El taxi real contra el taxi virtual
El sector es revolta contra les aplicacions de telèfon que faciliten un sistema de transport alternatiu a l'oficial
La Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos aixequen les primeres actes per pràctiques irregulars
El taxi real, el de cotxes pintats de negre i groc, el que paga impostos, el que treballa amb llicència i ha de fer front a una assegurança del vehicle que duplica la dels turismes normals, està en peu de guerra contra el taxi virtual, aquell que aprofita les noves tecnologies per posar d'acord un conductor particular i un vianant per fer junts un trajecte, ja sigui urbà o interurbà, al marge de qualsevol legislació i de qualsevol control administratiu. La revolta és global i es concretarà demà en una mobilització a les principals ciutats d'Europa, on els taxistes sortiran al carrer per demanar la prohibició de la competència deslleial que suposen les aplicacions de telefonia mòbil Uber i Blablacar, que ofereixen una nova i dinàmica alternativa de mobilitat als ciutadans.
Nascuda als Estats Units, l'aplicació Uber es configura com una xarxa social els membres de la qual poden actuar com a conductors ocasionals i també com a passatgers. És la reinvenció del sistema de l'autoestop, en què el ciutadà que té necessitat d'un transport localitza el cotxe que s'ofereix a portar-lo a través del telèfon mòbil. Un cop fet el trajecte, i sempre a través de la targeta de crèdit, Uber cobra uns diners al passatger i recompensa el que ha actuat de xofer. Per la intermediació, Uber es queda una comissió del 20% del servei.
El sector del taxi contempla amb una preocupació creixent la generalització d'aquest fenomen, que s'ha anat implantant a les principals ciutats del món. En el cas de Barcelona, el sector està especialment actiu, i el 21 de maig passat va amenaçar de dur a terme una protesta a la Facultat d'Econòmiques, on s'organitzava un acte amb el patrocini d'Uber. En vista de les pressions, els organitzadors van prescindir del patrocini i la protesta no es va dur a terme.
Des dels sindicats del taxi es té molt clar per què cal fer front a aquesta pràctica. “Estem en contra de tot tipus d'intrusisme i per això ens oposem a aquesta aplicació per a smartphones”, explica el president del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC), Lluís Berbel. El president Berbel recorda tots els requisits legals i les obligacions que han de complir els taxistes professionals, i ho contraposa al fet que els conductors que capten passatgers a través del telèfon mòbil no tenen cap obligació. “Si fos com l'autoestop de tota la vida, sense intercanvi econòmic, no passaria res. Però des del moment que sí que existeix aquest intercanvi i que es genera un benefici, aquesta pràctica queda afectada pels mateixos requisits de les legislacions que regulen el transport de passatgers”, assegura Berbel.
L'alerta del sector del taxi davant aquest nou fenomen lligat a la revolució de les xarxes socials ha arribat a les administracions competents en matèria de transport, que ja han pres les primeres mesures. La conselleria d'Interior té constància que tant la policia municipal de Barcelona com els Mossos d'Esquadra han aixecat les primeres actes administratives a conductors als quals s'ha sorprès duent a terme aquesta pràctica de transport que, si més no, pot tenir la consideració d'alegal. Aquestes infraccions poden arribar a ser castigades amb una multa de 1.500 euros.
Sobre l'encaix de l'aplicació Uber en la legislació actual es pronunciarà ben aviat la direcció general de Transports de la Generalitat, que ha obert un expedient informatiu davant el qual els representants d'Uber ja han presentat al·legacions.
El director general de Transports, Pere Pedrosa, té clar que es tracta d'una pràctica que s'aparta del que es coneix com a “economia col·laborativa” i que en el tema del transport consistiria a compartir cotxe sense que es produeixi cap intercanvi econòmic. “Seria diferent que Uber funcionés com a plataforma a disposició d'una empresa de lloguer de cotxes o del taxi”, explica el director general.
En vigílies de la protesta de demà, el Ministeri de Foment va reaccionar ahir amb un comunicat en què recorda que per poder compartir el cotxe particular a canvi de diners cal disposar d'una autorització de l'administració. El comunicat recorda que les multes per prestar, anunciar o contractar aquests serveis arriben als 18.000 euros.
Prohibit a Brussel·les i a Berlín, i revolta a Milà
Els taxistes de Barcelona no valoren encara la possibilitat d'acudir als tribunals per tal d'aconseguir la prohibició de l'aplicació Uber, i de moment confien que amb la intervenció de la conselleria de Territori n'hi haurà prou per posar ordre. En canvi, col·legues seus d'altres països d'Europa sí que han recorregut a instàncies judicials i han aconseguit resolucions favorables als seus interessos.
El primer litigi important el van plantejar els professionals del transport de Brussel·les, que van portar la seva queixa al Tribunal de Comerç de la capital de Bèlgica, que l'abril passat els va donar la raó prohibint aquesta pràctica i amenaçant amb una multa de 10.000 euros els conductors que no respectin la seva resolució. Els taxistes van al·legar que la implantació del nou servei començava a suposar una disminució d'ingressos. La resolució va ser criticada per la comissària europea de l'Agenda Digital, que a través de Twitter va criticar la decisió del tribunal belga advertint: “Ja no som al segle XIX.”
La segona ciutat que es va alçar contra Uber va ser Berlín, on els taxistes han aconseguit recentment una sentència judicial en què es prohibeix el funcionament de l'aplicació perquè no s'ajusta a la legislació del sector.
Contra Uber també han protestat els taxistes de Milà, que ja han protagonitzat diverses jornades de vaga. A França, a través de la Federació Nacional del Taxi, l'oposició també és molt ferma.
