Alguns dels emigrants catalans moderns a Amèrica i a Austràlia (com succeí, també, és clar, en molts altres casos de l'emigració europea) van aconseguir fer reals projectes empresarials d'una gran ambició. Projectes que tindrien una visibilitat important en territoris tan hostils, d'entrada, com són el desert i la selva. Les traces d'algunes d'aquestes aventures són visibles, encara, al segle XXI.

L'home del desert del nord de Xile fou Maties Granja i Nagel (Sort, 1840-Valparaíso, 1906). Granja emigrà primer a Barcelona i després a Bilbao, des d'on, al 1862, embarcà, clandestinament, amb el seu amic –i futur cunyat- Higini Astoreca, en direcció a Amèrica. L'arribada fou a Xile, a Valparaíso. El 1864 treballava per a una casa comercial de Cobija (Bolívia) i el 1866 instal·là el seu propi negoci a Iquaque (Xile). Paral·lelament, observava l'evolució de les petites companyies salnitreres que, d'ençà de la descoberta al 1860 dels jaciments de nitrat de sodi a Aguas Blancas, al sud-est d'Antofagasta, intentaven l'explotació - i l'exportació, és clar- d'aquest adob mineral. A partir d'un cert moment, dedicà tots els seus beneficis a comprar les companyies salnitreres d'Aguas Blancas i a crear una gran empresa minera.

Els moments decisius foren la construcció, a partir de 1899, de 107 km de ferrocarril al desert, al sud d'Antofagasta, i, a partir de 1902, d'un port a la cala Coloso, a 16 km de la ciutat. Segons S.Villalobos, al port “s'hi va construir una escullera, un dic, un moll, cellers i l'estació de ferrocarril, una casa de màquines, una mestrança, una planta ressecadora d'aigua de mar, un estany i una carbonera… una casa d'administració, població d'obrers i d'empleats (uns 2.000), escola, hospital, església i comissaria de policia”. Al 1906, s'inaugurà un ramal del ferrocarril fins al punt batejat com: Bonasort. Però, en aquest mateix any, moriria, a Valparaíso, Maties Granja, l'home que, segons C.Farràs, “havia revolucionat la producció i el mercat mundial dels adobs minerals”.

Als mateixos anys, Jaume Cibils i Puig (Sant Feliu de Guíxols, 1813-Montevideo, 1888), el seu germà, el seu soci Felip Boixareu i altres, van crear, a Descalvados, al Mato Grosso, en plena selva amazònica, una gran empresa tecnològicament molt avançada dedicada a la producció d'extracte de carn, i brous i greixos animals, amb l'únic precedent de Liebig. Es tractava d'una colònia agroindustrial molt original, comunicada amb Montevideo i Buenos Aires per vapors que navegaven pel riu Paraguai. Al 1891, es calcula que disposava d'uns 200.000 caps de boví. L'objectiu de l'empresa era l'exportació d'extracte de carn. La idea motriu era que aquesta producció alimentària es podria vendre no únicament al mateix Brasil i a les economies de plantació del Carib, sinó, també, als exèrcits d'Estats Units i d'Europa.

El diari personal del viatge d'exploració de 1881 que fou les primeres passes de l'aventura industrial de Jaume Cibils i Buxareu (fill de Jaume Cibils i Puig i la noia de Felip, el seu soci, Plàcida Buxareu), ha estat presentat al món acadèmic per Alba Mariani. Sorprèn la precisió i el detallisme de moltes de les notes de viatge de Cibils fill. El càlcul, per exemple, de les dimensions de les finques que era a punt de comprar, i del nombre de bovins que hi pasturaven. O la suma de possibilitats de producció i comercialització de la gran varietat de pells i fustes que es podien extreure de la selva. Avui, podem llegir: “Em meto à natureza exuberante do Pantanal mato-grossense, quase escondidas per la vegetaçâo, elevant-se ruïnas que costuman intrigar os turistas e os propios moradores da regiâo. Nâo se trata dos restos de una antiga civilizazâo perdida na floresta, nem d'un templo construido para a adoraçâo dos deuses. Foi o que sobrou d'un grande empreedimento agroindustrial: a fabrica de Descalvados” (D. Savio da Cunha).