La solidaritat intra i extraeuropea
En uns moments en què les regions riques de la Unió Europea mostren una gran reticència respecte a tenir una solidaritat fiscal efectiva respecte a les regions pobres dins, fins i tot, del seu entorn d'estat nacional i en què els estats europeus rics no veuen amb bons ulls que la Unió Europea destini més recursos per ajudar altres països de la mateixa UE amb dificultats per mantenir-se dins l'euro o amb nivells de vida més baixos, el Consell de Ministres d'Exteriors de la UE del passat abril va aprovar una declaració proclamant el 2015 Any Europeu del Desenvolupament, la qual cosa implica que la UE i els seus estats membres s'esforçaran a augmentar la seva solidaritat en favor dels països pobres.
Això pot semblar utòpic en el context de les restriccions i desequilibris pressupostaris que connoten la realitat europea en aquests moments, però respon al fet que la solidaritat és un dels principis en què es basa la construcció europea tant sobre el pla interior com respecte al pla de les relacions internacionals.
En el pla interior cal recordar que en el Marc Plurianual 2014-2020 les polítiques de cohesió i de redistribució interna de recursos en favor de les regions menys desenvolupades (menys de 75% del PIB mig de la UE), de les regions en transició (entre 75 i 90%) i de les regions més desenvolupades (més de 90%), així com les regions beneficiàries de programes específics, rebran més recursos que les ajudes agrícoles que fins al 2013 havien estat en primer lloc.
És natural que així sigui perquè la UE, que és la pionera de l'estat del benestar a escala mundial, estableix amb claredat que els pocs recursos de què disposa per a la seva acció de reequilibri regional ajudin prioritàriament les regions més pobres. Seria absurd que es produís una situació diferent.
Extremadura.
És obvi que el creixement de les regions no depèn de les transferències públiques que una regió pugui rebre de les arques comunitàries sinó, més aviat, dels factors de dinamisme empresarial i atractivitat a inversions estrangeres o de bon govern als nivells local, regional i estatal que estar a la UE reporta en el si del Mercat Interior Únic, però és també cert que la solidaritat intracomunitària orienta molts cops les inversions públiques de manera que s'optimitzi la relació amb la resta de les 272 regions europees. Les inversions en xarxes d'infraestructures de tota mena en són un exemple.
És en aquest context de solidaritat que la UE ha decidit que el 2015 sigui l'Any Europeu del Desenvolupament, la qual cosa és l'expressió de la solidaritat portada a termes mundials.
Cal recordar que la Unió Europea (Comissió Europea i ajudes bilaterals i multilaterals dels 28 estats membres) va destinar 56.500 milions d'euros a l'ajuda al desenvolupament el 2013, la qual cosa la situa com al primer donant mundial d'ajuda, i que la UE és també el primer donant d'ajuda humanitària, de la qual es beneficien més de 150 milions de persones en uns 80 països.
Aquesta solidaritat internacional dels països integrats va començar de forma embrionària des del començament de la integració europea, amb la creació del Fons Europeu de Desenvolupament destinat a donar suport financer a les antigues colònies dels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea inicial, i des de llavors s'ha anat estenent a pràcticament tots els països subdesenvolupats i amb mecanismes cada cop més sofisticats.
Els passats 2 i 3 d'abril va tenir lloc a Brussel·les la IV Cimera Europa-Àfrica, amb continguts sobre desenvolupament, pau i seguretat i migracions, i els dies 10 a 12 de juny tindrà lloc a Dakar el Fòrum d'Associació Financera per tal de millorar la intermediació financera i fer que el finançament privat sigui més actiu i complementari amb el finançament públic per al desenvolupament.
En aquest sentit resulta evident que Àfrica és el continent que més focalitza la solidaritat extraeuropea, tant pels lligams històrics entre els països africans i les seves antigues metròpolis europees (Bèlgica, França, Portugal, Espanya, Regne Unit, Itàlia i Alemanya) com pel fet que els països africans són els que més enrere es troben –d'entre els països subdesenvolupats mundials- respecte a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni que, d'acord al que es va acordar a l'Assemblea General de Nacions Unides del 2000 respecte a pobresa, desnutrició, salut, educació i d'altres, s'haurien de veure complerts el 2015.
Integració europea.
Si l'Europa que està a punt de fer unes noves eleccions d'eurodiputats el 25-M vol ser popular entre els seus habitants i vol seguir sent el poder tou mundial que ara és, no té més remei que continuar mantenint la seva solidaritat intraeuropea i extraeuropea.
