DE MEMÒRIA
La sortida del laberint (1)
La sortida del laberint (Barcelona, Edicions 62, 2013), el llibre de Miquel Puig, recorda altres moments amb “laberints”. La idea s'ha fet servir per presentar de forma sintètica la realitat catalana. Per exemple, aquesta idea surt a l'article titulat Catalogna, il labirinto e Arianna. És un article que es pot llegir en el primer número (any 1977) d'una revista publicada a Milà, dirigida per Guido Canella, anomenada Hinterland. Disegno e contesto dell'architettura per la gestione degli interventi sul territorio.
“Pierre Vilar –llegim a Hinterland- a conclusione della sua opera monumentale La Catalogne dans l'Espagne moderne, parla del ‘laberinto catalano' per sintetizzare la complessità del rilievo, le variazioni del clima, la diversità delle vocazione del suolo e del sottosuolo, e, al tempo stesso, la profunda unita del territorio catalano. Salvador Espriu, uno dei maggiori poeti catalani viventi, scrisse, molti anni fa, un libro intitulato: Ariadna al laberint grotesc. Il labirinto grottesco era l'assurda e tragica vita dell'autore nella sua “triste, abbruttita, sfortunata patria.” La coincidència entre un gran historiador occitanofrancès i un poeta nacional català en la imatge de laberint fa pensar que és una idea que pot ser útil per entendre la complexitat de la realitat catalana. Ara bé, l'autor de l'article de Hinterland es pregunta per la identitat d'Ariadna, que és qui ens ha de guiar pel laberint català: “Proponiamo di trovare la vera identita di Arianna.”
37 anys després.
Amb la primera, “les classes mitjanes i les classes populars redueixen el nombre de fills per poder invertir molts recursos en la seva formació”. De fet, és “una decisió col·lectiva en què Catalunya va ser pionera a Europa”. Els llocs de treball no ocupats pels fills de les classes mitjanes seran per als fills – amb una formació suficient- de les classes populars. En una primera etapa (fins al darrer terç del segle XIX) , serien les classes populars autòctones, després (tot el XX), serien les successives onades d'immigrants “que immediatament adopten les mateixes pautes reproductives amb les mateixes expectatives”.
La segona màquina és la inversió. “La burgesia- escriu Puig- invertia en la industrialització del país, cosa que multiplicava el nombre de llocs de treball per a la classe mitjana: obrers especialitzats, comandaments intermedis, professionals liberals, etc.”
Seguint aquesta explicació, es podria dir que Ariadna ha estat l'ascensor social. Aquesta explicació del 2013 coincideix, en part, amb la donada, el 1977, a la revista italiana, per bé que hi hauria una diferència. El 1977 es diu que Ariadna, el motor de l'ascensor, és un motor polític molt concret, una formació política de llarga trajectòria.
La novetat de la tesi de Puig és, ara, una altra: el mecanisme, diu, ha deixat de funcionar, car, si bé la primera màquina (la reproductora) continua actuant igual, la segona màquina (la inversora) ha canviat. La inversió ja no és “industrial intensiva” sinó que és “turística i constructiva extensiva”. No genera, doncs, llocs de treball qualificats (per als que cal una inversió prèvia en educació). “La classe alta ha deixat d'invertir en projectes que incrementen la productivitat.”
Si filem prim, però, veurem que aquestes tesis són, com a mínim, molt discutibles. En parlarem la pròxima setmana.
‘The catalan Labyrinth'
La Arcadia University, de Glenside, Pennsylvania, organitza, a Barcelona, un curs universitari dedicat a The Catalan Labyrinth, que es defineix com a An Introduction to Catalan Studies.En el PDF del web d'aquesta universitat hi ha el programa amb 4 crèdits (60 h) d'aquest curs interdisciplinari dedicat a “the language, culture, history and political economy of Catalonia”. Amb 4 mòduls: 1. Institucions del govern català, 2. Les bases de Catalunya, 3. Barcelona, 4. “Catalunya al segle XXI. A més, Integració europea, immigració i globalització”.I les fotos de grups d'estudiants en les visites col·lectives que els han de permetre aprovar el curs dels Catalan Studies.
