Emprenedors

Les plantes que no es moren

Citysens crea jardins domèstics intel·ligents amb poques exigències de manteniment

La fabricació de sensors amb nanotubs de carboni n'abarateix deu vegades el cost
L'estructura vertical de plantes rep els nutrients que li calen en tot moment

“Se'm moren les plantes, no puc fer-hi res. Per molt que les regui, se'm panseixen al cap de pocs dies i no en sé el perquè”, diu una cançó de Mazoni. Es calcula que el 2050 un 70% de la població mundial viurà en ciutats, i la verdor de les plantes del pis serà una de les finestres quotidianes que ens connectaran amb la terra. Això sí, caldrà adaptar-les al nostre estil de vida perquè tirin endavant.

Xavi Rius és fundador de Citysens, guanyadora dels premis Empresa Tarragona Smart City. Aquest any, l'empresa iniciarà la comercialització de jardins domèstics intel·ligents. “Creem productes per facilitar que la gent pugui tenir plantes a casa, contribuint a fer les ciutats més verdes”, explica. Citysens ha dissenyat estructures verticals on encabir fins a cinc plantes en l'espai que ara n'ocupa una. És modular, així que es pot adaptar a les necessitats i als gustos estètics de cada client. A més, s'alimenten automàticament amb l'aigua i els nutrients adients a cada família de plantes.

El projecte empresarial sorgeix a partir de la tesi doctoral en sensors de Xavi Rius a la Universitat Rovira i Virgili. Les plantes s'alimenten de tretze nutrients (ions) i carboni per sobreviure i créixer. El control dels nutrients estalvia costos en fertilitzants i redueix els riscos de tenir males collites o, en aquest cas, que les plantes es morin. “Fins ara, se'n coneixia el nombre total de nutrients i als hivernacles se'n mesura la quantitat, però es tractava de saber quins nutrients necessita en tot moment cada planta. Les aplicacions són molt grans”, assegura.

Després de dissenyar cinc prototipus, Citysens ha trobat una solució basada en un sistema hidropònic. És a dir, conreu de plantes sense sòl. L'aigua i els nutrients arriben a les plantes a través d'una bomba, silenciosa i amagada al peu de l'estructura vertical que suporta els testos. Està connectada a un temporitzador endollat al corrent.

Citysens ha tingut en compte la sostenibilitat de l'estructura. Així, tot el que li cal a la planta és aigua i nutrients cada tres setmanes, i el que no necessita, es recull al dipòsit. El cost elèctric està calculat en 1,2 euros anuals. “Ocupa molt poc espai, i et permet despreocupar-te'n, perquè el sistema fa la feina diària de regar-les i donar-los l'aliment necessari.” El substrat substitutiu de la terra, que sosté les arrels i els aporta oxigen, també prové del reciclatge. De moment, són pinyols de préssec, però també ho testaran amb closques d'avellana i d'arròs. Citysens ha dissenyat quatre famílies de plantes, agrupades a raó de la similitud de nutrients que requereix cada espècie, per tal d'assegurar el creixement òptim de cada una. També, per les característiques estètiques i les propietats de cada família. Es vendran per paquets, que inclouran els nutrients. Fins ara, n'han creat tres –flors, flor blanca i flor vermella– i un quart que està compost per espècies que, segons la NASA, contribueixen a depurar l'aire de les partícules invisibles que desprenen els mobles, els aparells elèctrics i la pols, tot creant ambients més saludables. Citysens han testat els paquets amb la venda de cinquanta prototipus, que s'han esgotat. “Sobretot, agrada a la gent jove, molt activa i que viu a les ciutats. Ens remarquen que és un sistema còmode.”

Nanotubs.

Els sensors per a jardineria no són novetat, ja que s'usen en el conreu industrial de plantes. No obstant això, el preu, uns 100 euros de mitjana, els fa molt poc competitius per al gaudi domèstic. Citysens i el Grup d'Investigació de Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors de la URV ha desenvolupat una tecnologia per abaratir-ne “uns deu cops” el preu tant de fabricació com de venda al públic. Es basa en nanotubs de carboni, material del qual ha fabricat els sensors. A la vista, els nanotubs semblen pols: són cent mil vegades més petits que un pèl, que té un diàmetre de 0,1 mil·límetres.Es poden fixar en multitud de materials, com ara teixits, plàstic i paper. A partir de l'any vinent, Citysens els vol incorporar a les seves estructures verticals, mitjançant un mòdul que anirà avisant al telèfon mòbil de les necessitats de fertilització, llum i temperatura de les plantes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les plantes que no es moren