El 2014, Brasil, el Príncep dels Emergents, no hi ha entrat amb l'optimisme que tots esperàvem, a pocs mesos de la celebració d'un Mundial de Futbol que, amb una inversió fins ara de 7.700 milions d'euros, ha de reflectir la puixança del gegant llatinoamericà. Una certa desacceleració, anunciada per una pujada en els tipus d'interès de 25 punts bàsics, fins el 10,75%, ha fet volar mals averanys, els d'una possible entrada en un període de recessió, però aquests tenen el seu antídot, a la llum de l'expansió de la inversió, encara robusta, i el creixement general de la renda, per la pujada dels sous dels treballadors, ja que Brasil ha fonamentat el seu creixement en bona part en el consum intern. La devaluació del real, més que preocupació, obre moltes possibilitats d'estimular les exportacions brasileres, especialment amb la UE. Un acord comercial amb Europa possibilitaria que Brasil pogués assolir saldo positiu en el dèficit per compte corrent.

Més enllà del fet incontestable que l'economia russa juga a fons la carta de ser un dels principals exportadors d'energia al món, cosa que li podria reportar algun problema quan els preus caiguin o hagi de fer front al barat gas d'esquist dels EUA, el que convé al gegant eslau és revitalitzar la inversió. Cal recordar que, al llarg dels darrers deu anys, les inversions fixes han representat un 25% del PIB, un percentatge notablement inferior al que s'observa en altres economies emergents. L'any passat, la inversió de les empreses va caure un 0,3%, en bona part a causa de la restricció del crèdit, de forma especial a les petites i mitjanes empreses, que es podria revitalitzar a finals de any, si han reeixit les mesures del banc central de sanejar el sector financer. El ruble, que s'ha devaluat en els darrers temps, pot servir d'estímul a les exportacions, cosa que ja està passant. Esperonada pel projecte olímpic de Sochi, és una realitat ben tangible el creixement a les regions més meridionals de Rússia, que s'han equiparat, en indicadors fonamentals com el d'infraestructures, al Nord, i s'han erigit en un nou focus d'atracció d'inversions.

Tot i que no passa el seu millor moment, l'economia de l'Índia té un potencial inqüestionable des que s'obrí al món als noranta. Durant els 2000, ha estat una destinació preferent de la inversió estrangera en sectors com TIC, química, tèxtil, farmàcia o joieria, entre altres. Un dels secrets sobre els quals recolzen les bones expectatives de futur de l'Índia és l'emergència d'una nodrida classe de joves professionals preparats per conduir els canvis. Però no s'hi val a badar, i el gegant asiàtic ha hagut de prendre mesures extraordinàries per convèncer els mercats internacionals, com ara apujar els tipus d'interès o fer reformes de certa fondària com lleis sobre la propietat o la reforma de les pensions. També se li demana, per confirmar que camina amb passa ferma, invertir en infraestructures, sobretot en energia.

El país africà no és només un país ric en recursos minerals (or, diamants,platí, carbó) sinó que també ha assolit una posició envejable en sectors industrials especialitzats, com materials rodants ferroviaris, combustibles sintètics o maquinària minera.

La deriva autoritària del govern d'Erdogan no ajuda l'economia turca, que ha hagut d'apujar tipus per suportar la lira. No podem oblidar que ens trobem davant d'una economia que llueix en mercats agrícoles globals (tabac, fruita seca), disposa d'una manufactura potent en tèxtil i automoció i té cura de les infraestructures, sobretot de transports.