Catalunya deixa de perdre empreses
El cens empresarial comença a sumar negocis després de cinc anys en negatiu en què el teixit n'ha perdut uns 45.000. Es creen més societats i en desapareixen menys
Creix la base d'empreses a Catalunya després de cinc anys de minves continuades en què la població s'ha reduït en prop de 45.000 societats, des de les 635.445 que hi havia el 2008 fins a les 590.629 del 2013. Enguany, en el segon trimestre, un període històricament positiu perquè pugen les altes d'activitat anticipant la campanya d'estiu en el turisme, el saldo entre creació i desaparició de negocis ha estat excepcionalment bo. De fet, a l'Observatori d'Empresa i Ocupació, un organisme de la Generalitat que fa un seguiment de la demografia empresarial, no recorden un període tan favorable.
Les estadístiques d'altes van registrar un augment de 31.286 empreses, xifra que representa el 5,3% de totes les que hi havia actives en el primer trimestre, mentre que les baixes van ser de 23.482, el 4%. La diferència és el que s'anomena taxa neta d'entrada d'empreses (TNE) i la d'aquest segon trimestre, 1,3%, és la més elevada de la sèrie històrica. A més a més, encadena tres períodes en positiu. No cal dir que al llarg de la crisi la gran majoria dels trimestres s'han tancat amb taxes negatives. Manuela Redondo, tècnica del servei d'Anàlisi, Estudis i Prospectiva del Departament d'Empresa i Ocupació, detalla que el trimestre amb la pitjor taxa va ser el primer del 2009, amb un -1,1%.
Així doncs, si està augmentant la base d'empreses per primera vegada en molt de temps és per una doble dinàmica: d'una banda, perquè cada cop hi ha més persones que fan el pas de muntar la seva empresa, i de l'altra, i potser més important, perquè hi ha una menor mortalitat d'empreses. Així, només entre els mesos d'abril i juny passats han desaparegut unes 1.500 empreses menys que en els mateixos mesos del 2013. Tot apunta que aquesta evolució es consolidarà els pròxims mesos i que el 2014 se saldarà en positiu. És la condició sine qua non perquè es consolidi la recuperació econòmica i que es generin llocs de treball.
¿Però la millora de la demografia empresarial és causa o conseqüència de la millora en l'economia? ¿Es creen més empreses perquè han millorat les expectatives econòmiques i això anima l'emprenedor o l'economia s'està recuperant gràcies al fet que la gent se sobreposa i afronta els problemes amb emprenedoria?
Camil Ros, secretari de política sindical d'UGT Catalunya, s'inclina més de la segona opció. Pensa que el pols econòmic del país i del conjunt d'Europa és tan feble que més que de recuperació s'ha de parlar d'estancament. En aquest context veu difícil que les expectatives estiguin sent un revulsiu en la fertilitat empresarial i apunta a la “desesperació” de moltes persones que no troben feina i que s'han quedat sense recursos i “no tenen altra alternativa que muntar un negoci”, assegura.
L'emprenedoria per necessitat és certament un dels motors de creació d'empreses. I si s'observa la taxa d'aturats de llarga durada -el 40,7% dels aturats fa més de dos anys que busquen feina-, aquesta font de nous empresaris no ha fet més que créixer en els darrers anys. Aquest és un dels principals factors que també s'observen a Barcelona Activa, l'agència per al desenvolupament de l'Ajuntament de la capital catalana. Xavier Dumont, cap del centre de recursos per emprendre d'aquest organisme, explica que un dels perfils emprenedors que més han crescut és el de l'aturat que fa molt de temps que busca feina sense èxit.
A Barcelona Activa l'any 2013 van assolir un màxim històric d'atenció a persones que volien muntar el seu negoci: prop de 15.000, un 10% més. “Aquesta tendència no s'explica per un únic factor sinó per la suma de diverses causes. Una d'elles és que en determinats sectors, sobretot els vinculats amb les TIC, la creativitat o les biotecnologies, s'ha forjat tot un ecosistema d'empreses de referència, d'acceleradores, d'incentius i d'institucions que estan afavorint el sorgiment de projectes en aquest àmbit”, diu Dumont.
Tekstom Solutions és un d'aquests projectes. L'empresa es va constituir l'abril passat i actualment està en una fase preliminar de desenvolupament del producte i de verificació de la viabilitat davant els clients potencials: les editorials. Tekstom genera informació qualitativa perquè els editors tinguin més punteria a l'hora d'identificar els llibres que poden ser supervendes. Els seus impulsors són Marc Martínez i Marc Santandreu, que tenen al voltant dels quaranta anys i aquesta és la seva primera experiència emprenedora.
Per què ara? Santandreu assegura que el que els ha fet decidir són raons personals i no tant d'entorn econòmic: “Tenim experiència, hem vist l'oportunitat i ens trobem en un moment de les nostres vides que ens il·lusiona fer aquest pas”, diu Santandreu. Aquests dos emprenedors reconeixen que els ajuts públics i el suport institucional a l'hora de demanar un préstec els han aplanat el camí, perquè opinen que l'accés al finançament encara és un fre important per a la creació d'empreses.
Recursos.
En aquest context, el directiu del Banc Sabadell reconeix que els emprenedors opten per limitar al màxim el seu palanquejament i tiren dels estalvis, de la família, per capitalitzar l'atur o d'inversors particulars. No obstant això, aquesta entitat està augmentant el nombre d'operacions i el volum del capital: el 2013 ho van fer en un 25% i 9% interanual, respectivament, i aquest any, fins al juliol, en un 30% i 10%. En els set primers mesos de l'any ja s'han concedit 530 milions d'euros a projectes empresarials que comencen.
També a Barcelona Activa estan notant que torna a fluir el finançament bancari, com a mínim als projectes que ells estudien. “Des de principi d'any ja hem superat tot el capital concedit per bancs al llarg del 2013 i el mateix amb el nombre d'operacions”, apunta Xavier Dumont.
Inversió estrangera.
Autònoms.
També destaca el fet que de les 31.286 empreses que es van muntar el segon trimestre, gairebé un terç són, en realitat, reactivacions, és a dir, empreses preexistents que van deixar d'estar actives durant un temps i que han tornat a facturar. Manuela Redondo reconeix que aquest tipus de comportaments encaixa més amb el perfil de l'autònom.
En aquest mateix sentit, cal recordar que el 2013 el govern espanyol va aprovar l'anomenada tarifa plana d'autònoms dins de l'estratègia de foment de l'emprenedoria. Aquesta normativa ha reduït significativament les quotes i ha estimulat l'aparició de nous autònoms, sobretot joves.
Fent un repàs mental sobre les iniciatives legals que poden haver influït en la fertilitat empresarial, Oriol López, responsable de l'assessoria d'empreses Asfem, no en troba cap de tan efectiva com aquesta. Segurament perquè hi havia una demanda latent: “Hi ha tota una generació jove que és més bel·ligerant a l'hora de perseguir els seus somnis, estan més desperts per detectar oportunitats i s'hi llancen assumint tots els riscos. La crisi ha vingut a activar molta gent en aquest sentit. El resultat són empreses petites amb una mínima estructura però amb ambició global; d'aquest tipus se n'estan creant moltes”, assegura López.
Però des de la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, s'assegura que el legislatiu encara pot fer més per reforçar el repunt de l'emprenedoria. En concret, Joan Maria Gimeno, vicepresident de la institució, explica que estan intensificant les accions de pressió davant les instàncies polítiques per tal que s'adoptin mesures en favor d'una administració més “amable” amb el teixit empresarial. Gimeno pensa que la crisi ha demostrat tot el contrari (vegeu pàgina 4). Pimec també treballa per tal que la reforma fiscal que prepara el govern central sigui sensible amb les demandes de les pimes.
Pel que fa a l'administració catalana, la llei òmnibus de la Generalitat tenia un dels seus pilars en la simplificació administrativa, tan reclamada per les associacions empresarials. Llargament anunciada però que no acaba de veure la llum.
Per als sindicats, més que mesures concretes per estimular la creació d'empreses en aquests moments el que calen són polítiques de reactivació econòmica que garanteixin l'activitat: “Aquesta és la millor manera d'afavorir les empreses”, diu Camil Ros d'UGT.
Gimeno pensa també que tan important com ajudar els que volen muntar una empresa és evitar que els negocis que estan en la corda fluixa acabin abaixant la persiana: “Encara hi ha moltes empreses amb dificultats”, adverteix.
Ara bé, les dades sobre la reducció de la mortalitat són molt positives. La lectura que en fan els experts consultats és que quan han desaparegut tantes empreses, les que han resistit l'impacte s'han fet més fortes. “Estem en un cas de selecció natural, les empreses que han fet els ajustos i han sobreviscut difícilment desapareixeran ara”, assegura Jaume Moreno, de Banc Sabadell.
D'aquesta manera, la nova demografia empresarial de Catalunya està formada per empreses que, havent superat la part més dura d'una de les crisis més profundes i complexes que es recorden, s'han fet més resistents. Però també per una nova generació d'empreses que han vist la llum en un entorn de màxima exigència i neixen més preparades per fer front a les contingències.
