El 28 de febrer passat el Consell de Ministres va aprovar el primer esborrany de l'avantprojecte de llei per al foment del finançament empresarial. El text dóna resposta a la urgència marcada per Brussel·les d'obrir i regular vies alternatives al finançament bancari per a les pimes i recull un capítol dedicat a dues pràctiques relativament noves al mercat espanyol com són l'equity crowdfunding o micromecenatge per al llançament de noves empreses emergents o start-up i el crowdlending, és a dir, préstecs de particulars a pimes.

La regulació que prepara l'executiu espanyol inclou l'obligatorietat que les plataformes que gestionen aquest tipus d'operacions es registrin al Banc d'Espanya o la CNMV -amb la qual cosa estableix un organisme controlador- i afegeix una sèrie de mesures per donar més protecció a l'inversor, i sobretot a aquells petits que no disposen d'una formació financera específica com poden tenir els family offices o els business angels.

En general el sector ha rebut amb bons ulls una iniciativa que dóna resposta a moltes de les demandes que feien les plataformes especialitzades per professionalitzar l'activitat. “La primera impressió és positiva, aquesta activitat necessita una regulació específica, això mateix és el que estan fent a altres països del nostre entorn com França i el Regne Unit”, explica Josep Nebot, un dels socis fundadors de la plataforma de crowdlending Arboribus. Fins i tot, afegeix el soci de la plataforma de crowdlending Loanbook, Eloi Noya, “ha arribat abans del que ens esperàvem”.

El problema i la crítica del sector ve de la limitació que el text de l'avantprojecte inclou per a aquest tipus d'inversions, 3.000 euros l'any per projecte i 6.000 euros l'any per plataforma. Unes quantitats que el sector considera del tot insuficients. “Són xifres que no tenen sentit, els inversors professionals operen amb volums més elevats”, explica Eloi Noya. De fet, Noya considera que una fórmula més apropiada seria “qualificar els inversors per tipologies i establir limitacions diferents en funció dels coneixements financers d'aquests inversors”.

Pel responsable d'aquesta plataforma, el govern també ha comès un error en posar en el mateix sac el micromecenatge i el crowdlending. “Entenem que el que es vol és protegir l'inversor, però el risc en prendre una participació en una empresa de nova creació és molt superior al d'oferir un préstec a una pime a canvi d'un tipus d'interès pactat i amb un venciment que no sol passar dels 180 dies”, explica.

Per Nebot, les xifres marcades en l'avantprojecte amb què treballa l'executiu “queden totalment fora de lloc, els nostres inversors comencen amb operacions que es mouen entre els 2.000 i els 3.000 euros, però ara en tenim alguns que es mouen en volums de 20.000 euros i que podrien arribar a invertir-ne 50.000”.

De fet la mesura s'ha rebut amb tanta crítica des del sector que fins i tot una de les plataformes referents en les operacions de micromecenatge a l'Estat, la catalana The Crowd Angel, ha anunciat la suspensió temporal de les seves activitats com a acte de protesta contra el text aprovat pel Consell de Ministres. En un comunicat, la plataforma destaca que la seva mitjana d'aportació per inversor i operació és de 12.000 euros i la taxa de repetició de mitjana és d'1,5. “Per tant, en la nostra opinió, aquests límits torpedinen l'esforç realitzat per les plataformes d'equity crowdfunding.”

L'exclusió de facto dels inversors professionals o business angels podria generar, afegeixen des del sector, un desavantatge competitiu respecte a les regulacions que s'estan estudiant en altres països europeus i que no preveuen límits a les inversions.

Tenint en compte això una dotzena de plataformes de micromecenatge i crowdlending es van reunir dimecres passat a Madrid per tal de preparar una posició comuna amb vista a la negociació que s'ha d'obrir abans de la tramitació al Congrés. “Estem convençuts que aquests límits s'acabaran retirant del text perquè no tenen sentit i ens treuen competitivitat respecte a d'altres països”, diu Nebot.

L'avantprojecte del govern exclou de la regulació la modalitat més freqüent de micromecenatge, l'anomenat de recompensa, que és aquell en què l'inversor rep a canvi un producte o servei i aquells que consisteixen en simples donacions. “Tot i que ens caldria regular alguns aspectes com el pagament d'IVA o d'altres impostos com transmissions o donacions, encara hi ha molts gestors de plataformes de micromecenatge de recompensa que desconeixen aquests aspectes”, explica el fundador de la plataforma Projeggt, Valentí Acconcia.