Els entesos diuen que les dues biblioteques més importants del món són la Biblioteca del Congrés (la Library of Congress) de Washington i la Biblioteca Pública de la ciutat de Nova York (la New York Public Library, o NYPL). En aquesta, per cert, hi ha algunes de les voltes catalanes projectades per Rafael Guastavino (que són, a Manhattan, a més de 100 construccions, i, als Estats Units, a més d'un miler).

Els catàlegs d'aquestes dues biblioteques -i de moltíssimes de tot el món, és clar- són fàcilment consultables a la xarxa d'internet. No costa gaire, doncs, saber quins llibres (i altres documents) han anat seleccionant al llarg dels anys els/les bibliotecaris/es per incloure'ls dins dels seus fons. Si la selecció és bona (és a dir: si els fons no són únicament d'al·luvió), la tria de llibres feta des de fora i des de lluny pot ésser molt interessant. Car, de fet, la tria és com un retrat del que es pensa que pot interessar al gran públic.

Un dels molts exercicis que es poden fer amb els catàlegs en línia és la recerca d'autors, i de matèries, o mots clau. Per exemple, podem saber quins llibres sobre economia catalana i quins títols d'obres d'economistes catalans han estat escollits per formar part de les dues biblioteques més importants del món.

Comencem pels economistes catalans clàssics. Pel primer de tots, Eudald Jaumeandreu, ‘l'Adam Smith català'. A Washington, tenen el curs de dret públic publicat a Barcelona el 1836 per T. Gaspar. A Nova York, l'Economia Política publicada a Barcelona el 1816 per A. Brusi. Bé, l'inici és bo. No tenen, però, l'edició facsímil de fa pocs anys presentada per Ernest Lluch. Per cert, i fent un salt en el temps, de Lluch hi ha 26 títols a la Biblioteca del Congrés, i 18 en total a la Biblioteca pública de Nova York. Al Congrés són més savis. A Nova York, i pensant en el lector mitjà d'una biblioteca pública, Deu n'hi do, dels llibres (18) de Lluch que han escollit.

Seguim amb els economistes que vénen després de Jaumeandreu. D'un dels més destacats, Laureà Figuerola, l'inventor de la pesseta (i del mercat comú monetari espanyol), al Congrés tenen 3 títols, a Nova York, un menys: 2. A les dues biblioteques hi ha un llibre clau de Figuerola: Estadística de Barcelona en 1849, un dels primers llibres d'estadística industrial urbana. Als nord-americans els interessen les ciutats modernes com Barcelona.

Però, també, els llibres dels grans economistes regionalistes/nacionalistes catalans de finals del XIX i començaments del XX: Pere Estasen i Protección y librecambio (1880), o Guillem Graell i La cuestión catalana (1903). I els informes catalans sobre altres qüestions polítiques i econòmiques candents en aquells moments: els llibres sobre Xina i Índia de Sinibald de Mas publicats a París (vg. L'Econòmic, 16-2-2013), la proposta de New constitutional laws for Cuba (1897) d'Artur Cuyàs, El comercio exterior de Filipinas (1878) de Josep Gimeno, o el rapport sobre l'Exposició Universal de Chicago de Rafael Puig i Valls (vg. L'Econòmic, 23-7-2011).