Un selectiu que creix i ja toca els seus límits
Els analistes demanen certa prudència a l'hora de considerar l'evolució de l'Ibex 35 en els pròxims mesos, que pot veure's perjudicada per una recuperació econòmica feble
Des del 2003, l'Ibex 35 no havia tingut una arrencada com la que ha assolit en el primer semestre d'enguany, amb una rendibilitat del 10,15%, la segona més alta d'Europa després de la del MIB italià (12,21%). Un creixement, però, que amb prou feines amaga un cert desfici al parquet, que espera que els agregats macroeconòmics i els resultats de les empreses demostrin que tot plegat no és un miratge.
Si d'una banda hi ha fe que el selectiu, que va fregar els 11.000 punts en la darrera sessió del semestre, després d'haver grimpat fins als 11.187,80 punts pocs dies abans, acabi l'any més amunt, en els 13.000 punts, però els dubtes hi són. Dubtes que es reflecteixen a l'hora de quina és la valoració de consens, ja que contra aquests 13.000 punts, s'hi oposa un sector que sosté que l'Ibex cotitza a hores d'ara un 2,4% per damunt de la valoració real, que en aquest corrent dels agents del mercat estaria en 10.671,8 punts.
Com diu Xavier Teixidó, director de Renta 4 a Catalunya, “l'Ibex 35 encara podria pujar un 10%, cosa que estaria molt bé, i la borsa espanyola, amb la italiana i la francesa, pot seguir sent receptora d'inversions, però si es confirma la recuperació, i amb el nivell d'atur actual, es fa difícil que això tingui lloc aviat”. Malgrat tot, Teixidó aposta per “una pujada ordenada de l'Ibex 35, lenta, sense ensurts, amb volatilitat mínima”.
Reaccions.
Una borsa, l'espanyola, que amb un PER -vegades que el preu recull el benefici- de 17,4, alguns consideren que ja està un xic cara, mentre que d'altres consideren que encara es pot ascendir una mica més en les valoracions. Albert Grau, assessor de l'EAFI Argenta Patrimonios, destaca que durant el primer semestre, “l'inversor s'ha caracteritzat per cercar empreses que li poguessin oferir bon dividend, ha anat a jugar a rendibilitat per dividend, amb valors com Repsol, Mapfre o CaixaBank”. Grau desmitifica una mica el creixement del selectiu en aquesta primera meitat del 2014, “en què hi ha hagut moviment, més que volum de contractació, que en un 70-80% està en mans dels bancs i els fons estrangers”. Grau, si bé creu que a l'Ibex encara li resta un marge de pujada d'aquí al 31 de desembre, es plany dels seus problemes estructurals: “És sempre el mateix, l'Ibex 25 és un selectiu que depèn massa de pocs valors, d'empreses que localitzen el gruix de la seva activitat als mercats globals i del bon comportament de les quals depèn que la borsa espanyola pugui experimentar o no moviments alcistes.” El sí però no es troba amb moltes anàlisis de prospectiva de mercat, i no és difícil trobar al mercat previsions de creixements addicionals del 5-7% per a l'Ibex i altres borses europees, però que inclouen la postil·la que l'escenari pot estar dominat per més inestabilitat.
Les visions més optimistes esperen que durant el segon semestre el benefici per acció (BPA) s'imposi sobre el PER com a motor de l'evolució positiva de la borsa, però com ressona insistentment al mercat, perquè això sigui així cal que l'amenaça de deflació no s'esdevingui.
Susana Felpeto, d'atl Capital, vincula aquesta pujada del 10,15% del selectiu amb “la normalització de la prima de risc, que ha tingut com a conseqüència un canvi notable de la percepció dels inversors internacionals sobre l'economia espanyola i sobre el mercat financer, que ha rebut una bona dosi de tranquil·litat”.
En l'anàlisi per sectors, Felpeto considera rellevant el paper de les grans constructores, noms com ACS o Ferrovial, durant aquest període, en què “han reflectit el fet que estan molt ben posicionades en grans projectes internacionals, cosa que es deriva de la seva experiència al llarg dels darrers vint anys en grans projectes d'infraestructures a Espanya, cosa que els ha donat prou capacitat”. Pel que fa a l'altre gran sector de la borsa, el financer, destaca l'esforç de reestructuració que ha fet, a diferència del que ha passat a la resta de països europeus.
A l'ombra del bce.
