es concentren els fons per als projectes més aplicables de diferents sectors com ara les TIC, la nanotecnologia, la biotecnologia o l'espai. S'hi invertiran 17.000 milions. La part en què més recursos s'hi destinaran és la de reptes socials, als quals l'R+D+i ha de donar resposta (29.678 milions). S'han fixat temes com ara la salut, el canvi demogràfic i el benestar, la seguretat alimentària i l'agricultura sostenible, l'energia segura, neta i eficient, el transport intel·ligent, l'acció pel clima i el medi ambient, les societats inclusives i innovadores, i les societats segures.
Entre les novetats més importants d'Horitzó 2020, hi ha el fet que la innovació s'integra per primer cop en un programa de recerca, així com que es marquen reptes de la societat. També representa un canvi la focalització cap a la indústria i especialment les pime. Finalment, és un programa més senzill que els anteriors.
Malgrat que la manera com es farà l'avaluació dels projectes que aspirin a rebre finançament europeu encara és una incògnita perquè tot just acaba de sortir la primera convocatòria, les tendències bàsiques ja s'avancen. Una d'elles, en la qual fins i tot la CE ha fet incidència, és la priorització de l'aplicabilitat industrial. La intenció, segons explica Álex Álvarez, de la consultora F Iniciativas, és que la recerca europea aconsegueixi aplanar el que s'anomena “vall de la mort”. Darrere aquesta tètrica expressió no s'amaga altra cosa que el fet que molta de la investigació que es fa no passa de la primera fase i no arriba a desenvolupar-se en una aplicació industrial. Segons es preveu, a partir d'ara, els avaluadors tindran molt en compte si un projecte inclou també una visió estratègica en aquest sentit.
Aquest canvi ha estat ben rebut sobretot per sectors empresarials. Des de Foment, el director d'Innovació, Joaquim Ferrer, assegura que abans es tenia la sensació que els programes europeus consistien a finançar projectes d'investigació de centres de recerca o d'universitats. Des de Pimec, Fran Delatorre llança un missatge encara més contundent: “Ja estem farts d'abocar diners públics que no han arribat mai al mercat.”
Debat.
Entre els que presumeixen que notaran una baixada en els fons que potencialment podran captar hi ha els centres de ciències socials. Albert Esteve, sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics i també científic, assenyala que Horitzó 2020 sí que representa una minva respecte a iniciatives anteriors en el cas de les ciències socials i les humanitats, però no ha estat la que es plantejava d'entrada. Segons Esteve, aquest àmbit de recerca va fer pressió davant la CE perquè incloguessin alguns apartats que estiguessin adreçats clarament a les ciències socials, i no els quedés només el paper d'aportar una visió social i humana als programes que s'havien definit pensant en altres ciències. I ho van aconseguir. “No és que estiguem molt contents, però podria haver estat pitjor”, admet Esteve, que també critica el fet que molta de la recerca que es podrà fer a l'empara d'Horitzó 2020 serà “molt dirigida”.
El que són comuns tant en l'àmbit empresarial com en l'acadèmic i de centres d'investigació són els moviments per acostar posicions. La lògica és que, a partir d'ara, en els projectes es valorarà tant la capacitat d'oferir una recerca puntera -que, molt sovint, només poden oferir els centres especialitzats- com la facilitat per traslladar-ho a la indústria i al mercat -un pas en el qual seran decisives les empreses-. Per això, al llarg d'aquest any s'han succeït les iniciatives d'organismes com ACCIÓ o el CDTI, o també de patronals com ara Foment o Pimec per posar en contacte investigadors i empresaris que són possibles companys de viatge en aquest camí. “Hi ha moltes més reunions preparatòries en les quals s'involucren empreses”, afirma Carles Sierra, que ha ofert un projecte col·laboratiu, per exemple, al Port de Barcelona. “Estem intentant que el percentatge de participació industrial en els projectes augmenti, dedicant una mica més d'esforç a la transferència tecnològica”, comenta.
Focus en les pimes.
El director general de l'empresa Inkemia, Josep Castells, creu que la CE ha copiat el programa per a pimes innovadores dels EUA, que, segons ell, ha tingut molt bons resultats.
Segons aquest instrument, les pimes tenen més flexibilitat per portar projectes davant els avaluadors, poden escollir temàtica i presentar-lo individualment sense l'obligació de formar part d'un consorci. Precisament aquesta participació en consorcis -especialment, en el guanyador- era la principal barrera amb què es trobaven les pimes fins ara, segons Castells, que explica que, amb una estructura tan reduïda, resultava molt complicat dedicar temps a trobar els projectes on participar i els socis amb què treballar.
Reptes.
Un altre repte, segons Sanz, és incrementar la participació d'empreses. Tot i que és un objectiu general, assenyala sectors com ara les TIC i la biotecnologia. En tots dos casos, explica, ha costat que les empreses participessin en projectes i obtinguessin fons dels programes de recerca anteriors. Des de Biocat, el clúster català de la biotecnologia, s'atribueix al fet que són sectors formats essencialment per petites i fins i tot microempreses.
Finalment, hi ha un desafiament a llarg termini que pot ser més determinant en el futur per situar-se en bon lloc i aconseguir fons europeus. No és altre que ser més influents a Brussel·les. “La configuració dels programes funciona molt a través de la influència que puguis fer en estaments europeus”, conclou Sanz.
El VII Programa Marc esbossa l'inici del camí
Segons els resultats provisionals, a l'Estat espanyol han arribat 2.969,3 milions d'euros procedents de l'anterior programa europeu de recerca, el VII Programa Marc. Això representa al voltant d'un 8% dels fons totals (uns 55.000 milions). Per tant, objectiu acomplert per a l'Estat, que s'havia fixat com a repte aquesta xifra. No obstant això, aquest percentatge també equival a l'aportació espanyola, cosa que fa pensar que potser es va fixar un objectiu poc ambiciós. De fet, amb vista a l'Horitzó 2020, s'ha situat en un 9,5%. D'aquests vora 3.000 milions, un 29% s'ha quedat a Catalunya (864 milions).
Segons aquestes dades, la presència d'empreses entre els destinataris ha anat augmentant en els darrers anys. Així, de les 2.500 entitats del conjunt de l'Estat que han participat en projectes finançats per Europa, 1.642 són empreses, que han concentrat el 32,7% del finançament. En el cas de Catalunya, la xifra es queda per sota i se situa en el 18%. Segons els experts, aquesta diferència té relació amb la idiosincràsia del teixit productiu català. Aquí, entre les empreses que fan més recerca i innovació, predominen les pimes i, fins i tot, les microempreses. Mentre que a la xifra global de l'Estat s'inclouen també els recursos captats per les grans empreses que tenen seu a Madrid. I, sovint, quan es parla de competència i accés a ajuts per fer recerca, la mida de les companyies és clau. Les pimes, tot i haver-se fet un lloc cada cop més gran en els darrers anys, encara tenen moltes dificultats per participar en els consorcis que reben aquests fons.
El lideratge es manté com a assignatura pendent i només 721 dels 3.103 projectes en què van participar entitats espanyoles van ser liderats des d'aquí.
Són majoria els que creuen que el VII Programa Marc ha esbossat el principi del camí per donar resposta als reptes i mancances que es plantejaven en relació amb la recerca, el desenvolupament i la innovació. Més fons captats per l'Estat i per Catalunya, més presència d'empreses (sobretot pime) i més lideratge. Precisament els reptes d'Horitzó 2020.
