Del 12 de juny en què comença a São Paulo fins al 13 de juliol en què es disputarà la final a Rio de Janeiro, 32 seleccions nacionals de futbol atrauran l'atenció de bona part del món a través dels mitjans de comunicació social. La vintena fase final de l'edició de la Copa Mundial de Futbol no és només un fenomen esportiu, és un fenomen econòmic i polític de primera magnitud mundial. Els equips de 4 de les 5 potencies amb cadira permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (els Estats Units, Anglaterra, França i Rússia, amb la Xina que és l'únic que no ha arribat a la fase final del campionat) estaran en algunes de les 10 seus en què es repartiran els 64 partits en què es decidirà qui guanya aquest mundial.

La presidenta brasilera Dilma Roussef –del Partit del Treballadors– s'ha defensat de les protestes al carrer del Moviment dels Treballadors Sense Sostre i dels més de 200.000 desplaçats de les faveles per construir els nous estadis i parcs adjacents dient que el mundial que ha exigit unes inversions de 11.500 milions de dòlars generarà uns rendiments pel país de 30.000 la qual cosa permetrà que el Brasil continuï lluitant contra la misèria i augmentant el nombre d'habitants de classe mitjana. Aquest és, per descomptat, un gran debat perquè els detractors del Mundial opinen que els guanys no es reparteixen sinó que es concentren en uns pocs grups ja molt poderosos: els constructors dels estadis, els lligats a la mobilització turística que comporta el mundial (s'han construït 164 hotels, s'han modernitzat molts aeroports i s'han creat més terminals), les grans marques de televisors que venen ara els seus últims models, etc... El Banc Nacional de Desenvolupament del Brasil s'ha implicat molt en inversions de diversos tipus confiant en el Mundial com a motor de creació del PIB.

Ja queda lluny aquest Mundial del Brasil massiu de la nul·la repercussió que va tenir la signatura, el 1848, del Codi de Cambridge que va donar la primera reglamentació del futbol modern, la migrada repercussió que va trobar a la premsa de l'època la creació de la Federació Internacional de Futbol Associació a París el 1904 i, fins i tot, la molt limitada repercussió que va tenir el primer Campionat del Món de Futbol, el del 1930, atorgat per la FIFA a Montevideo ja que l'Uruguai havia guanyat els tornejos de futbol inclosos en les Olimpíades del 1924 i el 1928.

Un campionat del món de futbol avui és un fenomen econòmic de primera magnitud que, amb els Jocs Olímpics, mostren la capacitat de mobilització social que avui té l'esport d'alta competició. Fa un parell de setmanes, vaig estar a Bakú per una activitat feta conjuntament per la nostra Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i l'Acadèmia de Ciències d'Azerbaidjan i vaig veure que més d'un acadèmic d'allà coneixia Messi o Ronaldo, com evidencia el fet que el futbol té una presència universal impulsada per la publicitat de certes marques que confien la seva imatge corporativa a determinats ídols esportius.

És evident que el Brasil i els altres Brics (Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica) han estat i estan de moda per molt que el seu ritme de creixement hagi decaigut als últims temps. Per això, Sud-àfrica es va veure atribuir la fase final del Campionat del Món del 2010, que va veure el triomf de la selecció Espanyola, i per això, el Brasil ha estat elegit per organitzar aquesta fase final de futbol d'ara i per organitzar els Jocs Olímpics del 2016.