0
Focus
barcelona - 11 octubre 2014 2.00 h

Fer brollar més crèdit

El futur del sector depèn del fet que l'activitat creditícia es redreci, però les necessitats de reservar capital i la desconfiança sobre la solvència de les empreses fan que no s'enlairi

Hom recomana a
les empreses treballar amb un nombre
més gran de bancs
- barcelona

Hi ha un prec general perquè es revifi el crèdit, cosa que es traduiria en dues grans bones notícies: d'una banda, ens assenyalaria que l'economia creix amb pas ferm i, d'una altra banda, que pot servir per enfortir els resultats dels bancs. Ara per ara, el cert és que els bancs es resisteixen, tot i els incentius que han rebut, per part del BCE, a prestar a l'empresa.

Del 2011 ençà, quan al novembre el BCE va comprar 40.000 milions en bons a la banca, d'oportunitats n'hi ha hagut prou, sense èxit, com es va comprovar en la subhasta del 18 de setembre, quan, dels 400.000 milions oferts, la banca només se'n va quedar 82.601 milions.

Per Jordi Solé, director de Kreedit, empresa de finançament empresarial, és clar que “el BCE ha posat en pràctica tot un seguit de mesures per estimular el crèdit, però no acaben de reeixir. Quan ha atorgat diners a la banca, sense condicions, els ha pres, però quan ho vol condicionar perquè arribi crèdit al sector privat, no és així”. Al seu parer, “si no donen crèdit no és pas per un problema de liquiditat, és perquè consideren que els projectes no són rendibles, no hi surten guanyant en la relació risc-rendiment”. Jesús Palau, professor de finances d'Esade, sobre la qüestió comenta: “Es diu que els bancs no donen crèdit perquè han de preservar capital, però el cert és que no es presta perquè no es veu clar si l'empresa pagarà, si el seu projecte és solvent.”

Rebaixes?

Tot i que incipient, comença a cristal·litzar una tendència en què la banca abarateix el crèdit, per engrossir la massa de clients i poder millorar els resultats. Jordi Solé, per exemple, des de Kreedit ha vist com una entitat, en només quinze dies, va rebaixar el tipus a aplicar al crèdit del 6,5% al 4,5%. Segons dades del Banc d'Espanya, el tipus mitjà –sense incloure-hi comissions- dels préstecs a empresa concedits al mes de juliol va ser del 4,56% per als crèdits de fins a un milió d'euros i del 2,81% per als superiors, quan el mateix mes de l'any passat eren del 5,20% i el 2,91%, respectivament. En cercles bancaris es comenta que, amb uns comptes de resultats tan ajustats, és peremptori generar marge d'explotació, i per això cal prestar. Des de Banc Sabadell, Jaume Moreno, cap del segment d'empreses, reconeix: “Hi ha entitats que, per guanyar volum, estan sent més agressives, però això sempre ha passat.” Hi afegeix: “Les entitats que només hi posen la qüestió del preu, obliden que els clients no valoren només això, les empreses cerquen un proveïdor financer que acompanyi a curt i mitjà termini.” Demana prudència abans de parlar d'una nova guerra de l'actiu, perquè “quan es parla de crèdit a l'empresa un element modulador del preu és la morositat esperada. Només quan la morositat cau pots ajustar preus, i ara no és el cas”.

Esvair incerteses.

Potser el mercat creditici s'anima després dels tests d'estrès, un cop les entitats ja sàpiguen del cert quin marge tenen per endeutar-se i quines són les quantitats que poden sol·licitar al BCE en la segona subhasta, que s'ha de celebrar l'11 de desembre vinent. És una possibilitat, però no hi ha garanties, i economistes com ara Edward Hugh, a la vista del poc èxit que ha experimentat l'entrada en vigor del programa TLTRO, amb la subhasta del setembre, creu: “Potser caldrà arribar a donar diners als bancs no a un interès del 0,25% sinó a interessos negatius, amb la condicionalitat de fer préstecs a les empreses, encara que tinguin un potencial de morositat. Que el risc se'l quedi el BCE i se'l tregui dels bancs.” Hugh té molt clar que “la solució depèn del fet que el BCE assumeixi la part més important del risc, mentre els bancs es van recuperant”. Una proposta tan agosarada no és del grat de Jesús Palau, que la considera “perillosa”: “Està bé que el BCE ofereixi liquiditat als bancs, però no estaria bé que si les entitats fan títols contra préstecs i porten els crèdits als bancs perquè els doni més diners, sigui el BCE qui es mengi el risc. Als bancs ja els aniria bé això, però només hauríem aconseguit reinventar la crisi.”

El baix preu pesa.

Amb un tipus d'interès tan baix, no és pas fàcil engrescar la inversió creditícia. Com diu Jordi Solé: “El baix preu del diner és determinant: si una oficina bancària té la desgràcia que li caiguin en mora 100.000 euros, quantes noves operacions necessitarà per recuperar-ho? Dues-centes? Com a qualsevol indústria, quan el marge és petit, cal anar amb molt de compte de no perdre la venda.” Però a banda dels marges, també hi ha hàbits bancaris que potser haurien de canviar. Jordi Solé ha pogut palesar que “els criteris d'adjudicació de risc del banc no són els més adequats: si li ve una empresa amb un passat amb ensopegades, amb episòdiques tensions de tresoreria, però amb un futur esperançador, se li nega el crèdit i a l'inrevés, si la seva trajectòria passada és irreprotxable però no té un clar pla de negoci per a l'esdevenidor, té el préstec assegurat”. També és habitual el cas de gestors que han viscut el tancament de la seva companyia i, en tirar endavant un nou projecte, de bons averanys, el banc no els fa confiança.

Les dades del Banc d'Espanya sobre l'estoc viu de crèdit semblen reflectir que es troba en situació de clara davallada: el total de crèdit a residents per finançar activitats productives era el primer trimestre del 2013 de 798.151 milions d'euros, i el primer trimestre del 2014 queia fins als 714.748 milions. Quant al crèdit concedit a la indústria, s'ha passat dels 127.110 milions als 112.762 milions. Si que podríem dir, com Jordi Solé, que “la concessió de crèdit nou creix, però això no té cap mèrit, perquè l'import continua sent inferior al que s'amortitza. El que és realment important, l'estoc de crèdit, continua baixant, i ho continuarà fent en el temps a venir”.

Obrir el ventall.

En una conjuntura com aquesta, tampoc no és cap solució desesperar-se i considerar que enlloc plou crèdit. La missió d'una empresa com ara Kreedit és justament trobar crèdit allà on, aparentment, no n'hi ha. I n'hi ha fora del cercle de les grans entitats habituals. Moltes entitats petites i mitjanes estan aconseguint quota de mercat que deixen les grans entitats. Així, a partir d'ara, una empresa acostumada a treballar amb una forquilla de 4 a 15 empreses podria arribar a treballar amb 30 o 40.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a