Doctor enginyer industrial, membre de l'equip fundador de l'escola de negocis IESE, on va ser professor de política d'empresa durant 31 anys, fundador del grup Sonnenfeld d'assessoria en recursos empresarials, està jubilat i amb la crisi treballa més que mai. Molts van començar a entendre la crisi de les hipoteques subprime dels Estats Units per un article que Abadía va escriure el gener del 2008, va enviar per correu electrònic als seus empleats i va acabar escampat per internet. La crisi de les hipoteques col·locades a clients ninja (no income, no jobs, no assets); o sigui, sense ingressos, sense ocupació fixa i sense propietat) era al cap d'uns dies objecte d'apassionats debats en fòrums tan poc opus com ara cannabis.com o redsatánica.com. Va ser l'inici de la seva carrera com a guru divulgador de l'economia, que sis anys més tard continua exercint, ara amb un cicle de conferències titulat Economia per a assenyats i presència regular a la ràdio i la televisió.

El juny del 2008, assegurava en una entrevista que es limitava a “copiar” i a “posar ordre” en el que llegia a La Vanguardia, Expansión i The Times, acompanyant-ho de comentaris en llenguatge planer. L'èxit de l'explicació de la crisi ninja a través del que passa amb els clients d'una imaginària caixa d'estalvis de San Quirico que no tenen ni idea que els seus diners estan invertits en hipoteques escombraria dels Estats Units el va portar a crear el bloc wwwleopoldoabaia.com, que té més de cinc milions de visites, i a convertir-se en escriptor de best-sellers. El gener del 2009 va publicar La crisi ninja i altres misteris de l'economia actual, que es va convertir en el llibre de no ficció més venut a l'Estat espanyol, amb 24 edicions en diversos formats i idiomes. Un any més tard publicava L'hora dels sensats, i deu mesos més tard treia al carrer Què fa una persona com tu en una crisi com aquesta?, un manual de recomanacions econòmiques per actuar amb sentit comú en el dia a dia per a empreses, famílies i emprenedors. 36 coses que cal fer perquè una família funcioni bé (2011), Com funciona l'economia (2011), L'economista esperançat (2012, guardonat amb el premi Espasa d'assaig, i L'economia en 365 preguntes (2013) són els altres llibres que ha escrit.

Afirma que el seu èxit consisteix a procurar no escriure “res que no entengui”. I el que ha entès de l'última crisi econòmica és que els culpables són la banca i els polítics “al 100 per cent tots dos, perquè han fet bogeries i perquè s'han aprofitat de la ignorància normal de la gent quan han venut coses que ni ells entenien i ens han enganyat”. Diu que cal una revolució financera perquè la banca torni a deixar diners als que es juguen el seu capital i creen ocupació, i l'esperança de què parla en el seu penúltim llibre li venia perquè s'estaven fent els primers passos per sortir de la crisi, fent cas del que manava Europa. “A la senyora Merkel cal canonitzar-la en vida!”, exclama rotund quan parla dels perills de l'endeutament, que il·lustra amb la seva experiència personal: “Com que tinc dotze fills, sóc un especialista en refinançaments. Què feia jo? Demanar un crèdit per menjar, i, quan vencia, en demanava un altre. I després un altre. Fins que un dia em van dir que no i es va acabar. I què va passar? Que vaig començar a viure.” Comentari a Twitter sobre l'endeutament: “Quan tu i jo anem a un banc a demanar diners estem sol·licitant un crèdit amb angoixa. Però, si ho fan els països, emeten deute”.

Coses com aquesta explica en la columna setmanal Desde San Quirico al diari El Confidencial.com, llegit per més de 95.000 lectors o en les seves col·laboracions televisives i radiofòniques en programes com ara el d'Andreu Buenafuente (filosofant per exemple amb Eduard Punset); Espejo público, d'Antena 3; La mañana, de Javi Nieves, de la Cope, i La tarde, al canal 24 horas de RTVE.

Leopoldo Abadía també ha sabut treure profit de la crisi econòmica i de la popularitat que li ha proporcionat per protagonitzar campanyes publicitàries a la televisió. Actualment fa la de l'asseguradora MGS i abans havia fet anuncis de Repsol, Movistar, Heraldo de Aragón i la Universitat de Navarra.

Potser perquè no és economista no fa prediccions. “La crisi acabarà quan Déu vulgui, i ara per ara no vol”, deia el 2010. “El govern ha donat tres dades clau per entendre el final de la crisi: el 2015 haurà acabat la reestructuració del sector financer, el 2016 pagarem menys impostos i pel 2020 el deute passarà de 670.000 milions d'euros a 600.000 milions. Per tant, l'horitzó és llarg”, concretava dos anys després.