Una de les preguntes que es fa molta gent és com pot afectar una eventual independència en l'estat del benestar. És un tipus de qüestió amb què es mira de saber si una Catalunya independent podria mantenir o augmentar el nivell de l'estat del benestar.

Per a respondre a la pregunta em referiré al llibre Economia de Catalunya, que és una iniciativa de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya. En aquesta publicació es recullen els treballs d'un ampli grup d'economistes amb diferents visions del procés i sense excloure ningú.

En el treball esmentat, Núria Bosch i Marta Espasa quantifiquen els ingressos públics potencials que es generarien a Catalunya en el cas d'esdevenir un nou estat i les despeses addicionals que hauria d'assolir la Generalitat. Si en el període 2006-2009 Catalunya hagués estat un estat independent i hagués mantingut el mateix sistema fiscal i la mateixa pressió fiscal que l'Estat espanyol, el govern català hauria recaptat una mitjana de 49.018 milions d'euros addicionals anualment. Així mateix, si hagués hagut d'assumir noves competències, el cost de les despeses addicionals en el període analitzat hauria estat de 35.129 milions d'euros anuals de mitjana. En conseqüència, el guany fiscal d'una Catalunya independent l'estimen en 13.889 milions d'euros anuals de mitjana, que equival al 7,1% del PIB. Aquest guany s'obté mantenint l'actual estat del benestar, és a dir, considerant també la Seguretat Social. Per tant, consideren que Catalunya podria mantenir i fins i tot augmentar el nivell d'aquests serveis.

És un guany fiscal que generaria un efecte multiplicador en l'economia catalana, ja que es podria dedicar a incrementar la despesa pública o a reduir els impostos. L'increment de la despesa pública o la rebaixa d'impostos augmentarien el consum i/o la inversió, la qual cosa generaria un efecte positiu sobre la seva capacitat productiva, i es crearien nous llocs de treball. Per tant, Bosch i Espasa conclouen que les finances públiques d'una Catalunya independent serien totalment viables i permetrien finançar l'actual estat del benestar.

Addicionalment, el llibre recull la visió dels membres del Col·legi d'Economistes, ja que s'ha realitzat una enquesta en la qual es pregunten diferents aspectes econòmics relacionats amb la independència. L'enquesta, la van respondre 1.261 economistes, que representen al voltant del 20% del total de col·legiats. L'opinió majoritària dels col·legiats coincideix amb el que s'ha exposat més amunt, ja que el 67,6% dels economistes enquestats també pensen que les finances de la Generalitat de Catalunya millorarien en el cas que Catalunya fos independent.

Per tant, la valoració és favorable, però no podem oblidar que tot això depèn de molts factors i un d'ells és la qualitat del govern i de la gestió pública que administri aquestes finances.