Quan Manuel Álvarez es va jubilar i va pensar quina cosa li agradaria fer a partir de llavors, va recordar algunes iniciatives que aplegaven els aturats d'un municipi. I va decidir tirar endavant l'Associació de Desocupats Actius Garrotxa 40. Adag40 organitza els aturats majors de 40 anys de la zona d'Olot, busca fórmules per facilitar-los la formació, negocia amb empreses i institucions per mirar de trobar llocs de feina i fa d'interlocutor d'aquest col·lectiu amb l'administració.

El d'Adag40 no és un cas aïllat. Cada cop són més els municipis catalans on ha nascut una assemblea que aplega les persones sense feina. Aquestes iniciatives solen tirar endavant com un punt de trobada i de suport mutu entre els aturats d'una localitat. L'Anaïs té 30 anys i està a l'atur, amb una nena d'un any a càrrec. Explica que està apuntada a moltes pàgines web per buscar feines, a més del SOC. “Però totes les ofertes són per a menors de 30 anys”, lamenta. També ha pensat muntar un negoci, però no ha trobat el finançament necessari. Quan els ànims ja començaven a escassejar, afirma, va entrar en contacte amb l'associació d'aturats de Ripollet. “M'ha servit de motivació per seguir endavant”, comenta.

La Pilar, membre d'Adag40, participa en el grup de teatre que s'ha creat a l'associació. “Ens serveix de teràpia. I, a la vegada, fem teatre social, perquè la gent vegi el que ens passa”, afegeix.

Per la seva banda, l'Ángel, de 21 anys i de Sabadell, té clar per què es va acostar a l'assemblea d'aturats del seu municipi. “Hi vaig anar perquè crec que la lluita és necessària”, afirma. “Allà coneixes gent, t'acaba viciant el que fas i tens ganes de més”, afegeix.

Però aquestes assemblees cada cop s'atreveixen a fer més coses. Segons l'Anaïs, la de Ripollet està negociant amb l'Ajuntament perquè reservi el 10% dels llocs de treball creats amb les obres públiques a aturats del municipi. I, després de tres anys, han aconseguit que els donin permís per celebrar un mercat en el qual els paradistes són persones sense feina. Anaïs fa veles artesanes que ven en aquest mercat, i així pot tenir algun ingrés per comprar el que la seva filla necessiti.

També als mercats d'aturats és on la Miriam guanya alguns diners amb l'artesania que crea. La Miriam pertany a l'assemblea d'aturats de Montcada i Reixac, a la qual també està associada la Rosa. Ella ho està des del principi i, malgrat que ha trobat una feina parcial, no se n'ha desvinculat. Totes dues recorden quan fa uns anys el consistori de Montcada escoltava les seves propostes amb cert escepticisme. “Els vam començar a dir que algunes coses les feien a altres municipis amb la complicitat de l'Ajuntament, i van començar a fer més cas.”

Aquesta assemblea ha aconseguit que l'Ajuntament els doni suport en un projecte perquè alguns aturats conreïn horts del terme municipal. Han aconseguit que els cedeixin unes terres i que el consistori creï quatre llocs de treball. Segons la Rosa, l'objectiu és no només donar feina a aquestes persones, sinó també fomentar l'agricultura ecològica i la inclusió social de determinats sectors amb dificultats, i fer formació en tasques del camp per a persones sense feina.

A Olot també s'està treballant un projecte relacionat amb el camp. En aquest cas, però, el soci d'Adag40 seria la Unió de Pagesos. Álvarez explica que la iniciativa consistiria que els pagesos vendrien fruita i verdura a l'associació, que s'encarregaria de distribuir-la a través d'un o dos punts de venda a Olot, sense la intervenció d'intermediaris. L'objectiu últim, diu, és crear llocs de feina. També han treballat amb Unió de Pagesos en l'àmbit formatiu i, de fet, acaben de presentar un curs per a aturats de poda d'arbres fruiters. “Ells no troben gent per a segons quines coses, amb certa qualificació. Nosaltres trobem la gent i organitzem el curs”, explica.