Gran angular

‘The catalans'

El diccionari de Buffery i Marcer –com va ser-ho, als anys seixanta, la Gran Enciclopèdia Catalana (vegeu L'Econòmic de l'11/7/2011)- és innovador. Sorprèn que les seves autores, que provenen del món de la llengua i la literatura, presentin (des de fora!) tan bé la realitat catalana, inclosa la realitat econòmica. N'hi ha, com a mínim, dues edicions digitals

Els camins de la des­co­berta del que és, sens dubte, el text d'una magnífica intro­ducció a la rea­li­tat total cata­lana poden ser molts. Un d'aquests camins ha estat escriure al cer­ca­dor Goo­gle el nom de dues balla­ri­nes cata­la­nes del segle XX: Tòrtola València i Àurea de Sarrà. El cer­ca­dor ens porta a la veu dance de l'His­to­ri­cal dic­ti­o­nary of the Cata­lans (2011), d'Helena Buf­fery i Eli­senda Mar­cer.

D'entrada, un dic­ci­o­nari històric dedi­cat a pre­sen­tar una soci­e­tat és un tipus de pro­ducte per­fec­ta­ment pre­vi­si­ble. Hi haurà grans per­so­nat­ges, algu­nes fites històriques, ins­ti­tu­ci­ons, pot­ser algun títol d'alguna gran obra. Pre­vi­si­ble­ment, aquest tipus de pre­sen­ta­ci­ons ten­dei­xen a nedar i guar­dar la roba, a cami­nar sobre segur.

El dic­ci­o­nari de Buf­fery i Mar­cer –com va ser-ho, als anys sei­xanta, la Gran Enci­clopèdia Cata­lana (vegeu L'Econòmic de l'11/7/2011)– és inno­va­dor. Sorprèn que les seves auto­res, que pro­ve­nen del món de la llen­gua i la lite­ra­tura, pre­sen­tin (des de fora!) tan bé la rea­li­tat cata­lana, inclosa la rea­li­tat econòmica. N'hi ha, com a mínim, dues edi­ci­ons digi­tals. Una a gen­docs.ru/docs /10/9387/cc. No és obli­gat, doncs, anar a la bibli­o­teca del MNAC o a la de l'Ins­ti­tut Muni­ci­pal d'Història de Bar­ce­lona, que són, segons el CCUC, les dues úniques bibli­o­te­ques públi­ques cata­la­nes que en dis­po­sen d'un exem­plar.

L'eco­no­mia té un lloc no negli­gi­ble a l'His­to­ri­cal dic­ti­o­nary. A més de la veu eco­nomy, hi ha: Anarc­hism, Bar­ce­lona model, Banca Cata­lana, Biga and Busca, CADCI, Church, CNT, Comis­si­ons Obre­res, Design, Foment del Tre­ball Naci­o­nal, Food, Fre­e­ma­sonry, Gene­ra­li­tat, Immi­gra­tion, Inde­pen­dence move­ment, Infor­ma­tion tech­no­logy, Labor move­ment, Law, Pla Macià, Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya, Remença cri­sis, Seny, Sport, Tan­ca­ment de cai­xes, Tarif policy, Tele­vi­sion, Tou­rism, Tran­si­tion, Tres Clas­ses de Vapor, UGT, Unió de Rabas­sai­res, Women. I, pel que fa a les per­so­na­li­tats: Josep Agell (i la indústria química), Bona­ven­tura Car­les Ari­bau (“wri­ter, banker and poli­ti­cian”), Hilari Arlan­dis (“trade uni­o­nist”), Fran­cesca Bon­ne­mai­son (“poli­ti­cian and cul­tual pro­mo­ter”), Josep Cal­vet (“Unió de Rabas­sai­res”), Fran­cesc Cambó (“indus­tri­a­list”), Jaume Car­ner, Ilde­fons Cerdà, Teresa Clara­munt (“soci­a­list and anarcho-syn­di­ca­list lea­der”), Joan Como­rera, Eusebi Güell (“indus­tri­a­list and patron of the arts”), Ernest Lluch (“poli­ti­cian and eco­no­mist”), Laureà López-Rodó, Pas­qual Mara­gall, Joan March, Sal­va­dor Millet i Bel, Jaume Mira­vit­lles, Lluís Nico­lau d'Olwer, Joan Peiró, Car­les Pi i Sunyer, Jordi Pujol, Joan A. Sama­ranch, Sal­va­dor Seguí, Narcís Serra.

Ara bé, el més des­ta­cat del dic­ci­o­nari no és la tria de les veus (que no és, per cert, gens sen­zill) sinó la qua­li­tat dels tex­tos. Qua­li­tat sig­ni­fica: obte­nir bones sínte­sis i, alhora, incloure mati­sa­ci­ons impor­tants, fugida dels tòpics, tan freqüents, equi­li­bri entre àmbits temàtics, èpoques, i els diver­sos “Cata­lan-spe­aking ter­ri­to­ries”.

A més, les auto­res no han dub­tat a incor­po­rar a la seva pre­sen­tació del món català dos aspec­tes no con­si­de­rats pri­o­ri­ta­ris. Pri­mer, la presència de les dones en les orga­nit­za­ci­ons i en les pro­duc­ci­ons de la rea­li­tat històrica de la soci­e­tat cata­lana. Des de Duoda, com­tessa de Sep­timània i autora d'un text que és un ori­gi­nal “moral work” dedi­cat a l'edu­cació, fins al segle XXI. Pas­sant per les pro­pos­tes de Bon­ne­mai­son per a “pro­vide women with the skills to live and work in modern urban soci­ety”. Segon, la inclusió de veus sobre l'“Inde­pen­dence move­ment”. Les resu­mim: els movi­ments pro-inde­pendència tenen el seu ori­gen en les llui­tes de la recon­questa baix-medi­e­vals, que, sovint tenien, alhora, un caràcter social.

Exem­ples: la crisi dels Remen­ces del 1460, la guerra dels Sega­dors de 1640, i “the push of inde­pen­dence during the War of Spa­nish Suc­ces­sion” d'ini­cis del XVIII. Paral·lela­ment, hi ha el ban­do­le­risme de la petita noblesa dels segles XVI i XVII que pre­senta un altre tipus d'enfron­ta­ment polític.

Tecnologia de la informació

La veu “Information technology” situa el lector en el món (especialment avançat en aquest camp) de la llengua catalana. Pel que fa a la Web presence, ocupa el 14è lloc, i l'èxit entre els catalans de la fórmula ‘bloc' ha dut el català a ocupar el 8è lloc de la world blogosphere. La societat catalana és la 14a societat en l'ús de Google, i la llengua catalana és la 15a llengua de Wikipedia, on, per cert, el nivell dels articles és qualificat de hight quality.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.