Deu llocs on sí que noten la recuperació...
L'economia està creixent però els senyals són tan febles i les amenaces tan grans que han alimentat una controvèrsia sobre si donar per tancada la crisi.
Gestors d'autopistes, autoritats portuàries, fabricants de cotxes, propietaris de cases rurals, banquers, botiguers... Aquests són alguns dels primers catalans que han començat a notar el canvi de tendència de l'economia. Encara és un canvi molt incipient, poc intens i molt feble, segurament massa feble per al que seria necessari per afrontar els greus problemes que arrosseguem, especialment, l'atur elevat. Però això no inhabilita que Catalunya s'estigui recuperant. “Els pròxims anys els creixements positius seran compatibles amb altes taxes d'atur i d'endeutament”, assegura Joan Ramon Rovira, responsable d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta dualitat és la que està alimentant el debat polític sobre si hi ha o no recuperació econòmica.
El cofoisme d'uns i el desmentiment dels altres no aguanten les anàlisis dels principals indicadors macroeconòmics, que no deixen lloc a dubtes: “Sí, hi ha recuperació més enllà de l'ús polític de les dades; es pot ser radical en aquesta afirmació”, diu Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la UAB, i protagonista de la primera xerrada d'un cicle que ha organitzat Catalunya Caixa, precisament per aportar llum i dades al debat que s'ha obert al voltant de la millora econòmica.
Oliver marca a començaments del 2013, amb el retorn dels capitals després de la crisi de confiança sobre la permanència d'Espanya a l'euro, la fi de la crisi. Es produeix un punt d'inflexió que acaba de dibuixar el tram final d'una crisi que arrenca el 2007, que té dues caigudes i forma de “W”. També és cert que el retorn de la confiança coincideix amb un moment en què els sectors més tocats per la crisi, com el financer i l'immobiliari, sembla que han fet net.
Aquesta setmana diferents instàncies oficials (Comissió Europea i l'OCDE) han revisat a l'alça les seves previsions de creixement per a l'economia espanyola. No obstant això, confirmen la impressió generalitzada que serà lenta i plena d'incertesa. Algunes veus del món empresarial reclamen mesures d'estímul, com ara una reforma fiscal. Però el cert és que en les actuals circumstàncies el marge és molt limitat. Els comptes públics continuen compromesos amb la reducció del dèficit públic, l'endeutament és excessiu i els tipus d'interès, històricament baixos. En aquest context, el catedràtic d'estructura econòmica de l'IQS School of Management, Santiago Niño Becerra, opina que el creixement serà tan magre i les opcions de reduir l'atur tan limitades que més que recuperació s'ha de parlar d'una situació de llarg estancament amb una part important de la població exclosa del mercat laboral.
El cert és que l'economia avança actualment amb un sol motor, el del sector exterior; els altres: la inversió i la demanda interior, donen tímids senyals de millora i, en ocasions, es mostren contradictoris. Si tirem de manual, les empreses –que comencen a tenir millors resultats– haurien de treure la pols dels seus projectes d'inversió i començar a pensar a augmentar la seva capacitat productiva, avantsala de la millora de l'ocupació i del consum. Perquè això acabi passant, cal que s'hagi recuperat el finançament i aquesta condició va pel camí de resoldre's.
Oliver pensa que cal estar amatents a l'evolució de les exportacions. Només si encadenem saldos positius amb l'exterior es podrà eixugar el que es deu a fora, l'equivalent a un 100% del PIB. El professor de la UAB pensa que hauria de tendir al 35%, taxa òptima per estar a l'aixopluc de les crisis de confiança. Però els països emergents estan reduint el creixement mentre l'euro es manté fort davant del dolar. I és que, més que mai, la recuperació de Catalunya depèn del context internacional. Però també és cert que les fites assolides en exportacions no són “el sostre” i hi ha marge per continuar creixent, recorda Rovira.
Amb grans incògnites, el que ara és important és que Catalunya creix i hi ha deu termòmetres que així ho demostren.
Més IRPF per ocupació a la gran empresa
Els ingressos tributaris van créixer en el primer trimestre un 7% interanual, fins a 38.910 milions d'euros, un 4,7% si es descompta l'efecte del diferent calendari de devolucions. La major part d'aquests 2.561 milions de majors ingressos correspon a les pujades d'impostos (energia, loteria, alcohol, tabac i fi de la rebaixa de l'IVA en la compra d'habitatge), amb una repercussió de 1.065 milions. 676 milions més són l'efecte en els comptes de gener de la recuperació de la paga de Nadal per als funcionaris. Sense els efectes de la paga extra i la pujada d'impostos, l'augment de la recaptació hauria estat d'un 4,2%.
L'evolució més positiva ha estat la de les retencions del treball, gràcies al creixement de l'ocupació en les grans empreses, on el febrer es va registrar la primera taxa positiva des de mitjan 2011. L'evolució positiva va continuar el març, quan l'ocupació en les grans empreses va créixer un 0,5% en relació amb el mateix mes del 2013, fet que representa el segon mes consecutiu d'increment després de 31 mesos de descensos anuals ininterromputs. L'Agència Tributària assenyala en l'informe de recaptació del primer trimestre que en l'augment de la recaptació per retencions de treball també influeix la recuperació de deutes de períodes anteriors, el millor compliment de les obligacions per part dels contribuents i el canvi en la gestió de les sol·licituds d'ajornament.
En sentit negatiu, cal destacar que continua la caiguda de les rendes i retencions de capital .J.P.
Les cases rurals allotgen més viatgers locals
El nombre de viatgers allotjats en cases rurals de Catalunya va experimentar un increment del 13% en el primer trimestre, després d'encadenar caigudes del 4,9% i de l'11,7% en el mateix període del 2013 i 2012, respectivament. S'ha de tenir en compte que de les prop de 50.000 persones que van optar per aquesta modalitat d'allotjament entre els mesos de gener i març d'enguany, 45.200 eren catalanes i 2.300 de la resta de l'Estat, per la qual cosa han patit especialment la crisi a les llars. F.M.
El mercat de turismes surt del pou
Aquest abril el mercat de turismes va tancar amb un increment de les vendes del 28,7%. En els quatre primers mesos de l'any les matriculacions acumulen un increment del 16,2%, sumant-se al balanç positiu que van deixar els darrers quatre mesos del 2013. Després de prop de set anys de caiguda lliure el sector ha fet un gir de volant gràcies en bona part al paper determinant que han tingut les successives edicions del pla PIVE de suport a la compra de vehicles.
El sector de la distribució, que en aquests darrers anys de caiguda lliure ha vist com perdia el 30% dels negocis, mira les darreres dades amb optimisme. “Realment veiem aquest gir com un canvi de tendència que s'anirà consolidant, no preveiem que hi hagi noves caigudes”, destaca el president del Gremi de Vehicles de Motor, Miquel Donnay. En aquest sentit el sector confia que l'executiu de Rajoy continuarà apostant per les ajudes a través d'una nova renovació del PIVE i el PIMA (per a vehicles comercials) “perquè per fi han entès que per cada euro que hi destinen en recuperen tres a través d'impostos”, diu Donnay, i per això preveu assolir les 800.000 unitats venudes al conjunt de l'Estat aquest 2014. Suposarà un salt important respecte a les 715.000 del 2013, però el sector no preveu que la recuperació sigui ràpida i apunta l'horitzó del 2020 per arribar al milió de turismes venuts.
En tot cas el repunt en el mercat també s'ha traslladat a les fàbriques i el 2013 va tancar amb un increment de la producció del 9,3%. B.R.
Barcelona ja inicia més pisos nous
Parlar de brots verds al sector promotor és molt més que agosarat. El panorama general és encara molt depriment i, segons les dades de l'associació de promotors (APCE), el 2013 la nova producció va continuar caient un 42,8% respecte a l'anterior exercici a Catalunya, amb un total de 3.036 habitatges iniciats, una xifra ridícula en relació amb els més de 60.000 que s'havien arribat a projectar en els anys del boom.
Però a pesar d'aquesta paràlisi general la ciutat de Barcelona va trencar l'any passat, per primer cop des de l'inici de la crisi, aquesta tendència negativa i va iniciar un 41,4% més d'habitatges nous que el 2012. És un fenomen molt local, i, de fet, si es miren les dades comarcals, el balanç encara és negatiu, però la capital catalana comença a tenir problemes d'estoc.
Els promotors calculen que a la ciutat de Barcelona aquest estoc se situava en uns 4.000 habitatges a finals de l'any passat, una xifra considerablement petita. A més la demanda comença a donar certs símptomes de recuperació, en part animada per l'aterratge massiu de compradors estrangers -la capital catalana va atreure el 27% del total de la inversió immobiliària a l'Estat el 2013, segons un informe de CBRE-, però també per una certa activació del mercat local. La concessió d'hipoteques comença a respirar després d'anys de caigudes en picat i aquest canvi en l'actitud de les entitats financeres es percep també en el crèdit a promotors. Per tot plegat la ciutat de Barcelona comença a generar nous projectes residencials i les empreses immobiliàries miren d'adquirir sòl per fer noves promocions. BR
Creixement en hipoteques i consum
Tot i que la nova producció de crèdit durant el primer trimestre de l'any va caure un 9% en sentit global, el crèdit a les famílies, en els seus apartats d'habitatge i consum, va créixer: en hipoteques, en el primer quart del 2014 es va concedir crèdit per 6.647 milions, un 31,47% més que el primer trimestre del 2013. En consum, el registre va ser de gener a març d'enguany 3.707 milions, un 27,45% més. JG
Més cotxes i camions sobre l'asfalt
El trànsit a les autopistes d'Abertis registra creixements des d'inicis del 2014 i després de cinc anys encadenant balanços negatius. El flux de camions és el primer que es va recuperar i a continuació ha estat el de vehicles lleugers. En els quatre primers mesos, l'IMD (intensitat mitjana diària) ha crescut un 2,7% en el conjunt de la xarxa espanyola. En el cas d'Acesa (AP-7 i AP-2) l'increment interanual ha estat del 5% i en el d'Aucat (autopista Pau Casals) la pujada ha estat del 3,7%. F.M.
Deu mesos augmentant facturació
L'associació Comertia, que agrupa 64 empreses catalanes de venda al detall amb més de 5.100 punts de venda, ha registrat en el primer quadrimestre del 2014 un augment interanual de facturació del 3,6%, que se suma al 4,8% d'augment de l'últim quadrimestre del 2013.
A l'abril -amb un 70% dels afiliats creixent en facturació–, ha sumat deu mesos de creixements de vendes, destacant el 12,5% a la restauració i el 7,8% en moda, per l'arribada de la primavera. J.P.
Descarregats al port més contenidors
Les grues del port de Barcelona han registrat més activitat el primer trimestre. En concret, entre gener i març han desembarcat un 7% més de contenidors plens que en el mateix període de l'any passat. El primer trimestre del 2013 aquesta activitat s'havia reduït un 1,1% i un any abans el retrocés havia estat del 14,7%. Els contenidors plens solen portar productes acabats i són un indici que millora el consum del país. També equilibra l'activitat del port que s'havia decantat per les exportacions. F.M.
El temps de treball creix tímidament
La teoria diu que els del mercat de treball són indicadors amb delay, és a dir, que aquests estan entre els darrers a moure's quan hi ha un canvi en la situació econòmica. Abans que la crisi es traduís en un augment de la desocupació, hi havia hagut molts indicadors que havien fet saltar les alarmes. Amb vista a la recuperació, els experts també diuen que el que arribarà últim serà l'augment de l'ocupació.
La teoria també diu, però, que hi ha un indicador relacionat amb el mercat de treball que s'avança al comportament de l'ocupació i l'atur. Es tracta de les hores treballades i les hores extres. Així, acostuma a passar que el primer símptoma de decreixement de l'economia en el mercat del treball és que els treballadors fan menys hores de mitjana als seus llocs. I el primer indici de millora és que aquesta mitjana torna a augmentar.
I què ha passat en els darrers mesos en aquest àmbit? Efectivament, tot i que d'una manera molt tímida i incipient, les hores extres i les hores efectives treballades s'han incrementat. A Catalunya, entre el desembre del 2012 i el mateix mes del 2013, les primeres van augmentar un 3,25% (situant-se en les 0,7 hores), segons les dades de l'enquesta trimestral de costos laborals que elabora l'INE. Els anys anteriors s'havien registrat caigudes de l'11,96%, el 2,47%, el 6,33% i el 13,51%. Al seu torn, les hores efectives treballades van créixer un 0,47% el 2013, mentre que havien tingut baixades al voltant de l'1% en els quatre darrers anys.
Per la seva banda, al conjunt de l'Estat espanyol, les hores extraordinàries encara van caure un 1,82% entre el desembre del 2012 i el mateix mes del 2013, però la baixada està lluny de la de l'exercici anterior, quan es van desplomar més del 12%. P.M.
Dos mesos seguits de caiguda
La morositat bancària, en dades del Banc d'Espanya, va aconseguir davallar, ni que sigui lleugerament, en els dos primers mesos de l'any. El febrer, darrera dada publicada pel regulador, es va registrar un 13,42%, per sota del gener. Val a dir que aquesta dada es produeix perquè des del gener la dada de morositat inclou per primer cop en el còmput total del crèdit el que correspon als establiments financers (EFC) -entitats de lísing, factoring i financeres-, cosa que fa pujar el saldo total i fa que minvi la taxa de morositat. Durant l'any passat, l'augment de la morositat va ser constant, mes a mes, tot arribant el mes de desembre a un pic del 13,78%.
Segons el registre de febrer del Banc d'Espanya, el sistema financer espanyol acumulava un volum de crèdits morosos de 195.093 milions d'euros, contra els 197.183 milions del mes anterior. Aquesta dada cal combinar-la, però, amb el fet que el crèdit concedit al febrer va ser d'1,453 bilions d'euros, per sota dels 1,457 bilions registrats el mes de gener.
També cal anotar que, per primer cop des de just abans de l'inici de la crisi, el 2006, la riquesa financera neta de les famílies -la diferència entre els estalvis i els crèdits que tenen concedits- va superar al tancament del 2013 el bilió d'euros, en situar-se a 1,044 bilions. JG
