El 9 de febrer, els suïssos van acordar en referèndum limitar l'entrada al país de ciutadans de la UE, trencant així un acord mutu de lliure circulació de persones existent des del 2002. La por que els estrangers treguin feina als suïssos no és el motiu ni de la proposta de referèndum –feta per un partit ultradretà– ni del seu resultat, ja que la taxa d'atur a Suïssa va ser l'any passat del 3,2% –un 2,9% el 2012–, amb una taxa del 2,2% entre els ciutadans suïssos, del 6% entre els estrangers i del 5,2% entre els europeus comunitaris. Si no es volen tants immigrants de la UE és per por que el seu volum acabi trastocant l'equilibri demogràfic. Des del 2002 la unió helvètica ha vist arribar prop de 800.000 treballadors estrangers, dels quals el 75% són ciutadans comunitaris, i un 23% de la població és estrangera, percentatge que a la UE només superen Liechtenstein i Luxemburg.

La situació és molt diferent a la UE, on l'any 2012 hi havia més de 20,6 milions d'estrangers no comunitaris, quantitat que representa un 4% de la població total, i un 4% més són ciutadans europeus nascuts fora de la Unió, en la major part estrangers nacionalitzats. La taxa d'atur de la UE és de l'11%, oscil·lant entre el 4,9% d'Àustria i el 5,2% d'Alemanya i el 27,6% de Grècia i el 26,6% d'Espanya.

La Comissió Europea va reaccionar al resultat del referèndum suís assegurant que “examinarà les implicacions de la iniciativa en les relacions UE-Suïssa en el seu conjunt”, ja que, segons la comissària de Justícia, Viviane Reding, “les quatre llibertats fonamentals (el lliure moviment de persones, béns, capitals i serveis) no són divisibles. El mercat únic no és un formatge suís. No pots tenir un mercat únic amb forats”. I la secretària d'emigració del PSOE, Carmela Silva, va reclamar una resposta contundent de la UE perquè “Europa era un continent on la defensa dels drets era el seu ADN i això està canviant”.

El problema és que Europa no canvia només a Suïssa, sinó a la mateixa UE, on la crisi econòmica ha posat de manifest que la lliure circulació és un principi fonamental, però no absolut. Alguns dels estats de la UE es volen treure del cim comunitaris que no treballen pel cost que suposa per al sistema de protecció social. L'article 35 de la directiva europea 2004/38 sobre residència i lliure circulació de ciutadans estableix que “els estats membres adoptaran les mesures necessàries per denegar, extingir o retirar qualsevol dret conferit per la present directiva en cas d'abús de dret o frau, com els matrimonis de conveniència”, i agafant-se a això Bèlgica està incrementant l'expulsió de comunitaris –romanesos, búlgars i, en tercer lloc, espanyols–. La portaveu de l'Oficina d'Estrangeria de Bèlgica, Dominique Ernoul, explica que es considera una persona “una càrrega irracional per al sistema” quan està a l'atur més d'un any sencer, no fa gestions per trobar un treball i “s'instal·la en un sistema d'ajudes socials”, i aquest és el cas de 300 espanyols que han rebut aquest any la carta d'expulsió.

El canvi a Suïssa s'ha fet amb l'oposició dels partits del govern –que té tres anys de coll per elaborar les lleis que fixin quotes d'entrada– i de la patronal, que té por de les repercussions per les eventuals represàlies de la UE, primer destí de les exportacions suïsses. Dins de la UE, en canvi, els governs proposen restriccions per por de perdre vots. Al desembre, el primer ministre britànic, David Cameron, va demanar que la UE canviï les normes sobre immigració perquè es pugui crear una quota màxima de ciutadans comunitaris, que vol situar en 70.000 persones anuals. En vista de les enquestes –segons les quals tres quartes parts dels britànics són partidaris de retallar l'entrada d'immigrants, i que situen la intenció de vot del partit euroescèptip UKIP per sobre de la del conservador–, Cameron assegura que hi ha por d'una invasió de búlgars i romanesos (des de l'1 de gener poden accedir lliurement a tot el mercat laboral de la UE) i el seu govern ha anunciat que a partir d'avui els immigrants de la UE no podran demanar ajuts socials si no acrediten que ingressen com a mínim 150 lliures (180 euros) a la setmana, una mesura que, segons la CE, acabarà als tribunals perquè representa introduir un criteri de discriminació en una de les llibertats fonamentals del mercat interior.

La invasió d'immigrants comunitaris de l'est és el fantasma recurrent. Pensant en Romania i Bulgària, els socialcristians de la CSU de Baviera proposen imposar la norma que tots els residents comunitaris no tinguin dret a l'accés als drets socials durant els tres primers mesos d'estada, i un eurodiputat de la CDU de la cancellera Merkel afirma que “els immigrants que acudeixen a Alemanya per accedir a subsidis de desocupació, ajudes familiars i seguretat social han de ser repatriats al seu país de procedència. Cal plantejar-se registrar les seves empremtes dactilars per evitar nous viatges”.

L'alarmisme no el practiquen només les dretes. Si a França el govern socialista ha incrementat la política del conservador Sarkozy de desmantellar campaments de gitanos –romanesos i búlgars, és clar– i expulsar-los, el ministre holandès d'Afers Socials, Lodewijk Asscher, va advocar l'estiu passat per modificar les normes europees per combatre els excessos que al seu judici existeixen en la llibertat de moviment i fer front als problemes que planteja per al seu país l'arribada d'immigrants de l'est d'Europa. Asscher, socialista, considera que la immigració d'aquestes persones a països com Holanda i el Regne Unit té “un efecte perjudicial” per als ciutadans autòctons més pobres i menys educats, que veuen amenaçats els seus llocs de treball i els seus ingressos “pels nouvinguts, que accepten salaris molt més baixos i no estan habituats a l'estat del benestar”. Consideracions coincidents amb les de la ministra d'Interior conservadora britànica, Theresa May, segons la qual “el problema en el passat ha consistit que hi havia la suposició general que la immigració sempre era bona per a l'economia”.

La majoria, de fora. Mentre s'espera un desastre per les migracions internes, dues terceres parts de la població estrangera dels estats de la UE provenen de fora de la Unió. Poc més de 12 milions de ciutadans de la UE (un 2,5% de la població total) viuen en altres estats membres. S'hi estableixen per trobar feina, i tenen més possibilitats de trobar-ne, segons les conclusions d'un estudi publicat per la CE sobre les conseqüències a àmbit local del dret a la lliure circulació. L'estudi es concentra en sis ciutats europees escollides pel caràcter cosmopolita de la seva població –Barcelona, Dublín, Hamburg, Lilla, Praga i Torí- i revela que aquests emigrants sovint són més actius econòmicament que la població local, permeten afrontar els reptes de l'envelliment de la població i de la disminució de la població activa i milloren el mercat de treball, ja sigui acceptant principalment treballs poc qualificats, contribuint al creixement de nous sectors o creant noves empreses. Entre els reptes que cal superar, assenyala que són més susceptibles de ser sobrequalificats que els nacionals (accepten treballs per sota de les seves qualificacions) i que es poden constatar diferències salarials entre els ciutadans nacionals i els de la resta de la Unió (normalment, en contra d'aquests últims).

Els immigrats –siguin comunitaris o extracomunitaris amb residència legal- tenen els mateixos drets que els ciutadans dels països de la UE on viuen, sempre que acreditin mitjans per poder viure. I la crisi està convertint en irregulars molts no comunitaris, que a causa de l'atur no poden renovar els papers. Comissions Obreres de Catalunya va alertar aquest dilluns que per aquest motiu cada vegada hi ha més nens que cauen en la irregularitat, ja que, per estar legalment reagrupats, els immigrants han d'acreditar uns ingressos mínims de 860 euros al mes si tenen un fill –per cada nen de més se sumen 260 euros– i un habitatge en condicions. Aquesta és una de les principals conclusions del balanç anual del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), segons el qual, del conjunt de persones ateses, només treballen el 52,6%, i d'aquestes el 47,9% ho fan en situació irregular. Carles Bertran, director del CITE, assegura que les dades demostren que l'actual legislació és “absolutament ineficaç perquè està pensada per contenir els fluxos en etapes de bonança econòmica i no per protegir els més vulnerables en moments de crisi”.