Xina: de fàbrica barata a ‘boutique' mundial
La influència econòmica i política del gegant asiàtic ha anat en augment els darrers anys i això es pot traduir en oportunitats per a l'Estat espanyol i Catalunya, segons els experts
“El govern espanyol ha fet per la Xina una cosa que no va fer ni pels EUA.” Qui parla així és Eugeni Bregolat, que ha estat ambaixador espanyol al país asiàtic tres cops. Bregolat va participar recentment en un seminari del Centre d'Estudis Internacionals i l'Institut Confuci de Barcelona celebrat al Palau Macaya de l'Obra Social la Caixa on va analitzar l'estratègia xinesa cap al lideratge econòmic mundial. Amb aquesta afirmació, Bregolat es refereix a la reforma de la justícia universal impulsada per l'executiu de Mariano Rajoy per evitar un conflicte diplomàtic amb la Xina, un fet que mostra, segons ell, la forta influència econòmica i política que ha assolit el gegant asiàtic
En la mateixa línia el també ambaixador Manuel Montobbio, ponent al seu torn a la jornada, assegura que cada cop hi ha més propostes sobre governança global que arriben des de la Xina i que l'ascens del gegant asiàtic pot suposar una revisió de les idees en què es basa el sistema internacional. I, segons ell, l'economia ha jugat un paper “determinant” en aquest ascens.
L'economia xinesa ha registrat els darrers anys xifres de creixement anuals properes al 10%, fins i tot per sobre de les previsions del seu govern que, tal i com recorda Bregolat, en el XII Pla Quinquenal -que comprèn de 2011 a 2016– presumia increments del PIB d'al voltant del 7% anuals.
El conseller delegat d'ACCIÓ, Joan Tarradellas, corrobora a L'Econòmic les dades i afegeix que es preveu que la Xina es converteixi en els pròxims anys en el major mercat mundial de consum, amb un valor de 12 bilions d'euros a l'any. Darrere d'aquestes perspectives hi ha, segons explica, la política de l'executiu xinès d'impulsar el consum intern i reduir la dependència de les exportacions estrangeres.
Nou model.
Més enllà del turisme, Bregolat assenyala com a sectors amb potencial a la Xina l'agroalimentari o la tecnologia. “Allà on siguis bo o on estiguis a dalt de tot a escala mundial, els pot interessar tant per comprar-te els productes com per comprar-te la marca perquè, avui dia, poder financer el tenen tot”, declara.
Enmig d'aquest canvi de model, Tarradellas detecta oportunitats per a les empreses estrangeres que disposin d'un avantatge competitiu en àmbits on la Xina encara es troba poc avançada, com per exemple l'energètic, el sanitari, els serveis, la venda minorista i la logística, la producció d'alt valor afegit o la protecció mediambiental. Abans de començar a fer-hi negocis, el conseller delegat d'ACCIÓ recomana informar-se bé dels obstacles normatius, culturals i operatius amb què una empresa es trobarà.
Una altra oportunitat, segons Bregolat, és la captació d'inversions xineses. De moment, només l'11% del capital que la Xina inverteix a l'estranger arriba a l'Estat espanyol. I, per tant, Bregolat veu marge de millora. “Estan com bojos sortint a comprar qualsevol cosa amb oportunitat de negoci”, sentencia.
Realitat per a 100 empreses
Actualment hi ha a la Xina al voltant d'un centenar d'empreses catalanes, segons dades d'ACCIÓ. Joan Tarradellas explica que a la inversió catalana al país asiàtic se centra bàsicament en una activitat productiva, però que “moltes companyies actualment es dediquen no només a intentar desenvolupar el mercat xinès, sinó a donar serveis a les mateixes empreses catalanes instal·lades allà, o algunes d'elles també a realitzar activitats de compravenda o de fabricació per cobrir tota la zona asiàtica des de la Xina”.
Un interès creixent
“Les empreses xineses tenen interès per establir-se a Catalunya”, segons Tarradelles. Posa com a exemple inversions recents gestionades per Invest in Catalonia, el cas de l'assessoria P&P, de l'empresa de telecomunicacions Cronos Group, de Hutchinson o del banc ICBC. Afirma que les empreses xineses volen tecnologia que els faci més competitius. A més, diu, els interessen els canals de comercialització existents i valoren positivament la posició estratègica de Catalunya i el fet que pot esdevenir porta d'entrada a Amèrica Llatina.