El nos­tre sis­tema econòmic viu un moment com­pli­cat com a con­seqüència de les penúries de l'ano­me­nat pri­mer sec­tor (sec­tor públic) i les desi­gual­tats i injustícies que genera massa sovint el segon sec­tor (empre­ses pri­va­des). Per això, les coo­pe­ra­ti­ves, que inte­gren el ter­cer sec­tor de l'eco­no­mia, poden jugar un paper cab­dal per la seva gestió democràtica i també pel seu interès per la comu­ni­tat. A Cata­lu­nya, hi ha 4.100 coo­pe­ra­ti­ves que estan pre­sents en totes les acti­vi­tats econòmiques i repre­sen­ten prop d'un 6% del PIB de Cata­lu­nya.

En ser orga­nit­za­ci­ons cen­tra­des en les per­so­nes, les coo­pe­ra­ti­ves han resis­tit millor la crisi econòmica. El 2013, en un con­text de des­trucció d'empre­ses i de llocs de tre­ball, ha aug­men­tat de 147 el nom­bre de coo­pe­ra­ti­ves i el sec­tor coo­pe­ra­tiu ha con­tribuït a crear 1.400 llocs de tre­ball. Tot i les dades favo­ra­bles, hi ha aspec­tes millo­ra­bles rela­ci­o­nats, essen­ci­al­ment, amb la rigi­desa nor­ma­tiva, el finançament i la gestió. Per resol­dre aques­tes limi­ta­ci­ons hi ha en marxa un nou Pro­jecte de Llei de Coo­pe­ra­ti­ves que ja s'està tra­mi­tant al Par­la­ment de Cata­lu­nya.

Tot i que aquest pro­jecte ha aixe­cat opi­ni­ons molt diver­ses en el sec­tor, crec que es tracta d'un bon marc legal per diver­sos motius. Vegem-ne alguns. En pri­mer lloc, es fle­xi­bi­litza la cre­ació de noves coo­pe­ra­ti­ves amb pro­ce­di­ments més àgils i eli­mi­nant tràmits inne­ces­sa­ris. En segon lloc, es diver­si­fi­quen les vies de finançament. Això és clau en un moment en què la trans­for­mació del sis­tema finan­cer fa neces­sari aug­men­tar les fonts de finançament i enfor­tir el capi­tal. En aquest sen­tit, es poten­cia la figura del soci col·labo­ra­dor finan­cer que només aporta capi­tal a la coo­pe­ra­tiva. En ter­cer lloc, s'agi­litza l'ope­ra­tiva amb uns òrgans soci­als més dinàmics. Per exem­ple, les coo­pe­ra­ti­ves que ho acor­din podran reduir els tipus d'acords que s'han d'apro­var a l'assem­blea de socis. Això és bàsic en un món de can­vis acce­le­rats on les opor­tu­ni­tats reque­rei­xen agi­li­tat en la presa de deci­si­ons. En quart lloc, es poten­cia la dimensió fent més fàcils els pro­ces­sos de fusió i trans­for­mació. Cal recor­dar que, en gene­ral, les coo­pe­ra­ti­ves més grans estan més pro­fes­si­o­na­lit­za­des i tenen una posició més favo­ra­ble per afron­tar els pròxims anys. Un aspecte des­ta­ca­ble és que el pro­jecte no obliga a can­viar els models de fun­ci­o­na­ment de les coo­pe­ra­ti­ves que no neces­si­tin els nous ins­tru­ments dis­se­nyats per millo­rar el finançament i la gestió.

En defi­ni­tiva, crec que es un bon pro­jecte que farà més fort el coo­pe­ra­ti­visme faci­li­tant la cre­ació i el crei­xe­ment, tot millo­rant la pro­fes­si­o­na­lit­zació, el finançament i la inter­co­o­pe­ració. Cal remar­car també que tot això es fa sense renun­ciar als valors clau de l'eco­no­mia social: la gestió democràtica i l' interès per la comu­ni­tat.