Els deu minuts d'espera que transcorrien des de l'últim flaix de la càmera fins que la tira de fotos queia en el receptacle de l'assecador eren una invitació a fantasiar amb el que passava en les entranyes de la cabina d'on no cessaven d'emetre's sorolls mecànics. En un món analògic que exigia paciència perquè fer una foto no era sinònim de poder-la veure fins molt temps després, el fotomaton va tenir durant unes dècades –malgrat aquells interminables deu minuts d'espera- el poder màgic de la fotografia instantània.

Parelles d'enamorats i colles d'amics en van fer ús intensiu, però els principals clients dels fotomatons han estat sempre les persones que s'han de renovar el DNI o el passaport. Encara avui dia ho són, però la fotografia digital ha canviat substancialment el mercat de la fotografia instantània. D'una banda, aquest servei està a l'abast de qualsevol persona amb una càmera, un ordinador i una impressora d'una certa qualitat, i d'una altra, biblioteques, gimnasos i clubs socials han deixat de sol·licitar fotos, que fan directament amb una webcam. Fins i tot Trànsit, ja tampoc no en demana: “És una decisió que no entenem i que ens ha afectat molt”, explica Alberto Bortolussi, director tècnic de Tecnotron, l'empresa que regna al sector amb uns 2.400 fotomatons a l'Estat. L'empresa, que enguany celebra el 50è aniversari, té les oficines centrals a Madrid, una subseu a Barcelona i 22 emplaçaments tècnics més a tot Espanya. Però ara estan “fent neteja” en aquesta xarxa de màquines, retirant les que han deixat de ser rendibles. A Barcelona, on tenen la concessió de la xarxa de metro amb 72 fotomatons en llocs estratègics amb molta freqüència d'usuaris, Tecnotron està suprimint algunes màquines que feia dècades que eren al mateix lloc, deixant un rastre indeleble al terra dels passadissos del suburbà.