Es podria augmentar la recaptació tot i rebaixar tipus si augmentés l'eficàcia en la lluita contra el frau fiscal. Segons REAF, impulsar les activitats inspectores de l'Agència Tributària permetria recaptar 15.000 milions d'euros més cada any. El Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) diu que el més important és reduir la taxa d'economia submergida i reclama que es canviïn les prioritats de l'agència, ja que el 80% dels recursos en la lluita contra el frau es destinen a controlar col·lectius com les petites i mitjanes empreses, els autònoms i els assalariats, quan el 71% de l'evasió es localitza en grans empreses i fortunes.

La comissió proposa rebaixar els tipus de l'IRPF, en coincidència amb les declaracions de Montoro en el sentit que la baixada de l'impost sobre la renda s'aplicarà de manera progressiva durant tres anys i afectarà primer les rendes més baixes. S'haurà de veure si la baixada es fa sobre la situació actual o sobre la que hi havia abans que l'executiu espanyol fes la pujada per reduir el dèficit -provisional per al 2012 i el 2013, però prorrogada després- d'entre el 0,75% pel al tram inferior i el 7% per a les bases superiors a 300.000 euros. En tot cas, una rebaixa en els trams inferiors beneficiaria molta gent -el 39,4% dels declarants tenen ingressos anuals per sota dels 12.000 euros, però l'impacte en la recaptació seria molt petit, ja que aquest mateix grup només representa el 2,12% de les quotes.

El ministre d'Hisenda ja ha dit que no pensa fer cas d'una de les recomanacions, la de suprimir amb caràcter retroactiu la deducció per inversió en habitatge, mesura amb la qual es recaptarien 4.000 milions d'euros més a l'any. Tampoc hi estan d'acord els assessors fiscals, segons els quals no solament es perjudicaria “un terç dels contribuents, que han pres la decisió econòmica més important de la seva vida”, sinó que a més “s'estaria danyant seriosament la confiança en el sistema fiscal”. REAF també proposa, per animar els estrangers a establir-se a Espanya, que es rebaixi també el tipus dels contribuents amb ingressos superiors a 53.000 euros. Per compensar la pèrdua de recaptació, proposen “netejar l'IRPF” de tot tipus de reduccions, bonificacions i deduccions, mantenint únicament “incentius a la previsió social i al treball, com els que es concedeixen a les mares amb fills de poca edat”. Encara que el consell d'economistes no ha calculat l'impacte que una mesura d'aquest tipus podria tenir per a les arques públiques, sí que se sap que una desena de deduccions permeten a alguns contribuents desgravar-se prop de 2.000 euros a l'any.

Per augmentar els ingressos, la comissió governamental també proposa recuperar la imputació de renda presumpta per habitatge habitual o, en defecte d'això, incrementar l'IBI. Un altre canvi important que demana és la supressió del règim de mòduls dels autònoms, de manera que aquests passin a tributar en el règim d'estimació directa en funció dels ingressos.

Les propostes de reforma fiscal de la CEOE se centren en la rebaixa dels costos empresarials, ja que les cotitzacions socials a Espanya són les quartes més elevades de les dels 27 estats membres de la UE, amb un import pagat equivalent al 8,5 per cent del PIB, només al darrere de l'11,5 per cent de França, el 9,2 per cent d'Itàlia i el 8,5 per cent de Finlàndia.

L'oficina d'estadístiques de la CE, Eurostat, en el seu informe anual Taxation Trends in the European Union 2013, evidencia que la proporció d'ingressos aportats per les empreses espanyoles en relació amb la totalitat de la recaptació fiscal -incloses les cotitzacions a la Seguretat Social- és vuit punts superior a la mitjana de la UE. Mentre que la mitjana europea d'ingressos públics que procedeixen del sector empresarial se situa en el 25 per cent del total de la recaptació, en el cas d'Espanya aquest percentatge s'eleva fins al 33 per cent.

La patronal espanyola va instar el govern espanyol a complir el compromís assumit de procedir a una reducció de les contribucions a la Seguretat Social, seguint les recomanacions de la UE, i es va trobar que al desembre s'aprovava l'eliminació de l'exempció de cotització dels pagaments en espècie als treballadors.

Amb un tipus general en el 21% quan la mitjana de la Unió Europea és del 21,3%, la comissió d'experts troba que el tipus general de l'IVA es pot augmentar fins al 23% per compensar les rebaixes en l'impost sobre la renda. De la mateixa manera, també és partidària d'apujar els impostos especials -sobretot, tabac i alcohol- i els mediambientals, que també són baixos en comparació amb els d'Europa.

Hisenda nega que torni a pujar el tipus general d'aquest impost, però sí que està estudiant reclassificar els productes que es graven amb els tipus reduïts i superreduïts (del 10% i del 4%, respectivament), categories que inclouen aliments de consum bàsic com ara el pa i la llet, el material escolar i activitats com els transports, l'hostaleria i el turisme. Els assessors fiscals mantenen una opinió propera a la del govern pel que fa a l'IVA. Luis del Amo, secretari del REAF, assenyala que “com que el marge de pujada de tipus és escàs, caldria restringir al més possible els béns i serveis que tenen tipus reduïts, i eliminar exempcions”. D'aquesta manera, les administracions públiques aconseguiran ingressar 16.500 milions d'euros més cada any.

Hi ha una pujada de l'IVA inevitable, la de determinats productes hospitalaris, ja que Espanya està forçada a aplicar una sentència europea que obliga a retirar l'IVA reduït que aplica a alguns productes d'ús hospitalari. La sentència obliga a respectar la directiva comunitària que estableix que els productes sanitaris s'han de gravar amb el tipus general i que només es pot aplicar un tipus reduït (del 10% a Espanya) als productes farmacèutics per a la cura de la salut i la prevenció de les malalties (inclosos els contraceptius i productes d'higiene femenina) i als equips mèdics i instrumental per alleujar o tractar malalties per a ús personal i exclusiu de minusvàlids. El govern socialista va estendre el tipus reduït als principis actius i a materials com ara les ulleres graduades i les lents de contacte, aparells de rajos X, escàners, benes, lliteres, tiretes o mobiliari sanitari.

El plantejament dels experts en relació amb l'impost sobre societats és establir un tipus únic de gravamen, ja que ara les grans empreses tenen un tipus nominal del 30% i les pimes, del 25% o el 20%, segons la grandària. Proposen rebaixar el tipus fins al 25% en una primera fase, per acabar en el 20% en quatre anys, a més d'una retallada de cotitzacions socials. Els assessors fiscals, en canvi, demanen que es rebaixi el tipus general de l'impost per fer-lo “més atractiu” per a inversors i estrangers, però recomanen que es mantinguin els tipus reduïts per a les pimes, i suggereixen que les bases imposables es determinin cada vegada més tenint en compte els resultats comptables de les empreses perquè tributin en funció de les seves pèrdues o els seus guanys anuals.

REAF planteja eliminar al màxim les deduccions i reduccions en aquest impost, que situen el tipus mitjà efectiu en el 20,9%, nou punts per sota del nominal, que és el quart més alt de la UE, només superat pel 33,99% de Bèlgica i el 33,33 i el 30,2% de França i Alemanya, respectivament. El president de l'Organització Professional dels Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), Ramsés Pérez Voga, també defensa una reducció radical de les desgravacions, que fan que en alguns casos el tipus efectiu “amb prou feines superi el 10%”.

Reduir la complexitat de l'impost també és una petició de la CEOE, que en canvi demana que s'eliminin les restriccions a l'hora de la deducció de despeses financeres i les bases imposables negatives que el govern del PP va imposar quan va fer la pujada d'impostos provisional. La patronal proposa que la modificació d'aquest impost es dirigeixi també a reduir al màxim els ajustos possibles en el resultat comptable per reduir les bases imposables i a no augmentar la base imposable per mitjà de rendiments ficticis.

Recorda, a més, que els pagaments a compte de l'impost “suposen una càrrega financera permanent per a les empreses”, i per això estima “imprescindible” que els pagaments a compte “es regulin adequadament, de manera que en cap cas suposin un import superior a la quota definitiva que cal pagar”. En el document sobre la reforma enviat al govern espanyol recorda, a més, que els pagaments a compte de l'impost representen una càrrega financera permanent per a les empreses, per la qual demana que es regulin de tal manera que no impliquin un import superior la quota definitiva. Pel que fa a la necessitat d'augmentar el tipus efectiu, el sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha assenyala que “es pot arreglar fàcilment” amb una normativa per limitar determinades deduccions o reduccions.