Focus

Europa enfoca l'R+D al mercat

La UE llança el programa més ambiciós en recerca amb un pressupost d'uns 77.000 milions. Els fons prioritzaran l'aplicabilitat a la indústria i les pimes

El món empresarial valora les novetats, però generen més debat en el científic
Les pimes podran presentar projectes sense formar part d'un consorci

Bufen nous vents per a la recerca. Almenys, això pretén la Comissió Euro­pea, que ha llançat el seu pro­grama més ambiciós en aquest àmbit. Amb un pres­su­post d'uns 77.000 mili­ons d'euros i una estratègia clara­ment mar­cada, Horitzó 2020 pretén donar res­posta als rep­tes i man­can­ces que s'han plan­te­jat en l'R+D. La irrupció d'aquest pro­grama ha gene­rat expec­tació entre admi­nis­tra­ci­ons, cen­tres de recerca i món empre­sa­rial.

El pro­grama s'estruc­tura en tres grans blocs. El pri­mer, el de ciència excel·lent, està pen­sat per man­te­nir la inversió en la recerca més bàsica i les infra­es­truc­tu­res d'inves­ti­gació, i té un pres­su­post de gai­rebé 25.000 mili­ons d'euros. El segon es marca com a objec­tiu que Europa asso­leixi un lide­ratge indus­trial. És on es con­cen­tren els fons per als pro­jec­tes més apli­ca­bles de dife­rents sec­tors com ara les TIC, la nano­tec­no­lo­gia, la bio­tec­no­lo­gia o l'espai. S'hi inver­ti­ran 17.000 mili­ons. La part en què més recur­sos s'hi des­ti­na­ran és la de rep­tes soci­als, als quals l'R+D+i ha de donar res­posta (29.678 mili­ons). S'han fixat temes com ara la salut, el canvi demogràfic i el benes­tar, la segu­re­tat ali­mentària i l'agri­cul­tura sos­te­ni­ble, l'ener­gia segura, neta i efi­ci­ent, el trans­port intel·ligent, l'acció pel clima i el medi ambi­ent, les soci­e­tats inclu­si­ves i inno­va­do­res, i les soci­e­tats segu­res.

Entre les nove­tats més impor­tants d'Horitzó 2020, hi ha el fet que la inno­vació s'inte­gra per pri­mer cop en un pro­grama de recerca, així com que es mar­quen rep­tes de la soci­e­tat. També repre­senta un canvi la foca­lit­zació cap a la indústria i espe­ci­al­ment les pime. Final­ment, és un pro­grama més sen­zill que els ante­ri­ors.

Mal­grat que la manera com es farà l'ava­lu­ació dels pro­jec­tes que aspi­rin a rebre finançament euro­peu encara és una incògnita perquè tot just acaba de sor­tir la pri­mera con­vo­catòria, les tendències bàsiques ja s'avan­cen. Una d'elles, en la qual fins i tot la CE ha fet incidència, és la pri­o­rit­zació de l'apli­ca­bi­li­tat indus­trial. La intenció, segons explica Álex Álva­rez, de la con­sul­tora F Ini­ci­a­ti­vas, és que la recerca euro­pea acon­se­gueixi apla­nar el que s'ano­mena “vall de la mort”. Dar­rere aquesta tètrica expressió no s'amaga altra cosa que el fet que molta de la inves­ti­gació que es fa no passa de la pri­mera fase i no arriba a desen­vo­lu­par-se en una apli­cació indus­trial. Segons es pre­veu, a par­tir d'ara, els ava­lu­a­dors tin­dran molt en compte si un pro­jecte inclou també una visió estratègica en aquest sen­tit.

Aquest canvi ha estat ben rebut sobre­tot per sec­tors empre­sa­ri­als. Des de Foment, el direc­tor d'Inno­vació, Joa­quim Fer­rer, asse­gura que abans es tenia la sen­sació que els pro­gra­mes euro­peus con­sis­tien a finançar pro­jec­tes d'inves­ti­gació de cen­tres de recerca o d'uni­ver­si­tats. Des de Pimec, Fran Dela­torre llança un mis­satge encara més con­tun­dent: “Ja estem farts d'abo­car diners públics que no han arri­bat mai al mer­cat.”

Debat.

Entre els inves­ti­ga­dors, aquesta opció ha gene­rat més debat. “Hi ha sec­tors que pati­ran més amb el canvi de focus cap a la inno­vació. Es pot enten­dre a àmbit polític que es vul­gui donar suport a les empre­ses, però s'ha de fer un balanç amb la recerca fona­men­tal.” Qui parla així és Car­les Sierra, inves­ti­ga­dor i sots­di­rec­tor de l'Ins­ti­tut d'Inves­ti­gació en Intel·ligència Arti­fi­cial (IIIA) del CSIC, situat al cam­pus de la UAB. Tot i que, en el seu cas, la recerca té una apli­ca­bi­li­tat molt clara, adver­teix que, en altres com ara la química, la física o, encara més, les ciències soci­als, resulta més com­pli­cat tras­lla­dar els resul­tats al mer­cat i, per tant, els que es dedi­quen a aquests àmbits, ho poden tenir més com­pli­cat per acon­se­guir finançament euro­peu. Altres veus, però, recor­den que es des­ti­na­ran gai­rebé 25.000 mili­ons a la ciència més bàsica.

Entre els que pre­su­mei­xen que nota­ran una bai­xada en els fons que poten­ci­al­ment podran cap­tar hi ha els cen­tres de ciències soci­als. Albert Esteve, sots­di­rec­tor del Cen­tre d'Estu­dis Demogràfics i també científic, asse­nyala que Horitzó 2020 sí que repre­senta una minva res­pecte a ini­ci­a­ti­ves ante­ri­ors en el cas de les ciències soci­als i les huma­ni­tats, però no ha estat la que es plan­te­java d'entrada. Segons Esteve, aquest àmbit de recerca va fer pressió davant la CE perquè inclo­gues­sin alguns apar­tats que esti­gues­sin adreçats clara­ment a les ciències soci­als, i no els quedés només el paper d'apor­tar una visió social i humana als pro­gra­mes que s'havien defi­nit pen­sant en altres ciències. I ho van acon­se­guir. “No és que esti­guem molt con­tents, però podria haver estat pit­jor”, admet Esteve, que també cri­tica el fet que molta de la recerca que es podrà fer a l'empara d'Horitzó 2020 serà “molt diri­gida”.

El que són comuns tant en l'àmbit empre­sa­rial com en l'acadèmic i de cen­tres d'inves­ti­gació són els movi­ments per acos­tar posi­ci­ons. La lògica és que, a par­tir d'ara, en els pro­jec­tes es valo­rarà tant la capa­ci­tat d'ofe­rir una recerca pun­tera -que, molt sovint, només poden ofe­rir els cen­tres espe­ci­a­lit­zats- com la faci­li­tat per tras­lla­dar-ho a la indústria i al mer­cat -un pas en el qual seran deci­si­ves les empre­ses-. Per això, al llarg d'aquest any s'han succeït les ini­ci­a­ti­ves d'orga­nis­mes com ACCIÓ o el CDTI, o també de patro­nals com ara Foment o Pimec per posar en con­tacte inves­ti­ga­dors i empre­sa­ris que són pos­si­bles com­panys de viatge en aquest camí. “Hi ha mol­tes més reu­ni­ons pre­pa­ratòries en les quals s'invo­lu­cren empre­ses”, afirma Car­les Sierra, que ha ofert un pro­jecte col·labo­ra­tiu, per exem­ple, al Port de Bar­ce­lona. “Estem inten­tant que el per­cen­tatge de par­ti­ci­pació indus­trial en els pro­jec­tes aug­menti, dedi­cant una mica més d'esforç a la trans­ferència tec­nològica”, comenta.

Focus en les pimes.

En l'ela­bo­ració d'Horitzó 2020 també s'ha tin­gut molt en compte les pimes. Cons­ci­ent que les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses supo­sen la major part del tei­xit empre­sa­rial i indus­trial euro­peu, la CE ha pre­vist que un 20% dels fons del segon i el ter­cer pilar arri­bin a aques­tes. L'admi­nis­tració euro­pea con­fia que les pimes, per elles matei­xes i sense cap avan­tatge res­pecte a cap altra empresa o enti­tat, asso­lei­xin fins a un 13% dels fons. A l'altre 7% s'hi arri­barà gràcies a un ins­tru­ment dis­se­nyat ad hoc per a les pimes. Aquest pre­veu tres fases: la de con­cepte i via­bi­li­tat de la idea, el desen­vo­lu­pa­ment del pro­jecte i la comer­ci­a­lit­zació.

El direc­tor gene­ral de l'empresa Inke­mia, Josep Cas­tells, creu que la CE ha copiat el pro­grama per a pimes inno­va­do­res dels EUA, que, segons ell, ha tin­gut molt bons resul­tats.

Segons aquest ins­tru­ment, les pimes tenen més fle­xi­bi­li­tat per por­tar pro­jec­tes davant els ava­lu­a­dors, poden esco­llir temàtica i pre­sen­tar-lo indi­vi­du­al­ment sense l'obli­gació de for­mar part d'un con­sorci. Pre­ci­sa­ment aquesta par­ti­ci­pació en con­sor­cis -espe­ci­al­ment, en el gua­nya­dor- era la prin­ci­pal bar­rera amb què es tro­ba­ven les pimes fins ara, segons Cas­tells, que explica que, amb una estruc­tura tan reduïda, resul­tava molt com­pli­cat dedi­car temps a tro­bar els pro­jec­tes on par­ti­ci­par i els socis amb què tre­ba­llar.

Rep­tes.

Horitzó 2020 repre­senta una opor­tu­ni­tat per a la recerca i la indústria cata­la­nes. Així s'entén a ACCIÓ. La direc­tora de la uni­tat d'inno­vació empre­sa­rial, Mari­ona Sanz, situa com a pri­mer repte “con­so­li­dar l'èxit del VII Pro­grama Marc” en la cap­tació de fons. Tot i que apa­rent­ment és més fàcil perquè té més pres­su­post, hi haurà més com­petència a àmbit esta­tal i euro­peu. Des de la dele­gació cata­lana del CSIC, Sil­via Jurado i Marisa Écija cons­ta­ten aquest feno­men. A més, s'ha de tenir en compte que els fons euro­peus són cada cop més deter­mi­nants per finançar la recerca perquè la crisi i les reta­lla­des han afec­tat el pres­su­post esta­tal i autonòmic. Tots els inves­ti­ga­dors con­sul­tats ho asse­nya­len, i també empre­sa­ris com Cas­tells, que deixa clar que seran els “únics ajuts reals”, perquè orga­nis­mes com el CDTI actu­al­ment tenen línies de préstec, i això és “ino­pe­rant” i no faci­lita que les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses facin recerca.

Un altre repte, segons Sanz, és incre­men­tar la par­ti­ci­pació d'empre­ses. Tot i que és un objec­tiu gene­ral, asse­nyala sec­tors com ara les TIC i la bio­tec­no­lo­gia. En tots dos casos, explica, ha cos­tat que les empre­ses par­ti­ci­pes­sin en pro­jec­tes i obtin­gues­sin fons dels pro­gra­mes de recerca ante­ri­ors. Des de Bio­cat, el clúster català de la bio­tec­no­lo­gia, s'atri­bu­eix al fet que són sec­tors for­mats essen­ci­al­ment per peti­tes i fins i tot micro­em­pre­ses.

Final­ment, hi ha un des­a­fi­a­ment a llarg ter­mini que pot ser més deter­mi­nant en el futur per situar-se en bon lloc i acon­se­guir fons euro­peus. No és altre que ser més influ­ents a Brus­sel·les. “La con­fi­gu­ració dels pro­gra­mes fun­ci­ona molt a través de la influència que puguis fer en esta­ments euro­peus”, con­clou Sanz.

El VII Programa Marc esbossa l'inici del camí

Segons els resultats provisionals, a l'Estat espanyol han arribat 2.969,3 milions d'euros procedents de l'anterior programa europeu de recerca, el VII Programa Marc. Això representa al voltant d'un 8% dels fons totals (uns 55.000 milions). Per tant, objectiu acomplert per a l'Estat, que s'havia fixat com a repte aquesta xifra. No obstant això, aquest percentatge també equival a l'aportació espanyola, cosa que fa pensar que potser es va fixar un objectiu poc ambiciós. De fet, amb vista a l'Horitzó 2020, s'ha situat en un 9,5%. D'aquests vora 3.000 milions, un 29% s'ha quedat a Catalunya (864 milions).

Segons aquestes dades, la presència d'empreses entre els destinataris ha anat augmentant en els darrers anys. Així, de les 2.500 entitats del conjunt de l'Estat que han participat en projectes finançats per Europa, 1.642 són empreses, que han concentrat el 32,7% del finançament. En el cas de Catalunya, la xifra es queda per sota i se situa en el 18%. Segons els experts, aquesta diferència té relació amb la idiosincràsia del teixit productiu català. Aquí, entre les empreses que fan més recerca i innovació, predominen les pimes i, fins i tot, les microempreses. Mentre que a la xifra global de l'Estat s'inclouen també els recursos captats per les grans empreses que tenen seu a Madrid. I, sovint, quan es parla de competència i accés a ajuts per fer recerca, la mida de les companyies és clau. Les pimes, tot i haver-se fet un lloc cada cop més gran en els darrers anys, encara tenen moltes dificultats per participar en els consorcis que reben aquests fons.

El lideratge es manté com a assignatura pendent i només 721 dels 3.103 projectes en què van participar entitats espanyoles van ser liderats des d'aquí.

Són majoria els que creuen que el VII Programa Marc ha esbossat el principi del camí per donar resposta als reptes i mancances que es plantejaven en relació amb la recerca, el desenvolupament i la innovació. Més fons captats per l'Estat i per Catalunya, més presència d'empreses (sobretot pime) i més lideratge. Precisament els reptes d'Horitzó 2020.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.