El procés, de portes endins
La gran majoria de les organitzacions empresarials han mostrat el seu suport a la consulta, però predomina la voluntat de no implicar-se públicament en un debat polític excessivament tens
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat a l'empresariat català en més d'una ocasió que s'impliqui en el procés polític que viu Catalunya. Ho ha fet perquè el govern és conscient que l'aval del món econòmic i empresarial resulta clau per mostrar de portes enfora que el camí obert amb la convocatòria de la consulta del 9-N és solvent i rigorós.
Vénen setmanes complicades. La probable suspensió cautelar de la llei de consultes que ha d'aprovar el Parlament a càrrec del Tribunal Constitucional tensarà la corda fins a l'extrem i en aquest escenari tots els suports seran benvinguts. Però, està per la feina el món empresarial? El cert és que la majoria de les organitzacions han aprovat declaracions de suport al procés polític endegat pel Parlament i, per tant, a la celebració de la consulta. Aquest suport es va escenificar de manera conjunta al maig en un acte celebrat al far de Sant Sebastià, a Llafranc (Palafrugell), que va aplegar disset patronals i les cambres de comerç, però que no va estar exempt de polèmica, ja que si bé Pimec, Fepime i la Cambra de Comerç de Barcelona es van adherir al manifest, cap dels seus presidents va assistir a l'acte, tots per problemes d'agenda. “Aquestes absències van provocar certa decepció, però al cap i a la fi l'important és que les seves organitzacions van signar”, destaca el president de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), una de les firmants, Blai Paco. La UEA havia aprovat al principi del procés, i per unanimitat, una declaració a favor de la consulta.
Alguns dels presents en l'acte, però, accepten que els problemes d'agenda es van complicar en part per les “pressions i alguna trucada” i, de fet, en el cas de Fepime l'absència del seu aleshores president, Eusebi Cima, era més que premonitòria. Cima va donar el relleu a María Helena de Felipe Lehtonen al capdavant de la patronal de pimes adscrita a Foment del Treball en les eleccions celebrades el juliol passat i la nova presidenta ja ha deixat clar que Fepime només donarà suport a una consulta “dins la Constitució i el marc legal”. Un gir que acosta Fepime a la línia que Joaquim Gay de Montellà defensa des de Foment.Es fa pinya a la cúpula, a pesar que bona part de les organitzacions territorials de Foment del Treball defensen sense fissures el dret a decidir. “Veient el nombre tan elevat d'organitzacions i cambres signants, ens podríem atrevir a dir que el 80% o el 90% de l'empresariat dóna suport incondicional al procés endegat pel Parlament de Catalunya”, indica Miquel Martí, president de Femcat, una altra de les organitzacions presents. De fet, altres associacions empresarials com ara l'Adeg (Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès) han aprovat internament declaracions en aquest mateix sentit. “I, si no hi vam ser, a l'acte del manifest del far, va ser només perquè ens van avisar tard”, assenyala el seu president, Jordi Solé.
També destaca aquest suport àmpliament majoritari al dret a decidir de l'empresariat el president de la patronal de Lleida, Coell, i alhora president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó: “Una altra cosa és quin percentatge d'empresaris està a favor de la independència, però el compromís amb la consulta és pràcticament unànime.” I aquí el consens també és ampli a l'hora de mostrar respecte per qualsevol opció de resposta: “Nosaltres hem de donar suport al dret a decidir, i així ho hem fet des del primer moment, però no hem de definir-nos sobre la independència perquè les posicions dels nostres socis sobre aquest punt són plurals”, destaca el president de Pimec, Josep González.
De fet, aquesta neutralitat va suposar la sortida, abans de l'estiu, del Cercle Català de Negocis de la patronal que presideix González. El CCN és una de les poques associacions empresarials que es defineix i, de fet, es justifica en l'objectiu d'assolir una Catalunya independent. Per al seu president, Albert Pont, resulta “sorprenent” que hi hagi entitats que no s'hagin pronunciat de manera més oberta sobre el procés “perquè ha quedat clar que el govern espanyol actua en contra dels interessos econòmics de Catalunya i perquè així el que fan és pervertir les opinions dominants a les seves bases”.
Por de les reaccions.
En tot cas, Sánchez veu “normal” que costi que els empresaris es pronunciïn obertament, “perquè molts tenen por de les reaccions que poden tenir els seus clients espanyols, per exemple”. És el que va poder constatar una empresària del sector immobiliari. “Fa dos anys vaig escriure una opinió sobre el procés amb motiu de la Diada i allò em va costar dos clients”, explica.
La situació inversa, és a dir, la d'empresaris contraris al procés i que no s'atreveixen a donar la seva visió per por de represàlies, la va denunciar l'expresident de l'associació de directius alemanys Albert Peters en la presentació, al febrer, de l'anomenada Declaració de Barcelona, una iniciativa promoguda bàsicament per directius estrangers i signada avui per prop de 160 executius. “Hi ha gent que té por de sortir de l'armari”, afirma. La iniciativa de la Declaració de Barcelona va sorgir –explica Peters– “de la preocupació per les conseqüències de tot aquest procés sobre una de les regions més fortes d'Europa”. Però el que preocupa per sobre de tot aquest grup de directius –admet Peters– són les formes. “Si aquí estiguéssim en una situació pactada com la que hi ha a Escòcia, la nostra posició seria clarament diferent, aleshores podríem parlar-ho.” La diferència entre l'actitud dialogant del govern de David Cameron i la del govern de Mariano Rajoy també aixeca els ànims dels empresaris més sobiranistes. “Cameron afronta el problema i intenta convèncer, mentre que Rajoy practica l'immobilisme”, diu el president de la Cecot, Antoni Abad.
Més determinant sembla la posició contrària expressada per destacats empresaris, com són el president de Freixenet, Josep Bonet, i el del grup Planeta, José Manuel Lara. Són, això sí, dels pocs exemples d'empresaris que, a títol individual, s'han significat en contra d'una hipotètica independència, igual, això sí, que escassos són els noms com ara Joan Font (Bon Preu) i Víctor Grífols (Grífols), que han apostat per parlar obertament d'aquest escenari com una oportunitat positiva. De fet, les sortides de l'armari –com diu Peters– són poques perquè la majoria dels empresaris, i sobretot aquells que es mouen en negocis orientats al consumidor final, tenen clar que la neutralitat és la carta més segura per evitar qualsevol tipus de boicot. I en aquest escenari és evident que els que tenen el negoci fora de les fronteres peninsulars gaudeixen de més llibertat d'expressió. “Ja m'agradaria ser el senyor Grífols”, comenta un empresari de l'entorn de Femcat. I no ho poden ser gaires, ja que el 33% de les vendes de productes catalans que es fan a fora van al mercat espanyol.
De fet, a la Generalitat estan prou contents de no haver de llegir constament als mitjans declaracions d'empresaris que parlin en negatiu del procés. En aquest sentit, el president Mas aprofitava la seva participació, aquesta setmana, en els dinars col·loqui que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona per destacar l'“activisme” d'una part de l'empresariat en l'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. I, de fet, més enllà de si és fàcil o no que els empresaris facin un pas més, per a molts d'ells l'activisme ha de quedar-se just aquí, en la defensa de la celebració de la consulta. “Els empresaris són ciutadans com qualsevol altre i no han de pronunciar-se públicament”, destaca el president de la gironina Foeg, Ernest Plana. “La seva opció personal, ja la manifestaran si finalment ens deixen votar”, hi afegeix el president de Femcat, Miquel Martí. Al cap i a la fi, com destaca el president de l'Adeg: “Sigui quin sigui l'escenari resultant, els empresaris sabrem adaptar-nos-hi.”
El que és menys clar, però, és saber fins a quin punt el probable bloqueig del TC pugui generar noves respostes. De moment, l'únic acte previst és el que organitza la sectorial de l'ANC, però l'acció del govern espanyol en els pròxims dies podria generar noves respostes. “Ho anirem veient”, diu Abad. Una altra incògnita paral·lela és saber si la posició mantinguda per la cúpula de Foment a favor d'una tercera via pugui tenir conseqüències en les eleccions que la patronal ha de celebrar abans de finals d'any. L'opció d'una candidatura alternativa que reculli una visió més en clau sobiranista -la que defensen bona part de les organitzacions adscrites- està oberta, si bé des de les organitzacions que s'han significat amb la defensa al dret a decidir, com ara la patronal gironina, es deixa clar que, a pesar de les diferències amb la posició oficial de Foment, no hi ha hagut pressions ni tensions. “La Foeg forma part de Foment, però té els seus propis estatuts i òrgans de govern independents, i això evita qualsevol tipus de tensió”, afirma Ernest Planas. En tot cas, el president de la Cecot, a qui molts apunten com a possible líder d'aquesta candidatura, descarta per ara l'opció i indica que “la qüestió política no hauria de ser l'argument principal”.