arcadi
oliveres
“Encara que no apareguin en ‘prime time', hi ha alternatives al pensament neoliberal”
Aquest no és un article sobre un economista mediàtic. Almenys això és el que defensa el protagonista. Arcadi Oliveres es guanya la vida com a professor d'economia -actualment imparteix classes a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB-, però refusa l'etiqueta d'economista. I encara més la de mediàtic. Diu que és, sobretot, “activista social”. “I, com a tal, tant em puc posar en qüestions d'economia com en qüestions d'habitatge o del Tercer Món”, afirma. “Com que qualsevol cosa, humana o divina, m'interessa, i com que, si tinc una especialitat acadèmica és la del desarmament i la despesa militar, mai m'he volgut considerar professionalment un economista”, argumenta.
De fet, Oliveres és més conegut per la seva participació activa en moviments ciutadans, socials i polítics. Encara en època franquista, va militar al Sindicat Democràtic d'Estudiants, i més tard va participar a l'Assemblea de Catalunya i a moviments com ara Pax Christi i Justícia i Pau.
En els darrers anys, les accions contra la guerra de l'Iraq, per exemple, sovint tenien les seves anàlisis sobre el negoci i la despesa militar. El 15-M també va tenir en Oliveres un dels suports més visibles. Recentment, ha fet un pas encara més clar en aquesta vessant política. De bracet amb Teresa Forcades, ha llançat el moviment Procés Constituent. Malgrat ser-ne un dels impulsors, Oliveres ha deixat clar que no concorrerà a unes eleccions.
Precisament aquesta identificació política és una de les raons per les quals Oliveres creu que els mitjans de comunicació recorren menys a ell que en altres èpoques. Pensa que “això ja marca”, i alguns mitjans prefereixen experts neutrals. Oliveres defensa, però, que la neutralitat d'aquests és “teòrica, no pas efectiva”. Avui dia, Arcadi Oliveres participa setmanalment en un programa de Ràdio Estel, a més de fer aparicions puntuals en altres mitjans. Fa cinc o sis anys apareixia cada setmana a Catalunya Ràdio, la COM, la ràdio local de Sant Cugat i Ràdio Estel, i un cop cada dues setmanes, aproximadament, a RAC 1.
El ritme no ha decaigut, en canvi, en el cas de les conferències que fa Oliveres. Des de fa anys, la seva agenda inclou unes 500 activitats d'aquest tipus a l'any -en les èpoques àlgides en pot arribar a fer 15 per setmana-. “Ho continuo fent constantment i m'agrada molt.” La majoria de les conferències són a Catalunya, però també en fa moltes, una per setmana, al País Valencià. La mitjana a la resta de l'Estat és menor, d'una al mes. Sí que ha rebaixat, diu, els viatges internacionals per participar a xerrades.
On Oliveres no té presència és a les xarxes socials. “Han arribat massa tard a la meva vida”, diu per justificar-se. En la seva actitud també hi han influït altres factors. “Quan va sortir Facebook, vaig llegir que la CIA controlava el que es deia. I em vaig negar a tenir-ne”, explica.
Entre els economistes que surten de vegades als mitjans de comunicació, Oliveres en destaca dos amb els quals sovint comparteix opinions, Joan Tugores i Miren Etxezarreta. D'aquesta última, destaca el fet que hagi estat capaç de crear escola a través del Seminari d'Economia Crítica Taifa. Reconeix que no són els que més presència mediàtica tenen, cosa que lamenta. “No m'agrada que el discurs oficial sigui el d'aquells economistes que acaben reconeixent aquesta economia neoliberal de manera clara. El fet que el seu pensament sigui exposat de manera gairebé exclusiva pot marcar”, assegura. Malgrat la distància ideològica, Oliveres té una relació cordial amb economistes com ara Xavier Sala i Martín, amb qui ha coincidit en nombrosos debats.
Respecte a les raons per les quals les veus més alternatives no han aparegut als grans mitjans de comunicació, tal com opina, Oliveres apunta a qui hi ha darrere d'aquests -“Quan veus que darrere de tots ells hi ha la banca, t'adones de per què no hi surten les alternatives”- i també als compromisos amb els anunciants.
“De tota manera, això, a hores d'ara i tal com ha avançat la crisi, ja no ho considero tan greu com pensava en altres moments”, comenta Oliveres. “Perquè han sorgit alternatives. Si no han aparegut als primers canals de televisió en prime time, ho han fet a mitjans alternatius com ara La Directa o Diagonal. Evidentment que m'agradaria que el pensament alternatiu aparegués més als mitjans grans, però no ho considero una catàstrofe perquè, qui ha buscat alternatives, les ha trobat”, conclou Arcadi Oliveres.
Com es paguen les propostes socials dels economistes d'esquerres?
“Eliminant el frau fiscal, no només en els estats, sinó també en els paradisos fiscals, i introduint noves taxes com ara la famosa Tobin, n'hi hauria més que de sobres. A més, per poder seguir pagant l'estat del benestar, també es pot reduir la despesa militar i suprimir el rescat bancari.”
