Emprenedors

L'eina per compartir oci, també a Europa

Uolala, que posa en contacte persones amb aficions comunes, es consolida a Barcelona i Madrid i mira cap a París, Berlín i Londres

Hi ha moltes persones a l'atur que exploren noves oportunitats amb Uolala

Qui no s'ha tro­bat mai havent de renun­ciar a una acti­vi­tat o un pla que li venia de gust fer perquè la pare­lla, els amics o altres per­so­nes pro­pe­res no com­par­tei­xen alguna de les seves afi­ci­ons? Marta Gimeno i Miquel Cla­ri­ana havien vis­cut la situ­ació. A la pri­mera, afi­ci­o­nada a ballar salsa, sovint li cos­tava tro­bar un com­pany o com­pa­nya de ball que la volgués acom­pa­nyar sem­pre a les clas­ses. El segon, a qui li agra­dava assis­tir a jam ses­si­ons de jazz, acos­tu­mava a no tro­bar gai­res còmpli­ces entre el seu grup d'amics. I un dia que es va haver de que­dar a casa, li va pas­sar pel cap la idea que hi podia haver altres per­so­nes que, com ell, els hau­ria agra­dat anar a escol­tar jazz aque­lla nit, i que, si hagues­sin estat con­nec­tats d'alguna manera, podrien haver acor­dat com­par­tir el pla.

Aquesta idea, que va com­par­tir amb la Marta, els va ron­dar pel cap durant temps. Van anar desen­vo­lu­pant-la a la seva ima­gi­nació, i un dia van veure que no només era pos­si­ble, sinó que també era via­ble econòmica­ment. I, de la mà d'un busi­ness angel, es van llançar a la pis­cina el 2012 amb la cre­ació de Uolala, una pla­ta­forma que posa en con­tacte per­so­nes que com­par­tei­xen afi­ci­ons.

Per fases.

Al prin­cipi, eren els matei­xos fun­da­dors de l'empresa els que orga­nit­za­ven totes les acti­vi­tats. "Vam veure que l'opor­tu­ni­tat hi era, que la gent venia i pagava per l'acti­vi­tat, però que, a aquell ritme, no anàvem a Madrid, a Europa ni enlloc", afirma Gimeno. "El gran canvi va venir quan vam posar un botó a la web que per­me­tia a qual­se­vol afe­gir una acti­vi­tat", afe­geix. A par­tir de lla­vors, els fun­da­dors de Uolala es van cen­trar en con­ti­nuar desen­vo­lu­pant el pro­jecte des de les seves ves­sants pro­fes­si­o­nals: rela­ci­ons públi­ques i comu­ni­cació, ella, i informàtica, ell. I van dei­xar que els matei­xos usu­a­ris s'ofe­ris­sin a orga­nit­zar les acti­vi­tats.

L'altra passa impor­tant, segons Cla­ri­ana, va ser quan van incor­po­rar la pla­ta­forma de paga­ment on-line. Segons diu, aquesta eina dóna molt sen­tit al model de negoci de Uolala. Els orga­nit­za­dors s'asse­gu­ren l'assistència perquè la gent paga per avançat i,a la vegada, poden cobrar de manera sen­zi­lla a través de la xarxa. Uolala es queda un 11,5% de la transacció en con­cepte de comissió. Això, en els casos en què els orga­nit­za­dors són pro­fes­si­o­nals. Si són ama­teurs i fan acti­vi­tats gratuïtes, l'empresa no cobra cap comissió. Pre­ci­sa­ment de les comis­si­ons pro­ve­nen el gruix dels ingres­sos de Uolala, encara que també en treu una part petita de la publi­ci­tat.

Quan fa gai­rebé dos anys de la posada en marxa de l'empresa, Uolala s'ha con­so­li­dat a Bar­ce­lona i també a Madrid. A la pla­ta­forma es pro­po­sen cada mes unes mil acti­vi­tats en què hi par­ti­ci­pen apro­xi­ma­da­ment 3.000 per­so­nes. I s'ha arri­bat als 43.000 usu­a­ris regis­trats. “Uolala està molt lli­gat a l'oci de ciu­tat i fun­ci­ona millor en les grans urbs. Per això hi ha tanta gent de Bar­ce­lona i Madrid que s'hi ha regis­trat”, comenta Cla­ri­ana.

De fet, els usu­a­ris solen ser per­so­nes que o bé aca­ben d'arri­bar a una ciu­tat nova on no conei­xen ningú -o poca gent-, gent que s'ha satu­rat dels seus amics o bé per­so­nes que tenen alguna afició deter­mi­nada que no com­par­tei­xen amb gent pro­pera. La franja d'edat oscil·la entre els 30 i els 50 anys. Pel que fa als orga­nit­za­dors, hi ha tant afi­ci­o­nats que volen com­par­tir una estona d'oci com pro­fes­si­o­nals o gent que va camí de ser-ho i que fan ser­vir Uolala per donar-se a conèixer. “Hi ha molts micro­em­pre­ne­dors a l'atur que van explo­rant noves ves­sants de la seva vida pro­fes­si­o­nal, de la seva passió o dels seus estu­dis, i la pla­ta­forma és molt recep­tiva a l'hora d'accep­tar-los”, asse­gura Gimeno, que cita, per exem­ple, el cas d'una jove arqueòloga madri­le­nya que va començar a ofe­rir rutes per la ciu­tat i, a pesar que fins i tot ella en tenia dub­tes al prin­cipi perquè mai no havia neces­si­tat par­lar en públic a la seva feina, se'n va sor­tir, fa cada vegada més rutes i ja s'ha pogut fer autònoma. O el cas d'un noi de Bar­ce­lona molt afi­ci­o­nat a la mun­ta­nya i que con­grega molta gent cada cop que orga­nitza una excursió. Tant, que es comença a plan­te­jar dei­xar la seva pro­fessió pel que és la seva passió.

Expansió.

Un cop vist el poten­cial de Uolala gràcies al resul­tat que està tenint a Bar­ce­lona i Madrid, Gimeno i Cla­ri­ana van pen­sar fer un pas més i por­tar Uolala a altres ciu­tats euro­pees. Després de com­ple­tar una ronda de finançament amb diver­sos àngels inver­sors i l'ICF, han enge­gat un pro­jecte d'expansió a París, Lon­dres i Berlín. De moment, tre­ba­llen en el desen­vo­lu­pa­ment a la capi­tal fran­cesa. Han con­trac­tat una per­sona fran­cesa i conei­xe­dora de París que està dina­mit­zant la web i bus­cant pro­ac­ti­va­ment pos­si­bles orga­nit­za­dors d'acti­vi­tats. Segons Cla­ri­ana, s'anirà fent el mateix, de manera pro­gres­siva, a la resta de ciu­tats i no es des­carta pro­var sort també a Itàlia. Mal­grat tot, comenta que són cons­ci­ents que a Bar­ce­lona i Madrid encara poden créixer. Aquests empre­ne­dors con­fien en la tendència a l'alça de les empre­ses d'usos com­par­tits, amb refe­rents com Airbnb o Bla­Bla­Car, i de la qual cosa Uolala també espera treure'n rèdit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L'eina per compartir oci, també a Europa